skip to Main Content

“Amb l’islam a l’escola evitam que s’arribi a l’extremisme”

Mahmoud El Hirech (Guercil, Marroc, 1972) és l’imam de la comunitat musulmana a Manacor des del2005. Parlam amb ell de la presència de la religió a l’escola i també de la convivència entre comunitats a Manacor.

Com heu acollit la possibilitat que es cursi religió islàmica a les escoles?
Nosaltres som una part de la societat i estam contents que es respecti el dret dels estudiants de conèixer la seva religió, com hi tenen dret els altres a la seva, o també a cursar altres assignatures. A més, és positiu que es pugui accedir a la religió islàmica des d’una institució com l’escola, perquè la informació que s’hi dona és verídica, amb continguts curriculars. Això vol dir que s’accedeix a l’islam d’una forma correcta. D’aquesta manera s’evita també que altres grups duguin cap a l’extremisme o cap a idees que no ens serveixen o que no faciliten la convivència.

Però aquí ja hi havia una preocupació per la presència de la religió catòlica a les escoles, i ara resulta que en comptes de llevar la catòlica, s’hi afegeix la islàmica…
Insistesc que si es fa des de les institucions i des de l’escola es garanteix l’accés correcte a l’islam.

Imaginem, per exemple, una situació a la inversa: un grup important de migrants catòlics arriben al Marroc. Veuríeu bé que s’implantàs la religió a les escoles públiques del país?
Això ja depèn dels acords que hi hagi entre el país on et trobes i la religió. Els acords del 1992 ja estableixen que aquí els practicants de les religions evangèlica, jueva i islàmica tendrien dret a ser dins l’educació pública. Per exemple, els jueus fa molt de temps que arribaren al Marroc i tenen les seves sinagogues i practiquen la seva religió sense problemes.

Però amb presència a l’escola pública del Marroc?
Això ja depèn de l’acord amb cada religió.

Convivim com pertoca?
Estam molt a favor d’aquesta idea. Molts dels nostres fills i nets participen en el futbol, a les activitats extraescolars… formam part de la societat, i quan entenguem això la convivència serà molt bona. Nosaltres vivim aquí i volem donar tot el suport a l’estat espanyol. A la mesquita insistim en aquesta qüestió sempre. Demanam respecte i convivència entre tots. Amb els veïnats, amb els caps a la feina, amb les institucions, com ara amb els metges o els mestres… També hem impulsat donacions de sang conjuntes…

La comunitat musulmana de Manacor és bàsicament magrebina? Quanta de gent hi ha a Manacor de religió musulmana?
Sí. Els musulmans originaris d’aquí són sobretot a Palma. Hi ha unes 4.000 persones musulmanes.

Insistesc en la qüestió de la convivència. Els aldarulls al París dels anys 90 varen ser provocats per persones de tercera o quarta generació vengudes sobretot d’Algèria. Aquí passen les generacions i es veu que les comunitats són encara impermeables…
Som en el camí, i som a temps d’arreglar-ho. No som encara ni a la tercera ni a la quarta generació. És clar que hi ha problemes i elements que xoquen, però la gent s’integra, participa en activitats… A una o altra banda hi pot haver casos particulars, tant de racisme com de vandalisme, però no s’han de generalitzar, els hem de tractar com a casos particulars. Però aquí hi ha més convivència, aquí és diferent.

Igualment, hi ha gent que fa anys que ha arribat… i mantenen una distància alarmant amb els costums i les maneres de fer d’aquí. Qui s’integra més aviat són els homes, les dones semblen arraconades a l’hora de socialitzar-se.
És gent de primera generació. No és fàcil integrar-se adequadament. A l’escola d’adults hi ha molta de gent matriculada, tant homes com dones, per aprendre l’idioma. La voluntat hi és. Per exemple, l’home fa feina, però la dona també se socialitza anant al centre de salut o fent altres tasques.

La tria de professors de religió islàmica qui la faria? La comunitat religiosa? Una fórmula semblant a la del Bisbat amb la Conselleria?
Sí. La Comissió Islàmica seria l’encarregada de designar els professors, però després han de complir amb els requisits que demana la Conselleria: titulació superior, capacitació de català, màster del professorat…

Teniu una idea de quanta de gent podria demanar religió islàmica a les escoles de Manacor?
No tenim prou elements d’anàlisi per donar una xifra. ¡

Homes i dones tenen els mateixos drets, dins l’islam?
En les adoracions tenen les mateixes obligacions. Hi ha drets i obligacions per a homes, i altres per a dones. A vegades la dona té drets específics, com ara si la dona fa feina, que no ha d’aportar els doblers a la casa, cosa que sí que ha de fer l’home. Les dones tenen drets civils igual que els homes (votacions, herència…). En el casament no es pot obligar la dona a casar-se amb ningú.

Però hi ha moltes al·lotes que molt jovenetes abandonen els estudis per casar-se, al Marroc o aquí.
El coneixement i l’educació és obligatori per a tothom, tant per a l’home com per a la dona. Cadascú decideix el que vol fer. Jo tenc una filla que estudia farmàcia a Palma. Pel que fa als casaments, ningú pot dir a una dona amb qui s’ha de casar.

El cas, però, és que s’han començat a veure alguns matrimonis mixtos. En aquest cas, però, sempre són d’homes musulmans amb dones originàries d’aquí. A la inversa no en conec cap cas.
Si l’home és musulmà o es converteix a l’islam, la dona musulmana s’hi pot casar. A la inversa, l’home musulmà es pot casar amb una dona que professi una de les tres grans religions monoteistes, la musulmana, la cristiana o la jueva.

A les escoles es veuen moltes al·lotes amb el vel. Això és una instrucció de l’imam?
Nosaltres explicam l’islam, no podem coaccionar (ni obligar) al fet que és posi és vel. El vel és una obligació a partir de la pubertat. No tenim dret a dir a la gent el que ha de fer o deixar de fer. Podem explicar a qualcú que no ha de robar, però tot i saber que no pot fer-ho qualcú podrà robar. És el mateix. Pot passar sovint que les al·lotes veuen que sa mare es posa el vel i elles també se’l posen. Nosaltres no obligam ningú.

És un fet que el vel sigui obligatori? Sabem de països on hi ha hagut manifestacions multitudinàries de les dones perquè no es volien posar el vel. Això vol dir que abans no se’l posaven. El president egipci Gamal Abdel Nasser es va riure el 1958 de la “llei del Jihab”…
El Jihab sempre ha estat obligatori. Es deixen les mans i la cara al descobert.

Heu detectat episodis de racisme envers la vostra comunitat?
No hi ha racisme. No el sentim.

I a la inversa? Una reserva, un distanciament, un tancament per part de la vostra comunitat?
No és una cosa habitual, i no es pot quantificar.

I tanmateix, la distància entre uns i altres és molt gran. Per què?
L’idioma també hi té un paper important, però també la por per desconeixement.

Voleu afegir res més?
Només agrair-vos la visita i l’interès per la nostra opinió.

Back To Top
Search