Unes 150 persones assistiren ahir a la primera reunió informativa organitzada per alguns dels veïnats de la zona de Son Sureda afectats pel projecte de la macrogranja, que va tenir lloc a l’Espai Na Camel·la. Sílvia Llull, com a representant dels veïnats, acompanyada de Xavier Coll, pagès de la zona, va començar la seva intervenció expressant la seva sorpresa per la gran quantitat de persones que havien assistit a l’acte. “No ens pensàvem mai omplir aquesta sala. Som un parell de veïnats que estam molt preocupats. Som de zones i edats diferents i això és molt guapo, perquè ens hem unit tots per una causa: volem combatre aquesta macrogranja”.
Llull va posar en antecedents als assistents, informant dels projectes relacionats amb la impulsora del projecte de la macrogranja a Manacor, Avícola Son Perot – vinculada a Avícola Ballester – tot recordant els diferents projectes de macrogranja que han projectat a altres indrets com Sineu o Llucmajor i que sempre han rebut l’oposició dels veïnats de la zona. Així mateix, la portaveu recordava que l’empresa està darrere del cas de maltractament animal en una de les seves granges, també a Llucmajor.
La representant va exposar els diferents motius que els han duit a oposar-se al projecte de 80.000 gallines a Son Brau. Per començar, l’entorn rural està envoltat d’habitatges i agroturismes, situats a manco de 200 metres. A més, a manco de 100 metres hi ha una zona que forma part de la Xarxa Natura 2000, un espai protegit que serveix de refugi per a centenars d’animalons. “Nosaltres som pagesos i són els tècnics els que ens han de venir a dir el que hi ha, però hem notat un increment d’espècies com la tortuga mediterrània, de milanes o falcons” argumentava Llull.
Així mateix, els veïnats mostraven preocupació per l’accés a la camada que arriba fins a Son Brau, un camí “de veïnats”, estret, d’un sol sentit, mal de transitar i poc habilitat per a les feines i els passos de vehicles de gran tonatge que suposa un negoci com aquest. També destaquen els perills que suposa, ja en l’actualitat, la incorporació des de la carretera cap a la camada per la poca visibilitat que hi ha. “Si ara tenim problemes i accidents, no sé què farem si aquest projecte s’arriba a dur a terme”.
Llull va parlar de l’emplaçament de la macrogranja en relació amb nuclis urbans. “El projecte xerra de Son Talent, que està a 4,87 km, però no xerra de tota la gent que viu a foravila: agroturismes, allotjaments, habitatges privats… Un projecte d’aquestes magnituds hauria d’estar mínim a 8 km de distància i tampoc compleix la distància de mínim 250 metres d’un habitatge als voltants”.
Quant a l’interès general, la representant mencionava també el gran consum d’aigua, de més de 17.000 metres cúbics diaris que hi ha damunt paper, així com els excrements de gallina que es produiran, que també poden afectar els aqüífers. “El projecte no xerra de la gran quantitat de fems que es generaran ni tampoc de la possible contaminació de l’aigua. Hem de tenir en compte de les conseqüències de la gallinàcia, que curiosament aquesta mateixa empresa va llançar on no devia el darrer que Manacor feia mala olor”. La representant dels veïnats argumentava que només per aquesta contaminació dels aqüífers “esperam que Recursos Hídrics freni aquest projecte”. Així mateix, Llull també feia menció del benestar dels animals, que viuran en un espai reduït i que no serà prou ampli.
Posteriorment, la representant va explicar que s’ha posat en marxa una recollida de firmes en contra de la macrogranja així com l’estudi mesures legals, amb la redacció d’al·legacions en contra del pla, que actualment es troba en període d’exposició pública i hi ha 30 dies hàbils per presentar-les. “Us podeu posar en contacte directament amb els veïnats que conegueu però també deixarem els fulls a Cavalcan i al Bar Mallorquí per a tothom qui vulgui donar un cop de mà”.
En aquest sentit, en el futur proper es preveu crear un compte d’Instagram per poder informar i coordinar les accions conjuntes. També es va posar damunt la taula la redacció d’un model d’al·legació per tal que tothom qui vulgui les pugui enviar a títol personal així com la possibilitat de dur a terme manifestacions.
Finalment, diversos dels veïnats assistents van intervenir i van voler dir la seva. Entre ells, Javier Jara, de Son Sureda Ric, que va incidir en el projecte no es mencionava la dificultat d’accedir per la camada fins a Son Brau i també en l’impacte sobre la natura i el paisatge: “Ara si miram hi ha garriga però també una gran quantitat d’animals: milanes, xorics, esparvers, voltors, puputs, insectívors de tota casta… L’estudi d’impacte ambiental del projecte té moltes mancances”.
Així mateix, la jurista Francesca Mas va intervenir explicant que la llei agrària estableix que quan una explotació té més de 20.000 animals ja es considera intensiva i que si en aquest cas, són 80.000, hauria d’estar a 8000 metres de distància amb els nuclis urbans. De fet, l’advocada explicava que “fan frau de llei perquè divideixen el projecte en dues edificacions, amb 40.000 i 40.000 i així se salten la limitació de distància”. Així mateix, explicava que el projecte no ha tengut en compte la distància de l’Hospital de Manacor, que està a manco quilòmetres del que legalment hauria de ser.
Entre els assistents, hi hagué també presència institucional amb les regidores Paula Asegurado i Maria Antònia Truyols, que cap al final de la xerrada va intervenir per comprometre’s a traslladar la qüestió a la pròxima Junta de Govern.
