El cor de cambra Ars Antiqua ofereix ja des de fa temps un concert de Nadal que presenta propostes musicals que canvien cada any. L’any passat un concert homenatge a Francesc Ramis tingué un èxit incontestable a l’església del Carme de Porto Cristo. Enguany, la cita fou al convent de Sant Vicenç Ferrer a Manacor, una església plena a vessar de públic disposat a enganxar el dinar de Nadal amb bona música.
Amb el temps, però, la presencia de la mini-coral Ars Antiqua agafa força, i al concert de dia 25 els menuts encetaren el programa amb tres nadales populars: Sant Josep fa bugada i Fum fum fum i ‘Nem cap allà. Les dues primeres en arranjaments de X. Gelabert i A. Guinovart, la darrera de F. Ramis.
El que no és gens habitual a Manacor és la interpretació conjunta d’una “maxi” coral amb una “mini”. I així, quatre nadales foren interpretades per les veus més jovenívoles i les més veteranes; en una bona feina de conjunt que mostra com la coral més petita avança poc a poc assolint nous reptes. Aquestes foren Amics que escoltau (F. Ramis, arr. X. Gelabert), El desembre congelat (arr. A. Guinovart), Les dotze van tocant (arr. Albert Guinovart) i una nadala gairebé mítica pels manacorins i portenys, que ja s’ha convertit en himne del desaparegut Concurs de nadales de Porto Cristo: Blanca, de neu molt blanca (F. Ramis, arr. X. Gelabert)
La cirereta fou la Corona de Nadal de Baltasar Bibiloni, reconegut compositor i pedagog mallorquí que sempre ha fet feina conreant adaptacions, versions i harmonitzacions de diferents tonades de la tradició oral. La seva Corona inclou sis seccions interpretades en “continuum”, i s’està convertint en un clàssic interpretat a mols indrets de les Illes, una manera de reconèixer la senzilla bellesa de la música que el poble considera com a seva.
