skip to Main Content

“Als qui ben cara alta i amb la mà alçada es disfressen de petits Francos, llendera!”

“La memòria dels desapareguts de manera forçada no es rescabala mai. La memòria dels qui varen ser tirats dins una síquia talment despulles sense nom i sense cara no es rescabala mai. El dolor dels qui quedaren per recordar-los d’amagat és irreversible”. Així encetava l’actor Toni-Lluís Reyes la lectura del manifest del Comitè de Son Coletes diumenge passat al cementeri manacorí. Davant més de tres centenars de persones, totes assegudes a l’esplanada central que hi ha just després d’entrar a Son Coletes, Reyes continuà: “No discutim cap de les mesures que s’han pres durant tot aquest temps de parèntesi per la pandèmia, perquè ens tocava escoltar les autoritats sanitàries si volíem superar la situació. Tanmateix, sí que és hora de reclamar, ara que sembla que a la fi que s’amanseix la bèstia de la Covid-19, la restitució sense fissures de tots i cada un dels drets i llibertats fonamentals que ens pertoquen com a persones i com a éssers socials, cívics i polítics, i que s’han vist trastocats durant aquest darrers mesos: la llibertat de reunió, la llibertat d’expressió, la llibertat d’opinió, la lliure circulació… Sempre hi ha un espectre del poder que treu profit de les situacions de crisi col·lectiva per retallar les llibertats de l’individu, imprescindibles per al nostre creixement com a comunitat i com a persones”. També va fer referència el Comitè de Son Coletes a la presència i ascens de l’extrema dreta dins l’espectre polític estatal, i també estrictament local: “Al feixisme i a l’extrema dreta, llendera. A les mentides i a la postveritat, llendera. Als qui ben cara alta i amb la mà alçada es disfressen impúdicament de petits Francos avui, llendera”.

Després de repassar algunes de les fites assolides a Manacor en la lluita per la memòria històrica, el Comitè s’enorgullia i es felicitava també per l’obertura de les fosses a Son Coletes.”per posar nom a la veritat de la història que ens han volgut negar”. Finalment, el manifest alçava un crit contra la guerra i deia que “no a la guerra, no a totes les guerres. Que torni la pau a Ucraïna, a Palestina, a Mali, a Síria, al Iemen, a Colòmbia, a Mèxic, a l’Afganistan… Siguem solidaris amb els refugiats del món, amb totes les persones que han de fugir de ca seva perquè hi siulen les bales i hi tronen les bombes”.

L’acte, presentat enguany per Pere Grimalt Riera, membre del Comitè de Son Coletes, s’havia iniciat amb l’actuació dels Xeremiers de Petra. També hi hagué les actuacions musicals de Maria Àngela Riera i Antònia Bassa, i de Joana Gomila i Laia Vallès, que interpretaren Gallo negro, gallo rojo, una peça que va fer estremir els assistents.

Enguany les encarregades de dipositar la corona de llorer en memòria dels represaliats pel feixisme a Manacor foren Carme Pascual, neta d’Andreu Pasqual, Frau, i Joana Galmés Fullana, neta de Joan Fullana Ramis, regidor represaliat de l’Ajuntament manacorí. La corona fou dipositada davant la llista de noms dels represaliats durant la guerra civil a Manacor. En vermell s’hi podien llegir els noms dels represaliats identificats després de l’exhumació de les fosses.

L’acte es clogué amb la col·locació dels clavells per part dels assistents, entre els quals s’hi comptà la presència del batle Miquel Oliver, o dels regidors Núria Hinojosa, Carles Grimalt, Sebastià Nadal, Cristina Capó, Carme Gomila o Mateu Marcé.

Back To Top
Search