Després de l’èxit de la seva primera novel·la, Els dies Bons (Premi València Alfons El Magnànim 2021 i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2002) Aina Fullana (Manacor, 1997) estrena ara un nou llibre, De gran vull ser una casa, que edita Bromera i que veurà la llum a principis de setembre.
De gran vull ser una casa, és, segons presenta la sinopsi, una novel·la íntima, poètica i crua sobre la fragilitat, la identitat i la necessitat d’arrelar quan tot s’ensorra, diferent de manera intencional. No és una novel·la que tracti un sol tema concret i aquesta és, segons explica l’autora, una de les grans diferències “intencionals” amb Els dies bons, en què era molt senzill identificar la temàtica de la drogodependència com a eix vertebrador. Fullana explica que en aquest cas l’acció no és el que l’ha guiat a l’hora d’escriure. “Els fets són molt més implícits i, per tant, el fil argumental i la construcció de la novel·la són diferents: li he donat molta importància a com la protagonista narra el seu procés i a tot allò que es pot percebre precisament amb tot el que no conta”.
Així i tot, De gran vull ser una casa està trenada a través de tres eixos principals, començant pels records i la memòria. “Planteig què són i si ens serveixen de qualque cosa; com ens identificam amb ells; faig la pregunta de si els records són una ficció, si defineixen la nostra personalitat… De fet, el que fa la protagonista al llarg de tota la novel·la és precisament esforçar-se per recordar” explica Fullana que afegeix que aquest esforç és també el resultat d’un dels elements principals que marquen la protagonista que “a la vegada que recorda, també ha d’oblidar les ferides que té. Hi ha una lluita entre record i oblit”.
D’altra banda, l’evolució i la transformació del territori són també elements centrals que travessen la novel·la. Tot i que ho fan més aviat com un context – el barri on ha crescut i viu la protagonista – aquest escenari serveix per plantejar qüestions importants per a l’autora com “la pèrdua d’identitat cultural i el desarrelament que avui en dia molts de nosaltres sentim. Tot i que es tracti d’un context és un tema present, explícit i constant al llarg de la novel·la».
La història ens situa en el moment actual i té lloc en una barriada “que podríem situar en una zona costanera de Mallorca, però que realment és un espai fictici. Segurament molta de gent identificarà l’espai perquè coincideix amb l’aspecte de totes zones que han patit la turistificació i la gentrificació, però Fullana tenia clar que “volia que fos un barri que hagués patit aquest procés, però també necessitava una mica de llibertat a l’hora d’escriure”.
Així mateix, el tercer tema que marca la novel·la és el malestar individual. “Sempre dic que existeix una ferida col·lectiva, que es relaciona amb aquesta pèrdua d’identitat que mencionava però també una altra individual, que en el cas de n’Emma, acaba desembocant en un procés de psiquiatrització. I precisament això és el que ella ens conta: les entrades i sortides de l’hospital i les diferents experiències que ella té… Com se sent dins i fora, les diferències i les semblances entre ca seva i l’hospital… Aquí sorgeix la qüestió dels diagnòstics i la qüestió de si ens defineixen o no i de quina manera ho fan o no”.
A partir d’aquest malestar individual i aquest procés de psiquiatrització sorgeixen, evidentment altres branques temàtiques com les relacions sexoafectives, el rebuig, el desig, l’amor romàntic o la violència. Ara bé, Fullana insisteix en el fet que “la meva idea era fer una novel·la que el lector passi gust de llegir més pel llenguatge i per l’atmosfera que per la temàtica: no explic ni aprofundesc, per exemple, en el procés de psiquiatrització. De fet, he hagut de fer un esforç per no contar segons quines coses”. Així, Fullana explicita que la intenció era la d’aconseguir que “el lector, per una banda, es pugui ficar dins del cap de la protagonista, tot i que no li caigui bé o no s’hi senti identificat. M’agradaria que pogués sentir aquesta confusió que caracteritza la protagonista, n’Emma”.
Amb tot, el procés creatiu ha estat llarg. Fullana confessa que l’espurna de tot plegat la trobam fins i tot abans de Els dies Bons, però que tot plegat s’ha anat cuinant a foc molt lent. “Quan vaig tenir una cosa més definida, amb una data d’entrega clara, he fet la feina més grossa d’ordenar i polir, en prop de mig any. Evidentment en aquest punt també hi han acabat entrant noves idees, però la principal ve de molt enrere: la documentació, la recerca, la idea del personatge…”
De gran vull ser una casa estarà a les llibreries a partir de dia 2 de setembre i de moment hi ha confirmada ja la primera presentació a la Llibreria Drac Màgic de Palma el dia 7 de setembre a les 18.30 h, juntament amb Mariona Ramis. Posteriorment, l’autora anirà a La Setmana del Llibre en Català i espera poder confirmar aviat una data de presentació a Manacor.
Poques setmanes abans de l’estrena, l’autora es mostra nerviosa però també amb ganes de conèixer la reacció dels lectors: “Tenc ganes de veure què en diu la gent. A vegades un veu una evolució o no en veu gens ni mica i després els altres veuen el contrari”.
