A pedrades amb en Canetti!

Albert Carvajal

Al llarg de la segona meitat del segle XIX es feren força populars arreu de l’estat companyies circenses ambulants que divertien la gent mitjançant funcions acrobàtiques (capells voladors, equilibristes), gimnàstiques (salts mortals, trapezis), de pantomimes (mims, pallassos) i d’enginy i força (l’home elàstic, danses). Una de les més conegudes a Mallorca va ser la dels germans Carlo i Vitorio Buislai Canetti la qual normalment aconseguia èxits rotunds a les ciutats i viles que visitava. Després de documentar la seva activitat a Menorca (1885 i 1889) i Catalunya (1886 i 1888), d’ençà del maig de 1889 s’instal·là a Palma i inicià una gira arreu de l’illa. Sembla que ja hi havien estat abans perquè la premsa, si bé afirmava que els exercicis que oferien eren sempre molt aplaudits, no suposaven cap novetat. Les entrades costaven un ral, manco per a militars i nins/nines, grups per als quals valien 0,15 pessetes. Així, el mes d’agost el seguici d’acròbates, gimnastes i pallassos arribà a Manacor i anuncià una funció al claustre del convent. L’èxit va ser majúscul i els seus responsables hagueren d’allargar dues setmanes l’estada a la nostra vila a petició del públic. Al setembre El Manacorense escrivia: “En la noche del jueves se despidió de nosotros para trasladarse a Felanitx la compañía Acróbata-Gimnasta de los Sres. Canetti con disgusto de los manacorenses que ya estaban casi acostumbrados a pasar algunas horas entretenidos con los difíciles ejercicios practicados por dicha compañía y las graciosas pantomimas con que han sabido hacerse inolvidables en esta villa. Les deseamos buena suerte y que nos cumplan la promesa (…) de volver pronto con más numeroso personal”.
El temps passà i a finals de 1892 la companyia retornà a Mallorca. En tres anys, havia patit alguns canvis. El preu de les entrades pujà a 2 rals (amb els tradicionals descomptes per a senyores, nins/nines i soldats), s’afegiren actuacions amb bous i passà a tenir un nou director: el senyor Micarelli. Llavors els espectacles duraven prop de dues hores. Però el fet era que la premsa, que abans aplaudia aquella mena d’entreteniments, començà a criticar-los per considerar-los grossers i de mal gust, reclamant fins i tot la presència d’agents de l’autoritat per evitar aldarulls, sobretot d’ençà de l’agost de 1893, quan en una representació al barri ciutadà del Terreno un grup de pagesos agrediren amb pedres diferents acròbates per uns insults previs. En aquest ambient, la Canetti visità per segona vegada Manacor el mes d’octubre, quatre anys després de la seva darrera exitosa estada. Allotjats al quarter de Dragons, organitzaren el seu espectacle a l’aire lliure a la plaça del Palau i, a l’hora convinguda, els diferents participants de la vetllada iniciaren la funció. El fet va ser que en un moment donat el director de la companyia pujà sobre un dels aparells que tenia preparats per executar el seu número quan els espectadors es llançaren sobre ell i el feren caure sorollosament a terra. L’artista, enfurit i fora de raó, va fer posat d’arremetre contra els agressors els quals reaccionaren llançant-li tota mena d’objectes: la víctima amb prou feines pogué entrar en una casa propera i refugiar-s’hi. La multitud es dirigí al portal i hagués saquejat la casa si no fos estat per la presència d’un regidor i dos municipals, que calmaren els ànims. La companyia, aquesta vegada, abandonà precipitadament Manacor. Ja ho diu la dita: segones parts mai no foren bones.