Estepa Teatre va començar la temporada teatral 2024-2025 amb una notícia molt trista. Una companya, amiga i actriu del grup “va decidir partir”. “Jo enguany volia fer una comèdia esbojarrada, però va passar el que va passar. Vàrem fer una trobada de tot el grup per tal d’afrontar aquesta pèrdua i el nostre futur sense ella” explica el director i dramaturg d’Estepa Teatre, Manel Serrano.
En aquesta reunió, que va ser “molt especial i molt catàrtica”, varen poder compartir experiències al voltant del suïcidi, de les pèrdues i el dolor així com exposar les nostres vivències personals i les nostres emocions i sensacions al voltant de la temàtica. “Vàrem veure que no podíem deixar passar això que ens havia succeït. Com que ja fa tres anys que xerram de la salut mental, del que nosaltres som i de la vida mateixa, ens vàrem adonar que havíem de continuar essent valents i parlar d’aquest tema”.
Així sorgeix Els jardins Salvatges, l’obra de teatre que enguany presenta Estepa Teatre i que presentaran en dues funcions, a les 12 h i a les 19 h, el dia 26 de juny al Teatre de Manacor. Una obra de teatre de Manel I. Serrano Servera per Estepa Teatre i a la memòria d’aquesta companya de teatre. Serrano deixa clar que no hi ha cap mena d’intenció de romantitzar el suïcidi i explica que “aquesta persona ha estat una font d’inspiració, però no és el tema central de l’espectacle”. De fet, Els Jardins Salvatges ens situa en una Mallorca preturística, amb dues línies de temps que travessen un mateix espai: una casa onírica, on hi viuen dues famílies que no es coneixen, Ca na Mitjanit i Ca na Vesprada. Els dos clans viuen marcats per diferents tragèdies familiars. En cadascun d’aquests nuclis familiars hi trobam una persona que custodia el dolor i el secret de la seva família, però també hi trobam persones més dèbils socialment que entenen la vida com un camí personal i es plantegen dubtes, es fan preguntes i resulten ser un conflicte en l’ordre establert de cada família” explica Serrano que afegeix que, aquest espectacle ens serveix per trobar els diferents caires i punts de vista del dolor de les persones.
“La metàfora dels jardins salvatges em va servir per contemplar el destí de les persones: la vida i la mort, el suïcidi i l’altre el camí intrincat i selvàtic que representa la fortalesa, la manera de transitar i aprendre a viure amb l’experiència de dolor que ens toca viure a qualsevol de nosaltres” explica Serrano.
Un text que resulta “molt poètic” i que “ha sorgit de manera automàtica: em vaig llançar a expressar tot el que m’evocava però també, més enllà, tota la meva experiència al voltant del suïcidi”. Una qüestió que travessa l’autor i que ja trobàvem com a teló de fons en altres textos de Serrano com Jutipiris o Alícia, massa gran, massa petita.
L’autor i director explica que en el procés creatiu, l’agulla que cus el vestit, sempre és la sensibilitat i la generositat del grup. “Jo els tract com a samurais del teatre i ells no tenen cap classe de barreres a l’hora d’endinsar-se en el text i en el procés”. Ha estat un procés que, diu, s’ha construït molt des del moviment, els gestos, les emocions i les sensacions, “molt més que a través de les paraules”. Cadascú l’ha viscut a la seva manera, però l’autor considera que tot això es traslladarà i es mostrarà al Teatre de Manacor: “aquest text ens fa mirar-nos a la cara i ens engalana d’emocions que sabem que tenim, però que a vegades no sabem reconèixer. Aquesta emocionalitat que es transmet, xerra molt de la humanitat d’aquest grup”. De fet, Serrano agraeix a tots els integrants d’Estepa Teatre la seva implicació i també agraeix, la feina en vestuari i escenografia de Teresa Riart, l’ajudantia de direcció de Carme Serrano i la llibertat creativa i el suport d’Estel de Llevant durant el procés. D’aquesta manera delicada, propera, sensible i curosa i sempre aprofitant la màgia del teatre, el dijous 26 de juny Estepa Teatre farà tornar a pujar damunt de l’escenari la seva amiga, companya i actriu.
