skip to Main Content

“Als homes se’ls suposa el coneixement, les dones encara avui l’hem de demostrar”

Bàrbara Terrasa (Porto Cristo, 1960) és llicenciada per la UIB en biologia. És encarregada del Servei de Recerca i Desenvolupament de la Conselleria d’Educació i a més és professora associada al departament de Biologia de la UIB.

Estudiares a Palma.
Sí, vàrem ser la tercera promoció. Pensa que vaig començar la carrera l’any 1977 i som la primera persona amb estudis superiors a la meva família. En aquell moment era molt gros anar a Barcelona o fora de Mallorca en general.

I devíeu ser ben poques dones.
A biologia sempre hi ha hagut bastantes dones. Però també s’ha de tenir en compte que hi havia bastantes dones que començaven, però no tantes acabaven, i molt poques que tenguessin una feina especialista del que havíem estudiat. Moltes acabaven dedicant-se a la docència.

Per què no continuaven a la universitat?
En aquell temps el món de la universitat era molt masculí La feina que faig jo ara encara continua sent bastant masculina. De fet, moltes vegades, quan ens ve a veure qualcú i ha de parlar de qüestions tècniques, en comptes de mirar-me a mi, miren el meu company, que és un home. Sempre miren l’home. Als homes se’ls suposa el coneixement. Les dones encara avui l’hem de demostrar.

Per què penses que hi ha tantes dones biòlogues?
Les biològiques són experimentals. Les exactes són molt masculines, i les dones no hi són tan ben rebudes o no estan tan motivades. Som partidària que els models que hem tnegut ens influeixen moltíssim. Veus una persona i dius jo vull ser com aquest o com aquesta. En el món de la física o de la tecnologia, hi ha molt poques dones. Sí que som bastantes al món de les experiumentals, sobretot a la biomedicina. Dins la tecnologia encara ara ens falten models.

Però hi ha hagut models amagats.
Sí. Margalida Comas, és una biòloga catedràtica de la Universitat de Barcelona, amb una tesi doctoral sobre plàncton, de principi de segle. Ningú no la coneixia. I el seu germà psiquiatre, amb una trajectòria molt més petita, era molt més conegut. A més, companys de feina o de laboratori han usurpat la feina a moltes dones. Mujeres con ciencia fan una labor molt grossa per mostrar la tasca trepitjada o amagada de moltes de dones. Avui passa menys, però encara passa, perquè l’autoria està molt controlada i estipulada.

On ho té més difícil una dona per prosperar, a l’àmbit privat o al públic.
A l’empresa privada ho tenen molt complicat. Les grans empreses de biotecnologia, a l’hora de triar, s’estimen més un home, primer de tot per proximitat, perquè els encarregats de fer la tria són homes, precisament. A més, el tema de la conciliació familiar encara limita molt. No hem aconseguit la conciliació familiar de les dones.

I a la universitat, al vostre departament, heu aconseguit la paritat en termes de comandaments?
No. Supòs que també és culpa de la conciliació, o de les prioritats de cadascú. Els càrrecs són majoritàriament masculins. Ens esforçam perquè hi hagi equitat, però els tres darrers caps de departament han estat homes. Fa vint anys bons de la darrera dona, amb Isabel Moreno.

Per què creus que es diu “Dia Internacional de la Dona i la Nina a la Ciència”? Per què també hi ha “la nina”?
Precisament perquè les vocacions surten de petites. La creació de models és important.

Un temps es deia que polítiques com Margareth Thatcher feien un paper i una política masculins. Avui les dones polítiques s’han apoderades i actuen com a dones, en molts de casos. Igual que podríem dir que hi ha una política femenina, creus que hi ha una ciència femenina?
Acceptar que les dones i els homes sentim i pensam diferent és acceptar que som diferents. A les dones se’ns permet més sensibles, més empàtiques, mirar als voltants i ser més realistes. Al nin se li permet ser potent, poderós, i que miri per ell. Jo no parlaria tant d’homes i dones, sinó de maneres e fer masculina o femenina. La manera de fer femenina (que no té per què ser la d’una dona) genera un sentiment empàtic, veu les coses més globalment, segurament les dones, dins els equips d’investigació, tenen unes altres capacitats de relació que no tenen els homes. I no sols això, sinó que també totes les investigacions en biomedicina fins fa molt poc s’havien fet sobre el cos masculí. I està demostrat que la resposta fisiològica d’homes i dones al medicament pot ser molt diferent.

Back To Top
×Close search
Search