Per iniciativa d’un grup de veïnats ha comparegut asfaltat aquests dies un tram d’un quilòmetre i dos-cents metres de l’històric camí dels Presos. Segons explica Sebastià Matamalas, de la Plataforma Camins Públics i Obert,s “aquest camí és a la ruta d’itineraris en bicicleta de muntanya publicada per l’Ajuntament de Manacor el 2001” i afegeix que “pot ser que en algun tram hi hagués estat, però en tot cas feia moltíssims d’anys que no estava asfaltat”. Matamalas reconeix que el manteniment municipal dels camins “és ver que és complicat, però se li hauria de poder donar un altre tipus de cobertura que permetés la llei de camins. El camí dels Presos hauria de tenir més protecció de la que té actualment. Uns recuperen la memòria històrica i els altres l’asfalten”.
El camí dels Presos, en el tros que va de la carretera de cales al coll d’en Ferragut està tot asfaltat. En canvi, el tros que va per Son Maina cap al coll del Puig d la Bandera i baixant cap a la urbanització PalmaSol, manté en molts de fragments el paviment original disposat pels presos republicans. De fet, el camí dels Presos du aquest nom perquè va ser habilitat mitjançant els treballs forçats dels presos republicans que estaven reclosos al camp de concentració de So Na Moixa. Les tasques, recorda l’historiador Antoni Tugores, s’allargaren entre els anys 1937 i 1942.
El camí té fitxa oberta en el catàleg municipal de Patrimoni i també forma part de l’Inventari de Camins Públics.
Sebastià Matamalas explica també que “la llei de camins en la seva exposició de motius reconeix el dret a gaudir d’un medi ambient accessible, però una cosa és facilitar els accessos i l’altra és asfaltar-los”.
Per part seva, el batle Miquel Oliver explica que “no tenim constància que s’hagi asfaltat o arreglat cap camí que no estigués asfaltat amb anterioritat. La llei de camins diu que en els llocs on no està asfaltat no hi pots asfaltar si no hi ha un informe tècnic que digui que ho pots fer”. Oliver reconeix que “no hem trobat cap sol·licitud i no tenim constància que aquesta acció hagi estat autoritzada, però en la situació que estam és comprensible que hi hagi veïnats que assumeixin el manteniment dels camins”.
En aquest sentit, el batle explica que “hi ha una sèrie de veïnats del municipi que fa temps que demanen que s’arreglin un seguit de camins, i en alguns casos hem autoritzat algunes actuacions. Fins i tot de vegades l’Ajuntament ha proporcionat grava o terra per arreglar el camí, i els veïnats han fet la feina. En altres casos, els veïnats s’han posat en contacte amb l’Ajuntament perquè el camí era asfaltat i en aquest cas la cosa es complica, perquè és l’Ajuntament mateix el que ha d’arreglar el camí i no podem arribar pertot amb la celeritat que voldríem”. Una opció, en aquest cas, seria que els veïnats fessin un projecte, que seria revisat i autoritzat per l’Ajuntament, que a més hi aportaria el director d’obra.
Oliver explica que en el cas del camí dels Presos, “ens podríem trobar davant una intervenció feta sense autorització, que podria suposar no un incompliment de la llei de camins, sinó de les normes per autoritzar l’asfaltat d’un camí públic”, diu el batle, alhora que insisteix que “l’Ajuntament ha de donar facilitats perquè els veïnats es puguin cuidar un poc dels seus camins”.
Oliver accepta que “potser aquesta actuació no està bé de tot, però tampoc no hi està la no execució de les obligacions de manteniment per part de l’Ajuntament de Manacor”.
A les imatges es pot veure l’aparença del camí dels Presos abans i després de ser asfaltat.
