Maria Antònia Sansó (Manacor, 1982) ha estat, durant els darrers dos mandats, la número 1 del PP a Manacor. Actualment, aquest càrrec el combina des de finals de 2025 amb la Direcció General d’Empresa, Autònoms i Comerç, que depèn de la Conselleria d’Empresa, Autònoms i Energia. Anteriorment, fou també directora insular de Presuposts al Consell de Mallorca. Parlam amb ella sobre el mandat actual i sobre el futur electoral que ja s'acosta.
Queda manco d’un any per acabar aquest mandat. Com valores la feina del govern?
És evident i crec que ho nota tothom en l’àmbit de municipi: ha estat una legislatura perduda més. Ja hi va haver quatre anys en què no es va fer la feina diàriament, tampoc s’han fet inversions ni manteniment. Així com han anat passant els anys veiem més les conseqüències d’això: Manacor està més brut que mai, fa anys que no s’asfalten carrers, hi ha problemes d’enllumenat i de manteniment en general. A més, hi ha una falta de seguretat, aquest és un punt que hem mencionat sovint en els plenaris, que de cada vegada va en augment.
Quines mesures proposaríeu vosaltres per millorar aquesta inseguretat que menciones?
Quant a seguretat nosaltres hem fet moltes propostes i moltes d’elles s’han aprovat per unanimitat i que després no s’han duit a terme. Per exemple, posar càmeres a punts conflictius. Sabem que hi ha un estudi on es demostren aquests punts conflictius, es va dir que es posarien fa un any i hi havia una partida per comprar càmeres que no s’han instal·lat. Un altre punt important és l’augment de les places a Policia Local. El dia d’avui hi ha places vacants que no s’han cobert i, per tant, hi podria haver més policia a Manacor.
Per contraposició, com valores la vostra feina com oposició?
Tant pel que fa a la legislatura anterior com per aquesta, perquè hi ha hagut una continuïtat, el que hem fet és dur moltes propostes per fer una oposició constructiva. Hem duit propostes per disminuir la inseguretat que veim diàriament però també d’altres referents a la neteja, a inversions per al manteniment de carrers, sobre mobilitat… Moltes d’elles han estat aprovades per unanimitat, però la llàstima és que cap d’elles arriba a veure la llum perquè després no les han tirades endavant. Alguna sí que hem aconseguit que es dugui a terme, com per exemple l’obertura de la plaça del Cos o del carrer de Bordils, però la majoria queden bloquejades.
Els plens darrerament són tensos. Hi ha un clima de crispació. Què hi ha d’espectacle i què hi ha de realitat en aquesta oposició tan frontal?
Ho hem vist sobretot en els darrers plens. Hem vist un batle que no està a l’altura, fent espectacles durant els plenaris i també, per altra banda, ho hem vist per part del número u de VOX, Esteve Sureda. Jo crec que al final a la gent no li agrada i això crispa. Manacor està ple de problemes i ja no és que no se solucionin sinó que se’n creen de nous per pura ideologia. Nosaltres intentam sempre i així ho hem fet des del primer moment, anar amb propostes i amb una actitud constructiva. Reconec que potser, més d’una vegada nosaltres també hem apujat el to perquè així ho requeria la situació tractant segons quins temes, però d’aquí a fer aquest espectacle que no construeix res… Al final passam hores sense discutir dels problemes reals de la població i nosaltres en això no hi estam d’acord.
També hi ha molta contaminació de temes que no són purament manacorins i un joc de forces entre el govern local i el Consell i el govern autonòmic, que són de partits oposats i que es van passant la pilota. Aquest joc existeix realment?
Aquest equip de govern, tant MÉS-Esquerra com PSOE, l’únic camí que tenen és el de donar la culpa als altres perquè realment no han fet res. Quan han de respondre davant de les seves actuacions i assumir responsabilitats, com que no han fet res, necessiten utilitzar aquesta estratègia.
I l’avinguda del Torrent, en quin punt està? Va ser una de les qüestions que vares defensar a Palma, però sembla que encara no ens posam mans a l’obra.
Que a l’avinguda del Torrent no s’hagi fet res és pur menfotisme del batle i la regidora d’Urbanisme. Hi ha un projecte fet al Consell i només faltava una actualització de preus per part de l’Ajuntament. Fa devers un mes encara no ho tenien fet… Hi ha documentació que ni el Consell ni nosaltres com oposició podem tirar endavant, per molt que hi estem damunt, no tenim més marge de maniobra. Si tu no lluites i defenses el teu municipi ningú ho farà… Si a ells els interessàs, l’avinguda del Torrent es faria com ha fet el Consell amb molts altres municipis. Volen fer veure que és el Consell qui en té la culpa? Basta veure com està Manacor: quants de carrers han fet durant aquest mandat? Cap.
Sigui com sigui, finalment ara sí que es fa feina en aquest sentit amb la darrera incorporació de romanents. Amb això deveu estar satisfets, no?
Sí, ara, a un any de les eleccions, sí que veurem qualque cosa.
Hi ha també via Palma, via Portugal que depenen del Consell… Saps si es fan passes per arreglar aquests carrers?
Hi ha propostes des del Consell, però probablement no hi ha hagut consens entre Consell i Ajuntament. El Consell té disponibilitat pressupostària i també té voluntat política total, però si el municipi és el primer a qui no li interessa, aquests projectes no s’acaben fent.
Creus que a l’equip de govern actual no li interessa tirar endavant aquests projectes? Per què?
Totalment. Així ho hem vist aquests darrers anys i més especialment aquests darrers mesos. Si la reforma de l’avinguda del Torrent no tira endavant és per manca de voluntat política de l’Ajuntament.
També heu insistit darrerament en la dimissió de la senyora Nicolau. No us va satisfer la resposta de l’equip de govern? Insistireu en aquesta qüestió? Es va dir també que es duia a terme una investigació per una possible filtració per part de la Policia Local. Heu sabut res pus?
Nosaltres al ple ho vàrem dir ben clar: no hauríem duit mai aquesta proposta si no haguéssim tengut claríssim el que havia passat i ho sabíem gràcies a documentació i també a testimonis. Tot el que va sortir a premsa realment és cert. Si tenim en compte aquestes paraules tan desafortunades de la regidora, autoritzant horabauxes de manera il·legal i el fet que va ser el PSOE qui va limitar l’autorització d’aquest tipus de festes, el que tenim clar és que per aquest govern hi ha ciutadans de primera i ciutadans de segona. Aquells que s’entenen amb la regidora i poden fer més de dos horabauxes perquè tenen una autorització verbal i aquells qui no poden fer-ho. De fet, sabem de casos de gent que ho ha demanat, ha enviat la documentació correcta i ni tan sols se’ls ha respost. Fer parts i quarts és èticament reprovable i és causa de dimissió: no pots beneficiar uns i perjudicar uns altres. Una regidora que diu mentides, encoberta per la seva número u, l’han de cessar o ha de dimitir.
Hi ha damunt taula la regularització de persones migrants. Ara us hi oposau, però anteriors regularitzacions no només els hi heu donat suport sinó que han estat impulsades pel PP. Per què aquesta us crea rebuig però les anteriors no? Què hi ha de diferent entre unes i altres?
Hi ha dos tipus de regularitzacions: les ordenades i no massives, que són les que hi pot haver hagut en governs del Partit Popular i que són de tota aquella gent que va venir fa anys per fer feina i les altres, les de persones que han vengut durant els darrers anys. Aquests darrers cinc anys ho hem vist d’una manera molt notable: hem tengut una immigració totalment descontrolada, irregular i il·legal. Estam en un moment de sobrepoblació i estam molt tensionats quant a serveis públics. I no només això: hi ha dos tipus d’immigrants. Els que venen a fer feina i una vida millor. Molts de nosaltres en coneixem segurament perquè fan feina amb la nostra gent gran. Després n’hi ha uns altres que venen a cobrar i no fer feina. Aquesta regularització és massiva i no és gens ordenada. Regularitzarà tothom, inclús aquells que tenguin antecedents penals.
Si no vaig malament, entre la documentació requerida sí que hi ha el certificat d’antecedents penals.
No. De la manera que se’ls demana poden tenir antecedents penals al seu país d’origen i no estar reflectit.
Passant a altres qüestions. En el darrer ple VOX va presentar una moció sobre la famosa prioritat nacional. Vosaltres vàreu dir que si s’incloïen certs canvis, hi votaríeu a favor. Quins són aquests canvis?
Nosaltres volíem que s’ajustassin al marc legal i no aprovar una cosa que, tanmateix, no és possible. No podem donar falses expectatives a la gent, i per això nosaltres havíem intentat negociar amb VOX perquè acceptàs aquest canvi, però no va ser així. En la idea, en allò de primer els d’aquí, hi estam totalment d’acord, el que passa que hem de parlar de fets que no siguin anticonstitucionals.
Llavors vols dir que aquesta prioritat nacional de VOX és anticonstitucional?
Bé, en alguns termes, es poden fer algunes coses. Ara se m’ocorr el que defensam des del PP i vàrem dur una moció política per tal que tot l’habitatge protegit primer sigui per la gent empadronada i sol·licitar 18 anys de residència al municipi. Defensam que l’habitatge públic ha de ser per aquelles persones que han contribuït al llarg dels anys.
I si ve, per exemple, una persona de Menorca o d’Eivissa? Posem per cas un professor que vengui a fer feina aquí o a la inversa?
No. Primer un manacorí. Cada municipi pot posar els anys que vulgui requerir. Si no poses aquest límit tendrà més drets una persona que vengui d’un altre país que un d’aquí.
Parlem de plans de futur en matèria laboral. Fa un temps que dus una Direcció General al govern autonòmic i també estàs com a líder del partit a Manacor. De cara a les pròximes eleccions et veus més aquí? Allà? Com fins ara? Enlloc?
Més que la decisió personal ha de ser una decisió de partit. Sempre he estat a disposició del partit i això sempre ho he tengut clar. He estat regidora i sempre m’he implicat molt a fer feina per Manacor i per jo és prioritari, però pens que això ha de ser una decisió consensuada entre tots tenint en compte el que millor convengui al partit. És una decisió que no estarem gaire a anunciar.
Si et deixassin triar, sense tenir en compte les necessitats del partit, què és el que més t’agradaria personalment?
Per estar a Manacor em sent molt preparada. Tots aquests anys, que a l’instant seran 12, he après moltíssim i he intentat contribuir al màxim. He gaudit moltíssim i ho continuu fent. Ara bé, els dos anys que vaig estar al Consell també em varen agradar molt i el poc temps que duc al Govern també. Poder fer feina per la comunitat i en un sector com el que m’ha tocat, que és autònoms, empreses, pimes, m’apassiona. Ho faig amb molta il·lusió i crec que quan ho fas d’aquesta manera, és quan la cosa surt. No he tengut mai por d’agafar responsabilitats, per tant, el que vengui, serà benvingut.
En cas que no et presentis aquí, veus algun substitut a la candidatura de batlia?
Aquests anys hem anat fent feina com a grup municipal i amb la junta local. S’ha constituït un gran equip en què cadascú té les seves tasques i cadascuna d’aquestes persones és bona amb aquestes tasques. Diria que sí que hi ha persones preparades dins del partit que poden assumir perfectament la responsabilitat que és presentar-se per Manacor.
Deixant de banda l’escenari de la majoria absoluta, que és el que tothom prefereix, quina seria l’escenari que preferiríeu per a vosaltres en les pròximes eleccions? Us plantejau un pacte amb VOX? Amb AIPC?
Jo diria que això dels pactes vendrà quan hagi de venir. Sigui com sigui, del que estic segura és que arribarem al govern i que el PP governarà a Manacor, sigui en majoria, en minoria o amb pactes amb uns o altres. Crec que som un partit que podem arribar a acords amb qualsevol partit polític que s’acosti ideològicament a nosaltres i tengui clars segons quins temes. Nosaltres no posam línies vermelles, però sí que marcam les prioritats d’allò que volem per Manacor.
Hi ha nous partits, com Coalició per Mallorca també, que han anunciat que es presentaran. Els sentiu propers ideològicament? Podríeu pactar amb ells?
Torn a repetir que el tema dels pactes arribarà, però amb Coalició per Mallorca, ideològicament tenim punts en comú així que podria ser que fos un partit amb qui podríem formar govern.
