“Segons els càlculs que em fet de casos estàndard i depenent de com l’usuari aprofiti que rebrà, preveim que és possible que els membres de la cooperativa estalviïn fins a un seixanta per cent en el seu consum i per tant en la seva factura”. Així d’optimista es mostra Joan Amengual, cap visible de la Comunitat Energètica de Llevant, una cooperativa d’autoconsum d’energia elèctrica que impulsa la implantació de petits parcs fotovoltaics a les immediacions del nucli urbà de Manacor.
Els nous parcs fotovoltaics que proposa la Comunitat Energètica de Llevant tendrien una potència màxima de 100 quilovats i ocuparien cadascun una extensió màxima d’uns 3.500 metres quadrats, més o menys mitja quarterada. “La Comunitat neix per intentar cobrir una necessitat que hem detectat entre persones que volen accedir a les energies renovables, ja sigui per motius tècnics, ja sigui per economia”, diu Amengual. Qualcú que viu a un pis a Manacor i no té possibilitats d’instal·lar plaques solars, o qualcú que no disposa de 10.000 euros per fer la instal·lació particular podria ser el soci potencial d’aquesta nova cooperativa. La iniciativa, explica Joan Amengual, és possible “gràcies a la llei de canvi climàtic del 2019 que permet l’autoconsum col·lectiu”. D’aquesta manera, des d’un punt de generació es pot repartir energia a través de la xarxa de distribució pública a un radi de dos quilòmetres.
La cooperativa podria implantar també plaques a cobertes d’edificis urbans, però ara mateix la seva prioritat és fer-ho en petites propietats de sòl rústic combinant un ús d’explotació fotovoltaica i agrícola alhora. Per això, el projecte implica també la Cooperativa Agroalimentària de Llevant. “Hem vist que el cultiu de pebre de tap de cortí, un producte local amb denominació d’origen, necessita ombres, que li venen perfectes per poder créixer. El nostre ideal, per tant, és poder combinar ambdues formes d’explotació”. La retribució per al facilitador del terreny es fa també en forma d’energia i el contracte inclouria una clàusula que permet rescindir el contracte en tot moment. “Les estructures no són fixes, es poden desmuntar i es duen a una altra banda si es rescindeix el contracte”, aclareix Joan Amengual.
“Jo tenia inquietuds energètiques, i Albert Ferrer, de la Cooperativa d’Artà, en tenia d’agrícoles. És un concepte que ja funciona a altres indrets del món, i suposa un paquet energètic i agrícola que dona sentit a tot plegat”.
La participació en aquesta cooperativa, i per tant la possibilitat de poder consumir-ne energia no implica res més per part del soci que el pagament de la quota mensual. No s’han de fer instal·lacions ni connexions de cap tipus, ja que l’energia arriba al comptador a través de la xarxa pública. Tampoc no s’ha de confondre el concepte de la Comunitat Energètica de Llevant, que és una distribuïdora d’energia, amb comercialitzadores tradicionals o fins i tot alternatives com SomEnergia. De fet, el consumidor mantendrà la mateixa comercialitzadora.
L’objectiu principal des del punt de vista econòmic seria que el consumidor tengués un estalvi damunt la factura de la llum. La quota de repartiment d’energia entre els socis de la cooperativa sera fixa cada mes. A través del sistema de bateries virtuals, que ja funciona per a altres cooperatives d’autoconsum, o també per a particulars amb plaques solars, l’energia sobrant és abocada a la xarxa pública, que en fa un retorn econòmic. Si el paquet no ens ha bastat, aleshores hi haurà un petit increment a la nostra factura d’aquell mes, perquè haurem hagut de suplir la manca d’energia xuclant-la de la xarxa pública.
Els socis de la cooperativa tendran un cost fix per l’energia, i per tant “no estaran subjectes a la inestabilitat del mercat. El preu de l’energia per al soci sempre serà més econòmic”.
Fa més de dos anys que els impulsors d’aquesta idea hi fan feina i ara sembla que tots els fronts que tenien oberts comencen a confluir. Tenen projectats quinze nous parcs agrovoltaics, que abastirien petites comunitats d’entre 20 i 30 usuaris. La previsió i el desig de la nova Comunitat Energètica de Llevant és que el primer d’aquests parcs pugui començar a executar-se a principi de 2025. Durant aquest any vinent en podrien tenir tres d’executades.
Ara que tot comença a rodar, diu Joan Amengual, “el projecte s’haurà de donar a conèixer, s’haurà de promoure, haurà de tenir un portal obert”. Els exemples d’altres cooperatives d’autoconsum fan ser optimistes a la gent de la Comunitat Energètica de Llevant.
A banda dels beneficis econòmics per als usuaris, també cal tenir present que “estam molt condicionats pel mercat lliure d’energies, i models com aquest ens donen sobirania i una independència energètica. A banda d’això també s’oblida que la precarietat social no està només vinculada a l’habitatge o a la sanitat, sinó també a l’energia”, diu Amengual, que acaba recordant que els grans projectes de parcs fotovoltaics en sòl rústic tenen unes dimensions tan grosses que no els poden executar empreses d’aquí. Els nostres projectes no necessiten mà d’obra forana i ajuden a desenvolupar el treball local”.
