Skip to content

NOTÍCIA

“Ara com ara, al Port no queda cap barca del bou”

Sílvia Rigo

El llibre Barques del bou de Mallorca és el resultat d’un projecte de recerca i editat per EDICIONS UIB, una investigació exhaustiva sobre aquest tipus d’embarcacions. Parlam amb Bàrbara Terrassa, coautora del llibre, juntament amb Pere Oliver Reus.

Com se’t va acudir aquesta proposta de llibre, i per què aquest tema? Té algun vincle directe amb el teu ofici, aquesta temàtica?

Molta gent ens demana perquè començàrem aquest projecte. Molt fàcil, la culpa la tenen els nostres pares. El pare d’en Pere va ser un prestigiós oceanògraf que dedicà la seva carrera a millorar la pesca de Balears, i el meu pare començà d’al·lot de barca amb els bous de son pare i acabà de patró de barca del bou. A més, els dos som biòlegs, i la gestió de les pescaries té molt a veure amb amb els hàbitats i les espècies que habiten el fons marí. A més, una de les meves passions infantils, que encara me dura, és anar a veure arribar les barques del bou, veure descarregar es peix. Aquesta passió és compartida pels dos autors i ja fa més de deu anys que ens vàrem decidir a recollir informació i a investigar l’art de la pesca del bou a Mallorca.

Podries explicar breument de què tracta l’obra i a quin públic la recomanaries?

El llibre consta de un pròleg, tres pòrtics i dues parts. El pròleg, d’Andreu Manresa, ens explica de manera literària les seves vivències personals amb les barques del bou de Portocolom. El pòrtic, realitzat per Miguel Deyá, contextualitza la pesca dins la història i ens parla sobre la importància de les referències historiogràfiques relatives a la pesca. La presentació, d’Isabel Moll, valora les millores de les infraestructures del transport i l’origen del creixement poblacional dels petits nuclis costaners. Finalment, Enric Massutí fa una anàlisi sobre la pesca del bou i reflexiona sobre el futur d’aquest art. Seguidament, la primera part inclou els orígens de la pesca de ròssec, i de les barques del bou. L’evolució que ha sofert aquest art de pesca al llarg dels segles, com se suposa que arribaren a Mallorca les barques del bou, on pescaven i quines coneixem a dia d’avui. A aquesta part també s’inclou informació sobre els caladors, les pesqueres, les captures i el fons marins, així com la gestió de la pesca i, finalment, la comercialització i el guany. La segona part inclou l’evolució de les infrastructures portuaries i de les barques del bou que han pescat a cada un de tots els ports que han tengut pesca del bou (Palma, Andratx, Sóller, Alcúdia, Cala Ratjada, Porto Cristo, Porto Colom i Cala Figuera), però també de les famílies marineres que formaven part de la vida d’aquestes barques. En resum, a “Les barques del bou de Mallorca” hem intentat construir un inventari de la flota de les barques de bou que hi ha hagut al llarg d‘aquests més de dos segles d’activitat pesquera; un inventari que, encara que no és exhaustiu, s’hi fa a prop. Aquest llibre el recomenaria a persones relacionades amb la pesca i a tothom que estimi la mar o hagi tengut un vincle professional o emotiu amb la vida dels ports i la vida marinera.

 

Com fou el procés de creació del llibre? En què va consistir la investigació per tal de redactar i completar l’obra?

La metodologia que hem emprat per la recollida de la informació ha estat la consulta de llibres de registre de les embarcacions de la llista 3a de l’arxiu que a Capitania marítima de Palma tenen des de 1924 fins finals del segle XX; informació i documentació facilitada pels investigadors del grup de recerca Ecosistemes bentònics i recursos demersals del Centre Oceanogràfic de Balears i fonts orals – hem parlat amb persones relacionades amb la pesca del bou de tots els ports que han tengut aquest tipus de pesca – i també hem recopilat documents gràfics, molts d’ells a partir de fotografies professionals i molts d’altres d’arxius municipals i familiars. 

Tens alguna anècdota que vulguis compartir pel que fa a la creació de “Barques del bou de Mallorca”? Hi ha algun fragment de l’obra que consideris el teu preferit?

Anècdotes sobre el procés de recerca de l’art del bou en tenim moltes. Una de les que record més emocionants fou quan, per primera vegada, anàrem a revisar els llibres de registres de les barques a Capitania marítima. Començarem a mirar i, quina va ser la meva sorpresa, que unes de les primeres barques que varem trobar foren les del meu padrí patró mosset, la parella colònia del Carme i la Porto Cristo.  A més, jo sempre havia sentit contar que devers l’any 1947 mon pare, amb una tripulació de Porto Cristo, varen partir cap a l’Alguer amb la barca carregada de bassó d’ametlla per tornar-la amb un carregament de penicilina. Ell i la tripulació quedaren retinguts devers un any a l’Alguer, fins que es pogueren reunir els doblers per la fiança i així alliberar la tripulació. Al full de registre aquest fet estava escrit i molt ben documentat. Em vaig emocionar. Els meus fragments preferits són, per una banda, l’episodi de motorització de les embarcacions, perquè va suposar un canvi tant en la fesomia de la barca com en els sistemes de pesca i la seva seguretat pels mariners. Per una altra, també recalcaria l’apartat relatiu a les barques del bou de Porto Cristo, pel que suposa a nivell efectiu per jo i la meva família.

Voldries afegir res més?

Voldria fer una reflexió sobre la constant disminució de la pesca a Mallorca, tant la del bou com la d’arts menors. A mode d’exemple, durant els anys 1970 a Porto Cristo hi havia 5 o 6 barques del bou i un bon grapat de llaüts de pesca professional. Ara com ara, al Port no queda cap barca del bou, la darrera se’n va anar durant la dècada dels anys 1990 i crec que només hi ha un llaüt de pesca professional. Si es continua amb aquesta tendència, i tot fa pensar que sí, en pocs anys ens quedarem sense poder menjar peix de les Illes Balears i això suposa una pèrdua de qualitat de vida pels seus habitants. Una de les característiques d’es Port de la meva infantesa i joventut era el fet que la vida anava al voltant del moll i de la vida marinera. Avui en dia hi ha moltes més embarcacions d’esbarjo però menys essència marinera. 

 

PUBLICITAT

Back To Top
Search