Un temps, tots els cotxes que passaven per la ronda institut trobaven dos edificis de colors intensos. D’una banda, el blau marí, potent, gairebé elèctric a temporades, de l’IES Mossèn Alcover. De l’altra, el groc intens del col·legi d’Es Canyar. Avui, però, aquesta emblemàtica escola manacorina que ara fa cinquanta anys és d’un gris molt més discret? Què va passar? Trobaven, famílies i mestres, que aquell color els podia dur mala sort? Pensaven, com els Manel, que se’ls obriria, com una flor groga, el penediment?
Res de tot això. L’any 2000 el centre va envestir una reforma important. La Conselleria no tenia doblers per posar barracons, i els picapedrers feien feina fins i tot durant horari escolar. Així, la directiva va decidir que l’alumnat faria jornada continuada, de manera que els picapedrers podrien dur a terme les tasques menors, i els horabaixes seria quan farien més renou. S’enginyaren com pogueren. Durant l’hivern no podien tenir més que un parell d’estufes connectades, perquè amb la maquinària dels picapedrers, els ploms botaven sempre seguit.
El cas és que l’obra era important. Intervengueren sobretot al terrat, on s’havia acumulat molta brutor que hi deixaven uns eucaliptus que s’havien fet més alts que l’edifici de l’escola. Hi havia goteres. Es canviaren les canals i els desguassos i es reforçà tot el terrat.
Una vegada acabada l’obra, famílies i claustre trobaren que era hora de tornar a pintar l’edifici. Els operaris pintaren tres mostres de color a la façana i tothom qui ho va voler hi va dir la seva, però una vegada triat el color, es trobaren l’endemà que els operaris començaven a pintar del color gris que coneixem actualment. Els digueren que tenien un sobrant en estoc després d’haver pintat un altre centre escolar, i l’aprofitaren. I així ha quedat. Qui sap si ara que fa cinquanta anys l’escola tornarà a mudar de fesomia…
