skip to Main Content
De Tradicions I D’esperances

De tradicions i d’esperances

Ho diu la cançó. I no deim nosaltres. Enguany serà el segon any que no tendrà lloc el ritual del vimer de l’Hort del Correu. Passada de generació en generació fins als nostres dies més recents, aquesta tradició màgica, vinculada a la matinada del dia de Sant Joan, aconseguia obrar el miracle de la sanació dels infants afectats de trencadura. Els percentatges de curació eren espectaculars i s’evitava així l’incòmode pas pel quiròfan.

Cada any, desenes d’infants, sempre rondaven la quarantena, passaven entre les branques xapades del vimer. Després, les untaven amb fang i les enrevoltillaven amb una veta. Si la branca aferrava, l’infant, molt probablement, es curaria. El percentatge de curacions era elevat. I la màgia i l’emoció que es vivia al costat de la porxada de l’Hort del Correu, amb madò Bàrbara que tenia esment dels números i les vetes, i tota la seva família col·laborant perquè les coses sortissin com pertocava, tot plegat, dèiem, suposava un exercici de fascinació envers el desconegut. La nit més curta i el dia més llarg. El sol que trenca l’alba, el primer cant del gall. El plor dels infants. La ciència i la medicina ens lleven del cap ràpidament la possibilitat que el que ocorria a l’Hort del Correu fos veritat, fos creïble, fos raonable. I tanmateix, sense haver-ho d’anar a cercar, veient simplement que el miracle ocorria, per què no ens hem de deixar fascinar per la natura, o per allò sobrenatural, si tant de bé, o tan poc mal, ens fa. Són centenars els infants que han passat pel vimer al llarg de dècades. I són centenars els infants que no han hagut de passar pel quiròfan. L’hèrnia es reabsorbeix espontàniament, ens explica en aquest mateix número el doctor Antoni Gomila. I cal creure’l. Nosaltres, però, ens veim en la necessitat de lamentar profundament la pèrdua, qui sap si irreparable, d’una tradició que ens mantenia meravellats i que ens feia sentir part partícip de la història més ancestral, i part activa d’una comunitat viva que sap servar el seu patrimoni.

Alguna acció caldrà, sens dubte, perquè aquesta tradició, abans sigui massa tard, es pugui recuperar. Qui sap si enguany, com qui no vol la cosa, compareix qualcú a l’Hort del Correu, si més no per colombrar, llevant enllà, els primers raigs de sol del dia de Sant Joan…

Back To Top
×Close search
Search