Antònia Jaume Vich fa vint-i-dos anys que treballa a l’Hospital de Comarcal de Manacor- Llevant. Va ser la primera sanitària a ser vacunada i hem tengut l’oportunitat de parlar amb ella de com va anar l’experiència i de com han viscut a l’hospital la gestió de la pandèmia.
En quina planta de l’Hospital fas feina?
Normalment a cirurgia de la tercera planta. Aquesta planta està dividida en dues seccions: la tercera A i la tercera B. La primera és sempre la planta Covid, abans era una planta quirúrgica de traumatologia i urologia i altres, però des del principi de la pandèmia s’ha destinat al coronavirus. La segona és la B i és on faig feina jo. També és una planta quirúrgica i anam per fases, quan a la tercera A està plena ens obrin un passadís destinat a covid. Quan els donen d’alta als que ens arriben, tornam a ser una planta quirúrgica. El pròxim divendres em toca a la zona covid.
Com va el procés de vacunació al centre?
Dilluns vaig anar a fer feina i em van dir que no havien acabat encara. Primer han començat per la primera línia, els que estan a UCI, la planta Covid, Urgències… Clar, després van cap a altres serveis que no tenen tant de contacte amb la Covid.
T’esperaves ser la primera?
Vaig quedar sorpresa. Tenia hora a les onze i pensava ja haurien començat. Havia fet el torn de vespre i quan vaig baixar em van dir que era la primera. Em va fer il·lusió perquè fa molts d’anys que faig feina a l’hospital, he fet feina a molts de serveis, estim molt l’hospital, és una família.
Vas tenir efectes secundaris?
A tots ens ha passat el mateix. El braç et fa mal al cap d’hores, el vespre no podia moure gaire el braç, com si estàs esbraonada. També diuen que la primera dosi no fa gaire efectes, però la segona dóna alguna cosa més. De fet, al febrer em toca la segona dosi.
Creus que el vaccí dóna esperança perquè això acabi?
Jo esper que sí. La veritat és que al principi tothom volia esperar, estàs una mica reticent a què te la posin. Nosaltres hem tengut moltes sessions a l’hospital i ara sabem que el vaccí havia sortit d’una variant de la covid de fa anys, hi ha un any i mig de feina que ja estava feta. Al principi estava dubtosa, però arriba un moment que vaig pensar que per responsabilitat, m’havia de vacunar. Si algú ha d’aturar aquesta pandèmia hem de ser els sanitaris, i si ens passa res ja veurem. Hem triat aquesta professió, nosaltres no podem donar aquesta imatge a la resta de la població. Molta gent va canviar de parer dins l’hospital. Crec que la covid-19 conviurà amb nosaltres per sempre com una grip.
Recomanaries a la gent que es vacuni?
Totalment. Quan la posen al mercat és perquè és segura i està més que estudiada. Això és un problema mundial, han destinat molt de recursos. No sabem quant de temps ens pot immunitzar, és una mica incert. La covid-19 ens ha despistat a tots, cada dia o setmana canvien coses. Abans ens hi havia gent de perfil de població de risc que tenien més dificultats, després ens han arribat pacients amb patologies que se n’han anat fora problemes, però alhora joves sense antecedents han acabat a l’UCI malament…
Al març farà un any des que va començar tot, com ho heu viscut l’hospital?
Tot va anar molt de pressa. En poc temps ens van haver de formar, la nostra cap va ser un deu perquè va treballar molt i hi havia molt de nervis. De fet, els mitjans de comunicació no ajudaven gens a què estassi’m tranquils. Però, la veritat, una vegada que has passat la barrera amb els pacients ja està. Els pacients estaven molt conscienciats del que hi havia i es portaven beníssim, ens cridaven el necessari per nosaltres no estar exposades. En un principi havia de venir un desastre i per sort, al final no va ser així, però ara mateix, estam una mica desbordats. Així i tot, la zona està controlada, està millor que Son Espases o a la península.
Deu ser feixuc el dia a dia…
Els de l’UCI estan moltes hores amb els EPI posats i els admir. Nosaltres estam una hora seguida amb màscara, pantalla i altres i és bastant esgotador. Has de mantenir la calma en tot moment i estar atent a moltes coses.
