skip to Main Content

“El meu padrí va tenir unes aventures que no et passen en cinquanta vides”

Pau Rodríguez (Palma, 1972) és un dibuixant de còmics que acumula una quinzena d’anys vivint a Manacor, 25 fent d’humorista gràfic pel Diario de Mallorca i 5 al capdavant de l’editorial Escápula. El 2019 va rebre el premi Ciutat de Palma per la novel·la gràfica Curtiss Hill, però hem aprofitat l’ocasió per parlar amb Rodríguez del seu darrer treball, Les cinc banderes, una història sobre les espectaculars memòries del seu padrí, Vicente Jiménez-Bravo.

Per posar-nos en situació, com es troba el món del còmic en temps de pandèmia?

Justament vaig entrar al món del còmic quan estava en decadència. Les revistes van desaparèixer i servien per créixer i cercar-te la vida. Així i tot, la cosa ha anat millorant quant a lectors, segueix sent una cosa minoritària, però ara hi ha molta varietat. Alhora, la varietat ha fet que es vengui poc i això afecta més als autors, els editors poden publicar la mateixa quantitat de llibres. L’autor ja no pot viure del còmic. També és vera que la pandèmia ha fet que la gent compri més còmic per internet, però també les fires importants no han obert, com el Saló del Còmic a Barcelona. Això ha estat una desgràcia.

Quina fórmula has trobat tu per tirar endavant els teus projectes?

Principalment amb el Patreon, una plataforma tipus Facebook, però restringit per la gent que aporta doblers que, a canvi, van veient la feina que fas. Allà hi public esbossos i publicacions que m’encarreguen. És una altra manera de gaudir el còmic i pots aprendre de la professió. Per mi ha estat fonamental per no deixar l’ofici. Gràcies al suport de la gent he pogut fer publicacions com Curtiss Hill.

Estàs treballant amb Les Cinc Banderes, de què tracta?

Des que tenia dotze anys vaig passar tots els estius amb el meu padrí a un apartament prop de la platja. Ell sempre ens contava moltes batalletes de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial. Quan es va morir vam trobar uns quaderns on contava totes les històries que havia passat a la guerra. Com que les va escriure amb molt de detall vaig pensar que tenia molt de material per fer un còmic. A partir d’aquí, vaig començar a investigar per certificar allò que contava. El meu padrí va tenir unes aventures que no et passen en cinquanta vides. Clar, com que és el meu padrí hi tenc una implicació personal.

Per què les cinc banderes?

Perquè primer va lluitar amb l’exèrcit republicà, llavors va passar com a refugiat a França on va estar a camps de concentració i de treball. Més endavant es va allistar amb els anglesos per partir cap Anglaterra, però va acabar participant en la Batalla de Dunkerque, va fugir d’allà i després els alemanys el van capturar. També va aconseguir escapar i va tornar a Espanya, però el van condemnar per fer treballs forçats a Mallorca.

Quan podrem veure el resultat?

Ara només duc sis pàgines fetes, però és el projecte que estic fent feina ara mateix. D’aquí a un any o un poc més ja tindré el primer llibre fet.

 

 

Back To Top
Search