“Ens han sortit tantes lletres i tantes melodies, que ens hem hagut d’aturar, perquè si no no ens hauríem pogut posar a gravar mai”, diu sorprès Jaume Bergas (Maria de la Salut, 2000). Ell és el guitarrista d’A lloure, el grup de música que formen juntament amb la cantant Estel Grimalt (Manacor, 2004), Aina Sbert (Manacor, 2003) al baix i a la veu, i Martina Pont (Manacor, 2003), a la bateria.
“Al principi ens dèiem ‘Ni idea’, però vaig dir als altres que sempre havia volgut tenir un grup que es digués ‘A lloure’, i així ha quedat, diu Aina Sbert. “Deu fer un any i mig que ens hi vàrem posar. Na Martina i jo havíem tocat tota la vida juntes, i pensàrem que volíem tocar amb un grup de rock, amb una música més de l’època dels nostres pares”, diu Sbert. Al grup s’hi va afegir Montse roig. “Al principi havíem de ser un grup de cóvers… i necessitàvem un guitarrista, també. Posàrem un anunci i va arribar en Jaume”.
Aquella primera formació d’A lloure va fer un o dos concerts, però aviat Montse Roig no va poder continuar i “en vàrem parlar amb Estel Grimalt, que va estar encantada”.
“Ens ho passam molt bé. I hem vengut a fer molts de beures aquí. A lloure, en el fons, s’ha convertit en un grup d’amics molt xulo, i començar d’aquesta base és molt important”, diu Jaume Bergas, que insisteix que “ens va sorprendre que ens anàs tan bé. Teníem quinze o vint versions fetes, i en un mes o dos ja en teníem un parell d’acabades”.
Però d’on neixen les cançons d’A lloure, quines influències tenen? Jaume Bergas explica que, curiosament, “el que ens surt no és el mateix que escoltam. Rosendo, Extromoduro, Fito…”. I el replica Martina Pont: “Ens surt una música més mallorquina, més de les nostres arrels, amb el sentit d’allà on som nosaltres. Sovint començam d’una manera, però acaba sent una cosa totalment diferent”. Estel Grimalt afegeix que “potser la nostra música és més comercial, pot agradar a més gent, a tothom. El que volem és que la gent pugui passar gust, que s’ho passi igual de bé que nosaltres, i que cantin les cançons”.
A lloure són un grup de directe, d’exterior, de revetla i de vespre. “Els nostres concerts queden més bé amb la gent dreta que amb la gent asseguda o més tranquil·la”, diu Aina Sbert, que també reconeix que “feim feina per millorar l’aspecte dels directes, perquè encara som molt verds, però hi passam molt de gust, també”.
Martina Pont explica que “ens ho passam molt bé, i això es transmet al públic. La gent ja sap les cançons i no les hem ni enregistrades”. De fet, A lloure tenen una sola cançó penjada, això sí, a totes les plataformes: “Viu dins jo”, que a més compta amb un videoclip que es pot trobar a Youtube.
“Sí, ja es pot dir que tenim ‘grupis’, bàsicament perquè tenim bons amics”, diu Jaume Bergas.
Tenen una manera de fer coral, a l’hora de compondre, per això, diu Martina, “quan acabem el disc, a darrere, hi apuntarem la persona que ha fet la lletra”, perquè cada membre del grup aporta sempre tant en aspectes musicals com lletrístics. “Les feim de totes les maneres. De vegades primer surt la lletra i de vegades surt la música, o qualcú arriba de ca seva i diu que ha tengut una idea”, diu Bergas.
Quan han de parlar del missatge que transmeten les cançons, apel·len sobretot al vitalisme, a l’optimisme juvenil. “El que més es transmet és aquest passar gust, passar-t’ho bé, sortir de festa i gaudir la vida”, diu Estel Grimalt. I Jaume Bergas hi afegeix que “totes les cançons expliquen sentiments que pot tenir tothom”.
Però també els preocupen les coses que passen a Mallorca. “No és el nostre objectiu ficar-nos en política, però sí que hi ha temes que ens repercuteixen a tots com a mallorquins, i el segon tema que penjarem té aquest toc reivindicatiu, parlant de la massificació turística”, diu Aina Sbert. Estel Grimalt explica que “no tancam les portes a cantar en altres idiomes, de fet, ja tenim qualque cançó en castellà o en anglès. I si ho feim en mallorquí és perquè és la nostra llengua. Sentim en la nostra llengua, ens hi expressam i hi cantam”.
No tancam les portes a cantar en altres idiomes, ho feim perquè és la nostrsa llengua. N’hi ha qualcuna en castellà i en anglès. Sentim en la nostrsa llengua, ens hi expressam i hi cantam.
Martina Pont torna a afegir que “per a nosaltres és molt important treure aquesta cançó, que sortirà a principi de juliol, en aquesta temporada de l’any. Comença en anglès i parla del turisme, que l’illa està petada. I després té un trosset en mallorquí que expressa un poquet com ens sentim els mallorquins dins la nostra pròpia illa”.
A lloure fan camí. El 13 de juny tenen concert a l’Aeròdrom de Binissalem. En tenen un altre de previst, encara sense data, en Es Vinil, a Manacor. Mentrestant, la feina per treure el disc està en marxa: “Volíem presentar dos o tres singles. Ja en duim un… I després ja presentarem tot el material junt. A mi m’agradaria molt fer-ne un CD”, diu Aina Sbert. “O un vinil!”, diu en Jaume.
Tot arribarà, perquè hi fan feina. Mentrestant, seguiu-los i sobretot… escoltau-los.
