Aprofitam els 15 anys de Xítxeros amb Empenta per parlar de la seva trajectòria amb Lluc Gaià, membre de l’associació als seus inicis, i de reptes de futur, amb Soraya Chaib, que forma part del col·lectiu des del setembre.
Fotos: Xítxeros amb Empenta
Lluc, vosaltres començàreu aquest camí que avui ha donat lloc a un col.lectiu que ja arrossega 15 anys de trajectòria. Com recordau aquestes primeres passes i quins actes recordau com a més rellevants durant els primers anys?
Lluc Gaià: La primera activitat dels Xítxeros, i que s’ha anat repetint durant més d’una dècada, va ser l’intercanvi de llibres per Sant Jordi. Aquesta activitat ha tengut un gran èxit i es poden comptar per milers els llibres intercanviats. També el segon any vàrem col·laborar amb el pas del Correllengua per Manacor i aquesta feina col·lectiva amb els Joves de Mallorca per la Llengua ha tengut fruits durant anys de col·laboracions i projectes compartits. També voldria afegir la recuperació d’activitats per Sant Jaume, abans de l’obreria i la mulassa, que ara són protagonistes.
Per què decidíreu engegar el col.lectiu? A partir de quines necessitats i quines eren les línies que us marcàveu com a més importants?
L.G.: Quan Xítxeros va néixer era un moment de falta absoluta d’espais i iniciatives de caràcter juvenil; hi havia l’esplai i Manafoc i bars de festa amb molts de joves, però cap activitat participativa i reivindicativa; hi havia una esquerda generacional amb la gent conscienciada políticament, que era bastant més gran. Els nostres eixos estaven clars des del principi: la llengua, la cultura i el territori ja hi eren des del minut u i amb els anys i l’experiència individual i col·lectiva, hem anat incorporant una mirada més social, de classe i amb perspectiva feminista.
Quin llegat pensau que es pot veure avui de Xítxeros?
L.G.: Crec que Xítxeros va més enllà del propi projecte i ha canviat, encara que sigui un poquet, Manacor. Ha fet d’adob per a nous projectes socials i culturals; tenim un jovent que té més clar que viure vol dir prendre partit i que les coses no canvien totes soles. Sense els Xítxeros jo no m’imagín que ara existíssin projectes com Neura, l’Assemblea Antipatriarcal, Caterva, Altraveu i l’Ateneu Lo Tort.
Soraya, darrerament Xítxeros ha rebut l’entrada d’aire nou amb la implicació de noves cares en l’associació, un relleu que imaginam que es fa mirant cap endavant. Quins reptes de futur us plantejau?
Soraya Chaib: Ara estam molt amb el tema del casal jove. Vam fer una assemblea oberta sobre el tema per parlar-ne i vam enviar un qüestionari a molts de joves de Manacor sobre el casal per saber quin ús en farien. Tenim pensat fer més actes al voltant d’aquest tema, però també tenim pensat fer actes que puguin moure el jovent per dinamitzar el poble, com ara el que férem de la Xitxerada, que va donar molts bons resultats, i també altres activitats una mica més petites.
Sou molts que entrau a formar part del col.lectiu?
S. C.: Justament el setembre vam entrar unes sis persones, més o manco, que vam tenir la sort d’estar tots a Manacor, i això ha anat molt bé, ja que els darrers anys, la majoria de gent estava a Barcelona i és molt difícil fer actes per mobilitzar el poble si no hi ets. Hem tengut la sort de trobar un grup de gent que està més a prop i que a més té moltes ganes de fer feina.
Com es farà el relleu?
S. C.: Resulta que som aproximadament 25 persones. Ara mateix estam al punt en què hi ha gent nova, amb moltes ganes d’aprendre, però també gent amb molts d’anys d’experiència i que de moment no fan comptes partir. És una etapa molt guapa, perquè els nous aprenem dels antics, i així el relleu es fa d’una forma més dinàmica.
Quina intenció teniu? Per què voleu reactivar Xítxeros?
S. C.: La intenció que tenim és mobilitzar el jovent de Mancor i fer actes al nostre poble, amb la finalitat de crear un oci alternatiu, però accessible per a tots els joves, i així conservar i preservar la nostra cultura i la identitat com a poble. Aquesta es manté a moltes festes, com per exemple a Sant Antoni, però no volem que només se senti aquest sentiment de poble a festes tan grosses, sinó també poder estar units a actes un poc més petitons. Reactivar els Xítxeros era també un objectiu, ja que com he dit abans, el fet que molts estiguessin a Barcelona complicava l’organització de l’associació, però, ara que som la meitat a cada lloc, tot és molt més àgil. Fa uns anys Xítxeros tenia un paper fonamental al poble i feien coses més enllà d’un correbars i volem que això torni a ser així.
