Joan Cunill (els Hostalets, Palma, 1931) camina amb pas ferm per dins la norantena. Viu a la residència de gent gran de Manacor i demà divendres hi inaugurarà una exposició amb quadres de creació recent. Cunill ha destacat al llarg de la seva vida artística com a escultor, però també s’ha dedicat a la pintura.
Feis una exposició de pintura, però vós heu destacat, i molt, en l’escultura.
He tengut escultures exposades a Nova York, a Miami, a Bolsano, a Munic… A l’Hotel Princesa de Madrid, a Eivissa, a Menorca, i a Mallorca també, però a Mallorca no tant, perquè aquí som d’una altra manera…
Com és la vostra escultura?
D’acer inoxidable. Vaig ser dels primers a Mallorca a dur acer inoxidable. Vaig aprendre a manejar-lo a Sabadell. És més difícil de manejar que el ferro, i a mi m’agraden les coses difícils perquè t’ajuden a aprendre.
Les vostres escultures s’exposaven a sala o a carrer?
A sales. Tenia un marxant d’Orense, molt prestigiós, que va dur la meva obra per tot Europa. Jo n’estic orgullós, perquè són escultures gairebé perfectes.
Com descriuríeu les vostres creacions? Tendiu a la figuració? O sou més abstracte?
Faig el que en aquell moment el cap em diu. No vaig a cercar si allò pareix o deixa de parèixer, perquè a qui ho mira, tant li és que sigui mascle o que sigui femella. Si estàs preparat per percebre, perceps.
Però ara exposau quadres, a la residència, en comptes d’escultures.
Sí. Aquests quadres estan pintats a un xibiu que tenc a Petra. Allà hi tenc 100 o 200 quadres, perquè els envii a València, en benefici de la fundació de la fibromiàlgia. Aquí a la residència continuu pintant, quadres més petits de 44×31.
Què ens mostrau, en aquesta exposició?
Hi haurà deu quadres grossos i cinc de petits. La inauguram demà dijous a les 17h, i serà un honor que vengueu a veure’ls.
Amb la pintura us passa el mateix que amb l’escultura?
Jo no sé pintar, però tenc molt de color, i això és el que fa la meva pintura interessant, perquè avui en dia no hi ha pintors, hi ha molta gent que embruta teles. Luis Maraver, Pascual de Cabo, Miquel Reche, són bons… Jo mai en la vida he venut un quadre ni el vendré. Picassso o Miró feien quadres que pareixien una foto, però tan foscs que pareixien una nit de trons i llamps, i això et dona tristor, i avui necessitam alegria, ja basta la tristor que duim damunt.
Ens contau com serà la vostra inauguració? Hi haurà actuacions o convidats especials?
Jo hi diré unes paraules i mostrarem les meves obres. La meva madona hi serà com a convidada més especial. Esper que hi hagi la directora de la residència, i també les autoritats, que hi estan totes convidades.
