skip to Main Content

Adeu a Sion Mascaró, el pagès que es va saber fer constructor

Ens arribava la setmana passada la notícia de la mort de Sion Mascaró. Empresari i constructor, l’amo en Sion va ser propietari i fundador de l’empresa que du el seu nom i que, a poc a poc, a partir del seu impuls, es va convertir en protagonista i executora dels projectes més importants d’obra pública a Mallorca. Nascut a Manacor el 1931, Sion Mascaró va ser el petit de sis germans en una família dedicada a l’agricultura. Amb Antònia Llodrà, la seva dona, tengueren quatre fills (Antònia, Maria, Jaume i Joan). Quan encara les grans constructores espanyoles no havien posat els peus per aquí, l’amo en Sion va convertir la seva empresa en una societat anònima i va determinar-se per adquirir maquinària de gran tonatge. Abnegat en la feina i dedicat en cos i ànima a la seva empresa, d’ell se solia dir que fins als seixanta anys no havia sabut què eren les vacances.

La dedicació i el sentit de l’oportunitat li permeteren d’accedir a nombrosos projectes d’obra pública entre els quals cal destacar el Parc Bit, la depuradora de Maó-Es Castell, a Menorca, o les de Cales de Mallorca, Vilafranca, Artà… També va ser responsabilitat seva la construcció del Palma – Arena, o també les obres que permeteren després la reobertura de la línia de tren entre Inca i Manacor, després de dècades aturada.

El funeral per Sion Mascaró es va celebrar dijous a les 19h a l’església dels Dolors, amb les consegüents restriccions derivades de la situació sanitària actual.

Segons ElEconomista.es Melchor Mascaró era el 2018 la 65a empresa més important de les illes Balears, amb un actiu de 66.293.104 € i unes vendes de 70.792.894 €. També aquest mateix any, ja recuperada de la sotragada de la crisi del 2018, l’empresa del constructor manacorí tenia empleats 738 treballadors, dels quals només una tercera part eren eventuals.

Sion Mascaró i la seva empresa varen esdevenir un dels pilars en la construcció de la Mallorca que avui coneixem, la Mallorca que es pogué fer a si mateixa després del boom turístic i que sota el mandat de Gabriel Cañellas, Jaume Matas o Maria Antònia Munar, però també de Francesc Antich o Francina Armengol, ha pres la fesomia que té avui.

Com aquella Mallorca dels anys setanta i vuitanta, Sion Mascaró també es va fer a ell mateix, per abandonar la pagesia d’on provenia i esdevenir un dels homes més poderosos de l’illa.

Back To Top
×Close search
Search