Rafel Puigserver Pou (Algaida, 1981). Doctor en Humanitats i Ciències Socials per la UIB. Llicenciat en Història. Màster en comunicació UIB. Actualment exerceix de professor de Geografia i Història a l’IES Felanitx. President de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca.
Explica’ns qui són els components de la nova junta directiva de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca i de quines publicacions procedeixen.
La nova junta està conformada pels següents membres: Presidència: Rafel Puigserver (es Saig, d’Algaida); vicepresident, Tomeu Caldentey (Bellpuig d’Artà); secretari, Xavier Bestard de Caymaritx; tresorer, Magí Ferriol (Fent Carrerany, de Maria de la Salut) i com a vocals Maria Antònia Ferrer (Coanegra de Santa Maria) i Rafel Oliver, de N’Alí, d’Andratx.
Amb quin esperit arribau a la directiva? Quines novetats proposau?
Arribam a la nova directiva de premsa forana amb l’objectiu de reforçar la marca pròpia, valorant el paper que fa la premsa de proximitat i recuperar la col·laboració mútua entre publicacions que ja es feia fa un anys.
Quin futur augures per a la premsa local? Hi ha interès encara per la informació de proximitat? Com es poden fer sentir les veus de mitjans tan petits enmig del maremàgnum comunicatiu actual?
La premsa local té un gran futur. De fet arreu del món és la premsa de proximitat la que aguanta millor l’empesa del món digital. Han sorgit molts projectes de microperiodisme amb enfocament local que han esdevingut un èxit editorial, precisament pel valor que es dona a la informació més propera. Som les revistes locals com la vostra, qui pot aportar una informació més completa d’allò que passa a Manacor. Si jo vull saber què passa a un poble, he de llegir la seva revista o mitjà local si vull estar ben informat.
Quin moment viu la premsa forana de Mallorca? Desapareixen capçaleres? Sense versió digital estam condemnats a l’extinció? Apareixen noves edicions digitals? Quina és la tendència?
Hem de dir que hem resistit molt bé la crisi de la covid-19. Seguim les 35 capçaleres que hi havia abans de la pandèmia. En els darrers anys algunes capçaleres històriques han estat a punt desaparèixer, però finalment han trobat el relleu generacional per garantir que les nostres revistes de premsa forana, un autèntic patrimoni periodístic, no deixin d’existir. I clar també en paral·lel algunes es transformen, s’adapten a versions digitals i sorgeixen nous projectes, majoritàriament digitals, sobretot per un tema de costos. Ens agradaria que totes s’integrassin dins la nostra entitat i poder fer més força davant les institucions però també com a marca pròpia de premsa de proximitat.
Parlem de Manacor. Manacor Comarcal, 7Setmanari, Perlas y Cuevas, Cent per Cent, De Franc, Manacormanacor, 07500… Deu ser l’únic poble de Mallorca amb aquesta quantitat de capçaleres… Com expliques aquesta diversitat tan nombrosa?
Manacor compta amb premsa pròpia des de 1889 amb El Manacorense, tot i que hi ha hagut etapes orfes de premsa. No hi ha dubte que a Manacor, la premsa forana és un fenomen ben específic. A partir dels anys vuitanta vàreu un viure un boom de premsa amb noves revistes i que va tornar a tenir una nova empenta entrat el segle XXI. Les raons són clares: ser una ciutat de caràcter comarcal amb tot el que implica, que a més a més compta amb diferents nuclis. Però sobretot la voluntat dels manacorins que cercar la informació més propera amb la seguretat que trobaran, en diferents opcions mediàtiques, allò que volen llegir, les imatges que volen veure i les històries que volen recordar. I la pluralitat de mitjans sempre és positiva.
