“Agraïm a la gent la confiança de tots aquests anys en ma mare i en mi”

Anam a fer un cafè amb Catalina Duran i Martí Miquel, mare i fill, ànima i cos de Sospiros, un negoci familiar i emblemàtic del centre de Manacor que en dues setmanes s’esvairà entre la foscor que acompanya la crisi de la pandèmia, els canvis d’hàbits socials i l’encariment de la vida a la ciutat de Manacor. Agafam un cafè cadascú per posar una mica de llum de què és i ha estat Sospiros per a ells i per a nosaltres, un bocinet de la història de Manacor.

Fotografies fetes, cercam un lloc on conversar. Mentre anam cap allà pens si el bar on aturarem farà racó dins la geografia de Manacor tants d’anys com ho ha fet Sospiros i, fins i tot, si és possible que, així com hem compost aquest món, un negoci pugui arribar ni tan sols a la meitat del seu recorregut.

Sigui com sigui, tot té un principi. Conta Catalina Duran que Sospiros originalment s’anomenava “Pastisseria Sureda” però el boca a boca i un petit parèntesi dins el cartellet amb el nom d’aquesta coneguda galeta manacorina va esdevenir amb el temps la referència principal. Els germans Francesc, Joana i Francisca Sureda van trobar el seu lloc dins la plaça Weyler per fer-hi la seva pastisseria, un gir de 180 graus de la licoreria que hi havia hagut, segons recorda Duran, més o manco a la primera meitat del segle XX. Passa el temps, el negoci pareix que funciona i sorgeix una nova oferta de feina, na Catalina Duran toca la porta i passa a formar part de la seva família. Dos anys després, es capfica de ple al negoci juntament amb Joana Sureda i vuit anys després trasllada, sent-ne ja la madona, Sospiros a la seva ubicació actual, la plaça de les Verdures.

Segons explica Duran, hi havia dies assenyalats que es preparaven amb molta cura, “fèiem rosaris el primer de novembre que abans en veníem d’encarabassat, però que després la gran majoria eren de xocolata i llepolies, després hi havia la campanya de bombons de Pasqua i Nadal”. “I també dies com Sant Antoni -apunta Martí Miquel- que podies tenir obert moltes hores”. El dia a dia, però, es basava en la vida que girava entorn de la pastisseria i amb molta feina el dilluns de mercat i els dissabtes. Les escoles, acadèmies i d’altres negocis del voltant asseguraven el trànsit de clients tant matins com capvespres i, per tant, d’assegurar la caixa i continuar camí, un camí que es va eixamplar amb l’arribada del fill el 2016 però, malauradament, amb unes circumstàncies poc afavoridores. La reducció de negocis pròxims, canvis d’horaris escolars, l’encariment dels preus i el lloguer han estat cops que el negoci no ha pogut aguantar i manco després de la irrupció de la pandèmia. “En quatre anys he tengut deu dies de vacances”, afirma Martí Miquel, amb aquest horari no es pot conciliar la vida laboral i familiar i això borra, ben aviat, una possible perspectiva de futur.

Davant això, no perdem la vista. Han estat anys de tracte pròxim, anècdotes i amistats. El vincle aquí és un altre, l’atenció feta a Sospiros torna en forma de regals d’estima i amistat, “tenc un client menorquí que sempre que ve a Mallorca em duu carquinyols”. La vocació també hi és “fa vint- i-cinc anys -diu Duran- que estic aquí, perquè m’agrada la gent, el trui que hi ha”. S’acaben més de dues dècades de negoci familiar i és mal de fer que no s’estreny una mica el cor. En Martí diu, “agraïm a la gent la confiança de tots aquests anys en ma mare i en mi”, “estam contents i els donam les gràcies”, conclou, emocionada, na Catalina Duran. Dues setmanes queden a Sospiros. Acaba l’any i amb ell, aquesta emblemàtica pastisseria de Manacor. Si volem, podem fer un últim gest: visitar la tenda, triar, comprar i, finalment, gràcies.