El passat cap de setmana, a la comarca de Bages, l’organització Revoltes de la Terra ha produït un sabotatge a les vies del tren que condueixen des de Súria al port de Barcelona. L’acció tenia com a objectiu denunciar l’activitat de ICL Group, l’empresa que gestiona l’extracció de sal a la zona i que té origen israelià. La protesta s’emmarca en un context internacional marcat per la vulneració dels drets humans provinent d’Israel, on Palestina n’és la principal víctima, una situació que encara persisteix i amb la seva persistència, segueix havent morts innocents.
Més enllà de la polèmica sobre els mètodes utilitzats per dur a terme el sabotatge, el que realment emergeix és una qüestió moral i política de fons: fins a quin punt és acceptable que una empresa amb una vinculació directa amb polítiques inhumanes es legitimi a través de la creació de llocs de treball? És a dir, quan una activitat econòmica aporta beneficis socials immediats, com l’ocupació i el desenvolupament econòmic local, s’està aplicant el principi del “mal menor”?
En moltes zones industrials, especialment en comarques amb un teixit econòmic limitat, les empreses grans es converteixen en pilars fonamentals de l’economia local. La seva presència garanteix salaris, activitat comercial i estabilitat per a moltes famílies. En aquest sentit, l’argument de l’ocupació laboral sovint es presenta com un factor legitimador, si una empresa dona feina a centenars de persones, pot semblar que el seu impacte positiu immediat supera altres factors.
Tanmateix, aquest argument també té els seus límits. L’oferta de llocs de treball no pot convertir-se en una excusa que impedeixi qüestionar les responsabilitats ètiques i polítiques d’una empresa. Quan una empresa participa en un context global on es denuncien vulneracions de drets humans, la societat té el dret i fins i tot el deure de debatre si el benefici econòmic compensa el cost moral que porta implícit.
Potser la pregunta més rellevant no és si s’ha d’acceptar el “mal menor”, sinó si una societat hauria de conformar-se amb aquesta lògica. Si la justificació d’una empresa és simplement que “dona feina”, potser el problema real és la manca d’alternatives econòmiques que permetin als pobles prosperar sense dependre d’empreses genocides.
Per tant, els fets de Bages de la setmana passada no són només un conflicte puntual, són un símptoma del capitalisme que ens arrossega cap a la misèria.
