skip to Main Content

Avior: el patrimoni tèxtil de les Illes

Fa unes setmanes referírem aquí la necessitat de vetllar pels arxius personals que contenen, sovint, documents valuosos per als historiadors. Moltes vegades les famílies no són conscients que aquell garbuix de documents no pot ser tirats sense fer una revisió acurada del seu contingut.
Juan Cruz, Miquel Matas i Macià Tomàs vingueren a Manacor, el dissabte 8, a presentar un llibre, Avior. El nostre patrimoni tèxtil, dins les activitats prèvies a la festa de Sant Antoni. I parlaren de la necessitat de vetllar, precisament, per les caixes i calaixos de padrins i besàvies, uns elements de les cases que en l’actualitat solen ser abocats als fems o venuts sense mirar massa el què contenen. Ells explicaren com són precisament residents estrangers els que ara compren, sobretot a mercats de segona mà com el de Consell, el contingut de les famoses caixes mallorquines. Fins i tot alguns compren la caixa amb el seu contingut íntegre, i no hi ha manera de saber què és el que s’ha perdut i què el que es guarda.
El seu interès personal, però també la seva experiència com a membres d’Aires d’Andratx (agrupació de música i dansa tradicional) han fet possible l’edició d’aquest volum. Ells contaren que han trescat arxius, documents, han recollit i contrastat fotografies d’arxius col·lectius i d’arxius personals. Amb tota la documentació han elaborat aquest llibre amb il·lustracions precioses; que mostren fotografies antigues que serveixen de mostra, de base gràfica, per a les noves fotografies amb les robes que han anat trobant, col·leccionant o bé demanant per poder realitzar aquesta investigació sobre els vestits tradicionals.
Pageses amb manta, els calçons amb bufes, els mantons de caputxó, els maneguins i el cassot o els pagesos amb capa són algunes de les vestimentes exhibides en el volum. Cal dir que tot plegat ha estat mostrat en el format d’exhibició física (a Andratx, per exemple), amb un èxit i una acceptació pública de les quals ells mateixos n’han resultat molt sorpresos. En realitat, tot plegat s’apropa més a un projecte cultural integrador per a la difusió del patrimoni tèxtil, i una part d’aquest seria l’edició del volum.
Les històries familiars i personals també protagonitzen aquestes aportacions. Ells contaren com un dels rebosillos “estrella” de la mostra no és el més bo de la família; saben que n’hi ha un altre que és molt millor. Cada vegada que intenten fotografiar-lo, o bé simplement veure’l, la propietària posa excuses. Ara, aquest rebosillo preciós no ha estat mai fotografiat ni documentat, però l’altre (el segon en importància per a la família) és mostrat com una de les peces meravelloses que s’han pogut documentar. Deixar fotografiar aquests vestits o bé deixar-los per a exposar és una manera de compartir els petits tresors que sovint resten amagats dins les calaixeres, i que serveixen per conèixer la història quotidiana dels avantpassats.
Juan Cruz, Miquel Matas i Macià Tomàs advertiren que encara queda molt per a estudiar, i que no hi ha cap organisme a les Illes que s’hagi fet càrrec d’establir un lloc fix per a mantenir, mostrar o bé investigar aquesta part del patrimoni. És veritat que el departament de Patrimoni del Consell ha dedicat unes jornades al patrimoni tèxtil, però també és cert que s’hauria de tenir cura de les peces de vestit que tenen un valor històric. Així mateix, remarcaren que les peces d’orfebreria i moltes peces de mobiliari tampoc han rebut l’atenció que es mereixen, com a part integrant de la identitat històrica dels illencs. En aquest sentit, cal recordar que museus esplèndids com el Victoria & Albert Museum de Londres tenen seccions específiques dedicades a vestits, mobiliari i joieria de diferents pobles i èpoques.

Back To Top
Search