La denúncia pels atemptats vandàlics que ha patit el seu mural a Porto Cristo i la reivindicació d’un reconeixement públic de la seva figura centraren l’acte
“Ens hem de saber estimar més i sobretot ho hem d’expressar”. Serè i emocionat alhora, Rafael Valverde es referia així als anys que havia estat al costat de la seva companya de vida, Antònia Matamalas, que rebia diumenge passat al Teatre de Manacor un homenatge per part de les seves amigues i companyes de lluita. Valverde recordà com va conèixer Antònia a Madrid i com l’ha estimada durant tot aquest temps, per acabar llegint un sonet que li ha dedicat.
Esperança Bosch, professora a la UIB, recordava com de bon principi que Antònia Matamalas arribà a Mallorca ja s’hi va posar en contacte i explicà també com la lluitadora manacorina va accedir a ser la darrera de les entrevistades en un programa universitari, on mostrava la seva preocupació per l’avanç de l’extrema dreta i per la consolidació els darrers anys de polítiques regressives. “Es pensaven que ens podien enterrar i no pensaven que érem llavors”.
Seguidament parlà Guillem Melis en nom de l’associació d’homes per la igualtat, que llegí un poema de Miquel Àngel Lladó Ribas.
Nina Parrón recordà també la importància que tengué Antònia Matamalas a la seva vida i, sobretot, al Moviment Feminista de Mallorca, on va ser “un pilar fonamental”.
Intervingueren també representants dels tres instituts de secundària del municipi, on Antònia Matamalas va voler sempre influir per no deixar mai de banda l’educació de les generacions futures, tan important per garantir la convivència i la concòrdia entre les persones.
En nom del Col·lectiu de Dones de Llevant, Xisca Mas, molt emocionada, denuncià els atemptats vandàlics que ha patit el mural dedicat a Antònia Matamalas a Porto Cristo i reivindicà la vigència del Col·lectiu de Dones de Llevant, que continuarà lluitant i fent camí cap a la igualtat de drets entre dones i homes.
Elisabet Vaquer agraí l’aportació constant d’Antònia Matamalas en aquest cas com a companya i suport de Rafael Valverde, que va ser qui va participar a l’associació de comerç just amb accions a les escoles, entre moltes d’altres tasques de voluntariat.
L’historiador Antoni Tugores recordà la investigació que inicià sobre les dones víctimes de la repressió feixista a Manacor gràcies a l’impuls d’Antònia Matamalas i explicà com la influència de la lluitadora manacorina havia fet
evolucionar la seva línia d’investigació. Tugores reclamà un reconeixement públic a la figura i a la tasca d’Antònia Matamalas.
L’Assemblea Antipatriarcal de Manacor va ser encara més concreta i, recordant una moció de MÉS-Esquerra de l’any 2019 on reivindicava la manca de noms de carrers dedicats a dones al municipi i reclamà que se’n dedicàs un a Antònia Matamalas.
També la fillola d’Antònia Matamalas, en nom de la família, tengué unes paraules emocionades de record per a la seva padrina jove i de gratitud per tots els qui la recordaven aquell dia.
La delegada d’Igualtat, Carme Gomila, reivindicà la necessitat de figures com la d’Antònia Matamalas i recalcà la transformació que ha suposat per a la societat manacorina.
El batle Miquel Oliver tancà l’acte reconeixent que “me’n duc d’aquí molts de compromisos” i recordà que “la unió, la feina col·lectiva i la determinació poden transformar la societat”.
