A l’edat de 97 anys s’ha mort Sebastià Pascual Pascual, que molta de gent coneixia com l’amo en Sebastià de sa Coma, possessió on ha estat com a pagès des de la segona meitat del segle XX fins ara.
Les cases de sa Coma varen ser testimoni mut i privilegiat dels vint dies de guerra que va viure Mallorca l’any 1936 amb l’arribada de les tropes del capità Alberto Bayo a la costa del llevant de l’illa. No debades, allà mateix s’hi va instal·lar el quarter general des d’on es prenien totes les decisions estratègiques i militars de l’actuació de les milícies republicanes.
N’hem parlat amb Antoni Tugores. “No podria dir quan va començar la nostra amistat. Però en bona part va ser per les nostres arrels arianyeres. Ell havia nascut a Ariany, com mon pare, i coneixia la meva família. Em va regalar sempre al seva amistat, i per qualsevol cosa que hagués de menester de sa Coma, sempre es va mostrar extraordinàriament amable. De fet, ell tenia aquest natural”, recorda l’investigador manacorí.
“No parlàrem mai de si ell era d’esquerres o de dretes, però per les converses que tenguérem diria que se situava més dins el conservadorisme, però això no llevava que pogués explicar tot el que havia passat allà, tant per bé com per mal. Ell passava gust d’explicar i de mostrar coses, els llocs més emblemàtics de sa Coma relacionats amb el desembarcament de les tropes de Bayo”, diu Antoni Tugores. En definitiva, l’amo en Sebastià, independentment de la seva filiació ideològica, tenia una enorme curiositat per conèixer què havia passat en aquest racó de Mallorca, conscient, també de la transcendència d’aquells fets.
Entre el dia 16 d’agost i el 4 de setembre de 1936, Alberto Bayo instal·la el comandament republicà a les cases de sa Coma. “Ell gaudia de mostrar als visitants el lloc on havien desembarcat els vehicles i el material més pesant. I s’emocionava amb tot això”, diu Tugores. L’amo en Sebastià de sa Coma sabia i mostrava el lloc on hi havia el polvorí que varen fer explotar les bombes de l’aviació italiana, “una explosió que es va veure de tota la comarca”, recorda l’historiado; o la sala de reunions amb la taula on es reunien els comandaments, els efectes de les bombes a les cases, el paller on varen ser fetes preses les cinc infermeres que hores després serien vexades i assassinades a Manacor, el lloc on estava ubicat l’hospital de sang, avui convertit en magatzem, les inscripcions i els grafits que hi havia per les parets, el soterrani de l’antiga fàbrica de llet condensada on s’amagaren els pagesos quan sentiren les primeres bombes…
De tot això en tenia coneixement l’amo en Sebastià, que havia arribat a la possessió de sa Coma amb la seva família anys després d’acabar la guerra. “El temps de la guerra ells estaven per la zona de Son Comte, a prop del Molí d’en Sopa, però l’amo en Sebastià mantengué sempre un vincle estret amb els anteriors pagesos precisament per tenir coneixement de primera mà de quins foren els fets que passaren en aquelles cases”, diu Tugores, que afegeix que “ell s’havia anat intstruint i havia anat descobrint cosetes. Havia llegit. Era una persona molt especial, anava llegint tot el que fèiem”.
Tanmateix hi hagué un fet que va tallar de manera forçada tota aquesta generositat. L’any 2017 visitaren les cases de sa Coma el conseller de la Generalitat Raül Romeva, i la consellera Fanny Tur, del Govern de les Illes Balears, per veure de primera mà en quins possibles indrets podrien trobar-se les fosses amb les víctimes d’aquells dies del 1936. Tenien la intenció d’establir un conveni de col·laboració entre les dues institucions, amb la idea de rescatar les restes de soldats republicans arribats des del Principat de Catalunya. Faltaven pocs mesos per a la celebració del referèndum del Primer d’Octubre on es votaria si el Principat volia esdevenir un estat independent. “L’amo en Sebastià va rebre una forta renyada de la propietat, i allò li va saber molt de greu, perquè la senyora era la senyora, per a ell”, recorda Antoni Tugores. A partir d’aquell moment, sí que va acceptar-hi visites d’investigadors i de petits grups, però assegurant-se que no se’n farien fotografies i que no tendrien, aquelles visites, més transcendència mediàtica.
“Tenc moltes coses per agrair-li, sobretot en relació amb totes les investigacions que vaig fer dins aquella zona. Ell ja m’hi havia acompanyat feia anys, i fins i tot em va acompanyar a veure persones que havien viscut de primera mà aquells fets. Record una visita a Pere Calafat, a Son Servera, que era a les cases de sa Coma a passar l’estiu quan desembarcaren les tropes republicanes”, diu Antoni Tugores. “M’hi acompanyà amb el jeep, que ha fet servir fins fa ben poc. No fa gaire anys encara l’emprava per anar a caçar, hi anava tot sol… Va ser sempre un home molt espigat, i molt lúcid. Enguany per Sant Antoni encara em va felicitar… i jo al cap de dos dies el felicitava per Sant Sebastià. Era un costum que vàrem mantenir sempre”.
Per Antoni Tugores, “l’amo en Sebastià va ser un home d’una gran qualitat humana, passava gust d’atendre la gent. I hi ha molta de gent que no és així, gent per a qui una visita és una molèstia. Per a ell una visita era una alegria. Ell i la seva família han sabut donar rendiment a aquesta finca, que agrícolament és molt pobra”. És així que han regentat el restaurant que hi ha ben davant el castell i que també s’han cuidat del manteniment de platges. Tugores recorda que Sebastià Pascual “va ser la peça clau en la restauració del castell. Va ser ell qui en va esponsoritzar per complet la reforma i va fer venir un estudiós dels castells a fer una conferència”.
Sebastià Pascual Pascual, l’amo en Sebastià de sa Coma, “va ser un home molt implicat en l’estudi de la guerra civil en aquella possessió. I per a un home pagès com ell tenir tots aquests coneixements és un fet un poc extraordinari, i qual que voler-los compartir amb tots els qui anàrem amb ell a visitar les cases i la possessió de sa Coma”, acaba dient agraït Antoni Tugores.
