skip to Main Content

“Apoptosi és un projecte eminentment dadaista”

Com és la gènesi d’aquest producte a sis mans? Qui s’ocupa de què?

Fa molt de temps que en Miquel i jo teníem en ment fer qualque projecte plegats. Deu ja cinc o sis anys vaig començar a enviar-li esbossos de cançons. Sense cap objectiu concret, vàrem començar a enregistrar. Ell s’encarregà de vestir i donar vida a aquells embrions. Quan teníem ja les peces, pensàrem en unir-les amb improvisacions de piano per crear un ambient. Per acabar-ho d’adobar, demanàrem a en Guillem que posàs imatges a tot allò. Ha estat un procés creatiu sense fronteres.

Apoptosi és una forma de mort cel·lular programada. Per què aquest nom? Ens programa algú la mort com a poble, com a país, com a terra? O el missatge és més personal? O més humà? O més global?

Vàrem manllevar aquest concepte de la biologia per referir-nos als processos que té la natura per tornar les coses a lloc. Malgrat la força destructiva dels humans, la natura sempre acaba vencent. Alhora, volíem parlar de la forta pressió ecològica que pateix Mallorca i de les conseqüències socials i culturals d’això.

L’obra gràfica de Guillem R. Simó no és feta a posta per a aquesta creació, però a voltes ho sembla. Com ha estat la seva participació?

Apoptosi és un projecte eminentment dadaista. Poder aplegar elements diferents i donar-los el paraigua d’obra és quelcom que ha de servir també per donar llibertat al receptor. En Guillem és un tipo amb una creativitat i personalitat que no deixen indiferent. Sabíem que tenia obres amagades i, apart de fer tota la part gràfica, el vàrem convidar a ser part del projecte i aportar-hi les seves creacions. En directe és qui assumeix la part de la dramatúrgia ja que també és actor.

Què t’aporta particularment Miquel Brunet a l’hora d’enregistrar el disc? En què et fa créixer?

Sempre dic d’en Miquel que és un lord, un gentleman. Destil·la delicadesa, exactitud i rigor amb un posat pulcre i impol·lut. A banda d’això, com a bon anglòfil, podria tocar amb The Clash. Ell ha fet que Apoptosi sigui una obra i no un grapat de cançons d’un punkie efakista com jo; la seva contribució a donar corpus teòric i volum és crucial. En Brunet sap cercar les particularitats de cada músic i treure’n valors diferents. Fa màgia.

Quin format té aquest disc en un espectacle en directe? N’hi ha prou amb Miquel Brunet i Marcel Pich? O us hi acompanya qualcú més?

En directe volem seguir afirmant el caràcter d’obra. És una hora d’espectacle on combinam les músiques del disc amb textos dramàtics i les projeccions. Cavalcam entre el concert i el teatre per recrear l’ambient filoapocalíptic del disc-llibre. En Brunet i jo feim la part musical, en Guillem la interpretació dramàtica i en Joan Borràs és l’encarregat de la luminotècnia.

Visqueres Manacor fa quatre anys. I ara hi véns a viure. Per què?

La Paz no és la capital de Bolívia i Manacor no és la capital de Mallorca. Però potser només oficialment. La gent, la vida, l’oferta cultural o el teixit econòmic resten tapats per l’estigma de la lletjor. Restam més protegits d’amenaces per mor d’aquest estigma. Hi vénc a viure perquè m’agrada, perquè tot (recursos i persones) és a mà. La diversitat urbana, el tracte familiar dels botiguers, el recer dels bars, la capacitat permanent de sorpresa, la identitat,… Manacor és com tota la terra que hi ha al sud del Río Bravo: un diamant en brut. Sempre he dit que som manacorista. I de cada vegada més.

Back To Top
×Close search
Search