Pere Joan Martorell (Lloseta, 1972), presentarà demà 11 d’abril a les 12 h la llibreria Món de Llibres Nits sense ales, la seva nova novel·la que publica amb Pagès Editors. Martorell, poeta, narrador, crític literari i psicòleg, retorna a la narrativa amb una novel·la essencialment autobiogràfica que es basa en la seva experiència com a treballador en un centre de trastorns de la conducta de Santa Margalida.
La sinopsi de la novel·la defineix Nits sense ales com un llibre sobre la vulnerabilitat, sobre la necessitat de salvació i la impossibilitat de guarir-se del tot. Una història on les nits són llargues, on els sentiments s’entrellacen i estimar pot ser també una forma de caure en l’abisme.
A través de dos grans eixos, la complexitat de les relacions amoroses i la discapacitat, l’autor conta la història de n’Amador, un psicòleg i escriptor, que fa feina en un centre pioner en el tractament dels trastorns de conducta. Allà coneix na Judith, una jove marcada per un passat ple d’abusos, silenci i culpa. Reclosa al centre, aquest personatge representa una altra de les veus de la novel·la i és que durant la teràpia, ens anirà contant la seva història.
“Aquesta novel·la parteix del cas de prostitució amb menors tutelats per part del Consell de Mallorca. Aquest cas va esclatar l’any 2018 per mor d’una violació grupal d’una de les menors durant un permís. A partir d’aquí sorgeix aquest personatge, per donar veu a aquesta història, evidentment des de la ficció” explica Martorell.
Dins d’un ambient disfuncional i hostil, Judith rep maltractaments i abusos, convertint el personatge en una víctima de la família i del sistema. Ferides difícils de guarir i que deixen una empremta emocional, però que segons l’experiència professional de l’autor poden tenir també una millora considerable “ajustant les medicacions i construint un projecte de vida i un sentit en un món que es percep molt limitat”.
El primer i el darrer capítol són els únics que tenen títol i els noms tenen referències bíbliques. Amb un “judici final” i una “nova apocalipsi” segons Martorell, això és “una picada d’ullet al lector, una pista. Els capítols del narrador omniscient estan numerats i els que compten amb veus en primera persona, sigui na Judith o n’Amador, prenen directament els seus noms. D’alguna manera vull aportar una circularitat a l’obra amb aquests subtítols, des del principi al final”.
Segons l’autor, l’aposta per l’autobiografia ve donat perquè sempre li ha costat molt inventar mons imaginaris. “Pens que la realitat i la nostra vivència ens aporten moltes històries i personatges que es poden convertir en un llibre. Per això sovint fusion experiència pròpia, viscuda en primera persona, contada o llegida, fent el que ara en diuen literatura del jo”.
Martorell, que es defineix com a poeta, veu indivisible la poesia de la novel·la i de fet, en les seves obres sovinteja la mirada poètica en els textos narratius. Nits sense ales no és una excepció i hi trobarem també al llarg de les seves pàgines diferents poemes. “Aquests poemes d’alguna manera formen part de la teràpia que fa n’Amador amb na Judith. Ell vol que deixi sortir el trauma i el patiment que du dins i aquesta és una estratègia que sovint els psicòlegs utilitzam amb els nostres pacients”.
