Mariantònia Salas (Manacor, 1995) és des de novembre del 2024 directora adjunta a l’ESADIB, juntament amb una altra manacorina, Kelly Martínez. Allà, a més, fa de professora de dicció. Parlam amb ella del projecte que defensen així com del present i el futur de l’escola de teatre.
Quantes línies i classes oferiu actualment a l’ESADIB?
Oferim els Estudis Superiors d’Art Dramàtic amb l’especialitat de text. Això es divideix en quatre anys i tenim sempre dues línies. La matriculació varia molt segons el curs, però habitualment tenim un màxim de 24 alumnes que repartim en les dues línies. La cosa, però després sempre es va redistribuint. Sí que a primer hi sol haver més gent, perquè solen quedar assignatures pendents.
Vàreu encetar aquesta aventura fent equip amb una altra manacorina, na Kelly Martínez. Com preneu aquesta decisió?
Arran del procés d’estabilització que hi va haver, el mes de novembre de 2025 vaig començar a fer feina allà com a professora. Tot plegat va coincidir amb el fet que mesos després, l’equip directiu anterior penjava les botes i el centre necessitava relleu. Molta gent ens va animar a presentar-nos i defensar el nostre projecte.
En què basau el vostre projecte i en quins eixos voleu fer feina?
El nostre projecte es defineix per la voluntat de posar la creació escènica al centre. Això implica treballar en la transversalitat entre matèries i que els alumnes puguin, a poc a poc, assolir l’autonomia com a creadors escènics. Volem incentivar activitats i espais que no siguin exclusivament acadèmics. També enguany estam fent molta feina per modificar el pla d’estudis, dins del que estableix la normativa actual, per establir aquests compromisos entre matèries. Sovint la formació està molt compartimentada i el que volem és posar-ho tot al servei de l’experiència artística des del primer curs. A més, volem marcar el sentiment de pertinença i de benestar al centre perquè creiem que és un factor molt important: la feina artística sovint ve marcada per una part comunitària molt important i creim que l’escola ha de ser un espai de gaudi. D’altra banda, també vàrem presentar el projecte pensant ja en el trasllat pròxim al districte de les arts que ja està aprovat i que se suposa que es farà l’any 2029. Això integrarà els tres centres artístics superiors allà: el de disseny, el de teatre i el conservatori. Aquest trasllat físic és necessari perquè les instal·lacions ja se’ns han fet una mica petites, però també implica, precisament, aquesta transversalitat de la qual parlàvem. Aquesta idea de treball transversal també s’ha d’articular prèviament abans de trobar-nos allà.
Us plantejau obrir més especialitats o itineraris?
Sí. De fet, és una cosa que contemplam a través de la nova llei d’estudis superiors artístics i la nostra idea és oferir una especialitat de creació escènica contemporània. Per això, però s’haurà d’esperar a l’aprovació de la llei.
I en futur veus la possibilitat d’integrar altres línies com el circ o la dansa, que sovint queden més relegades a un segon pla?
De moment no, però sí que és ver que en l’espai de les optatives miram de contemplar aquest aspecte i de fet, en el pla d’estudis actual hi ha molta càrrega física: tenim expressió corporal, dansa, esgrima… A més, a quart hi ha un paquet d’assignatures optatives que solen anar variant cada curs i amb les quals solem dur professionals de les arts escèniques molt punters i en actiu i allà es poden trobar amb gent que està en procés d’investigació i procés de creixement i sol ser molt enriquidor. Aquestes assignatures optatives venen determinades sempre pels interessos de l’alumnat. Per exemple, ara han acabat un intensiu amb n’Eulàlia Bergadà.
Amb el districte de les arts, queda descartada l’opció de descentralitzar l’ESADIB i tenir una seu a Manacor, tenint en compte la importància i el pes teatral de la ciutat?
Estaria bé, eh? [Riu]. De moment, no, però sí que estam intentant arribar més enllà i no centrar-ho tot a Palma. Per exemple enguany els tallers que ha fet l’alumnat de quart s’han fet a Manacor i a Maó. També hi ha la intenció de fer feina en aquest sentit amb el Teatre Principal d’Inca, amb una iniciativa que tendrà a veure amb intentar afavorir la professionalització dels alumnes que es graduen. Volem fer la passa d’obrir l’ESADIB cap a fora, però clar, les instal·lacions són on són…
Ara que menciones la professionalització… La vostra sol ser una professió bastant precaritzada. Com enfocau i equilibrau la vocació amb les sortides professionals?
Crec que els estudis et preparen per fer feina com a intèrpret però també per fer feina en qualsevol àmbit de les arts escèniques. Evidentment, és una qüestió molt basta i amb els anys t’has de continuar formant en tot allò que et cridi l’atenció per fer la teva vida laboral, però també crec que hi ha quelcom important que he anat entenent amb el temps: la teatralitat i la creació es poden treure molt fàcilment de l’espai teatral i poden servir-te per a qualsevol àmbit més enllà. Crec que amb la base teòrica que oferim, les sortides professionals es poden diversificar molt, més enllà del que és purament interpretatiu. Tot I que la realitat de la indústria és precària, el sector cultural està viu i hi ha possibilitat d’entrar la mirada escènica en moltes esquerdes.
Com ho han de fer les persones interessades a inscriure’s?
La convocatòria de preinscripció a les proves d’accés en convocatòria ordinària de juliol pel curs que ve s’obri el dia 25 de maig i es pot fer fins al 8 de juny de 2026. Després, l’extraordinària de setembre serà de dia 1 a dia 25 de juliol. Després de cada convocatòria es convoquen les proves d’accés. A més tenim dos dies de portes obertes per conèixer el funcionament del centre, pla d’estudis i rebre informació sobre l’accés a l’ESADIB que seran el 23 de maig i el 6 de juny.
I en què consisteix la prova d’accés?
Són tres dies les ordinàries i dos dies les extraordinàries i bàsicament el que han de fer és llegir un material escènic i memoritzar unes escenes. A més, des de fa uns anys ha variat molt la metodologia i consisteixen en jornades de treball en grup on l’aspirant no sent la pressió de ser observat per un tribunal, afavorint així un treball més distès, pedagògic i, de la mateixa manera avaluable. La comissió de les proves d’accés, formada per docents dels diferents departaments, s’encarrega d’un grup. A part, en acabar hi ha una prova teòrica basada en tot el que s’ha treballat durant les jornades. És una prova molt agradable, que permet veure el treball previ i realització de l’aspirant.
Abans mencionaves el sentiment de pertinença i de benestar al centre i hi ha un tema que sobrevola l’ESADIB des de fa anys, que són les conductes abusives per part de professors. És cert que no és un tema exclusiu de les escoles de teatre i que la qüestió es pot generalitzar a qualsevol entorn en què trobam alumnes adultes i, molt majoritàriament, professors homes. Com està la qüestió?
A l’ESADIB hi ha una ferida grossa històrica, però crec que, amb les dinàmiques de funcionament actuals, està poc justificada. Part de l’equip directiu està format per exalumnes del centre i tenien molta informació prèvia de tot el que havia anat succeint al centre, però nosaltres ens podem fer càrrec només del que passa actualment al centre. Si s’han donat conductes d’abús al centre ha estat perquè hi ha hagut estructures que les sostenien. No és una xacra del sector, però, és una xacra social i fer-hi feina és saludable i transformador: hi ha conductes normalitzades i sostingudes per una sèrie d’estructures i quan aquestes conductes no s’accepten més, si no es modifiquen estam abocades a la catàstrofe i a la cultura de la cancel·lació. Per això, per part nostra, ens hem revisat i hem fet moltes reunions amb la comunitat educativa, tant amb l’alumnat com amb el professorat i ens hem compromès com equip a què, si hi ha qualsevol indici de perpetuació de dinàmiques inapropiades durant la nostra direcció, nosaltres aturarem màquines i posarem tot de la nostra part per resoldre-ho. Tenim la voluntat de fer-ho i deixam les portes obertes perquè aquestes comunicacions arribin per vies oficials. A més, s’han duit a terme, i encara es fan, formacions per a tota la comunitat educativa.
