“A Son Macià som comediants i representam la història de les famílies que viuen en un bloc de pisos inacabat”

El macianer Miquel Mascaró és l’autor i el director de l’obra que Argelagues Teatre estrenarà dissabte dia 18 de juny a les 19 h al Teatre de Manacor. Amb ell parlam de la trama i l’humor que conté ‘Bloc de lios’.

Què hi ha de real en la vostra darrera comèdia?

Tot el que passa podria passar a la vida real, és la història d’un bloc de pisos que per mor de la crisi no s’ha pogut acabar tot i que ja hi ha famílies que hi viuen. L’empresa que el construïa està a punt de fer fallida i entre tots intenten fer el que poden. Té un punt de drama, però és una obra còmica apta per a tots els públics.

Aquest muntatge beu de la tradició de la comèdia de poble, la que identificam amb Xesc Fortesa?

No és la típica comèdia de festes d’estiu. Argelagues Teatre beu d’aquesta tradició i en prové, però intentam fer-la evolucionar i dur-la més enllà. Crec que el poble de Son Macià pot estar orgullós de tenir una companyia de teatre amateur i gent amb ganes de fer comèdia sense demanar res a canvi.

Qui pujarà damunt l’escenari?

Seran vuit actors de diverses generacions. Des de joves de 20 anys fins a persones que ja en tenen una setantena. Tothom hi té un lloc i un paper. De fet, és per això que ens agrada escriure les nostres pròpies obres, ens costava molt trobar textos que encaixassin amb els que volem fer. De moment ja n’he escrit quatre i les hem escenificat.

Ve de molt enfora aquesta dèria teatral dels macianers?

A Son Macià som molt comediants i sempre s’ha fet teatre. Mon pare ja en feia i de ben jove record que després del futbol quedava a veure els assajos. Molta altra gent ha mamat d’aquesta tradició teatral del poble. Argelagues Teatre ja té més de 20 anys de trajectòria i hem estrenat obres pròpies i també d’altres autors. No hem aturat mai.

El futur del teatre macianer està assegurat? S’acosten al grup de teatre els joves del poble?

Sí, tots som una pinya i hi ha lloc per tothom, pels joves i pels vells. I no tots som actors. Jo no actuu, faig de guionista, de codirector, m’encarreg dels llums i del que faci falta. Les ganes de fer teatre és el que ens fa
moure. Tots compaginam la nostra afició amb la feina, amb la família i amb els amics. Són moltes hores d’assajos, molts esforços per quadrar les agendes de tothom que es compensen amb el gust que passam de fer el que feim i de fer-ho pel poble.

Amb quina actitud hem de venir al teatre?

Amb ganes de riure i de passar-ho bé. És una comèdia, els drames els volem deixar per a la vida real.