Xavier Ferrer Rojo (Manacor, 1994) és graduat en enginyeria agroambiental i paisatgística per l'Escola Superior d'Agricultura a Barcelona. Amant dels cavalls des de petit, és un dels responsables de Naturacavall i ha estat també membre des de l'inici de la recuperació dels cavallers de Sant Jaume. Enguany en serà el cavaller major i ho farà amb Dubai Rocket, un cavall de deu anys.
Arribes a cavaller major… tu que començares com a síndic jove aquell llunyà 2013.
Sí, el càrrec de cavaller major comença amb la persona de més edat que hi ha dins els Cavallers de Sant Jaume i va corrent any rere any. Enguany m’ha tocat a mi. Quan començàrem jo era el més jove i per això vaig ser també síndic jove, un càrrec que vaig tenir un parell d’anys, perquè en aquest cas no corr de persona en persona, el càrrec, sinó que és per a la persona més jove de totes.
D’on et ve l’afició pels cavalls?
Des de ben petits, mon pare ens va ensenyar a mi, al meu germà i als meus consins a muntar a cavall. Ho fèiem com a hobbie. Quan l’Obreria de Sant Jaume va voler recuperar els cavallers, va contactar amb gent de Manacor que feia exursions amb cavall o gent que muntava a cavall. Nosaltres ho fèiem com a afició familiar.
Així i tot, la gent que us moveu dins el món dels cavalls, per un motiu o per un altre deveu arribar a coincidir.
Sí, arribes a coincidir, i això passa en molts d’esports i aficions minoritàries. Arriba que tothom es coneix perquè ens movem dins el mateix redol.
També a la pista. Hi vas?
Només hi he anat com un aficionat més, no com cun aficionat de pro. Antigament vàrem tenir qualque cavall de carreres. Mon pare sí que s’hi va introduir. A ca seva no tenien cavalls i ell ajudava un home major que hi havia a la pista…
A un que ho veu de fora li pot venir de nou, aquesta introducció dels cavalls a la festa de Sant Jaume. Ho veus com un fet artificiós o forçat?
Els primers anys el fet que hi ficàssim els jocs de córrer l’anell li va donar un plus. Veure passar vint cavalls pel carrer ja és impressionant en si. Els primers anys no hi havia gaire gent dins tota la festa de Sant Jaume en general, i els darrers anys s’ha conegut molt. Després del confinament per la pandèmia es va veure que la festa havia arrelat molt. En tot cas, ens havien dit que històricament estava documentat que hi havia hagut cavalls a les festes de Sant Jaume.
Parlem de Naturacavall. Què feis?
Combinam cavalls i natura, fent excursions i agafant cavalls que han estat dedicats al trot o que eren de propietaris que no els han pogut tenir més. Dins la nostra feina hi ha la d’entrenar o aregar un cavall perquè pugui funcionar bé anant d’excursió, l’has de reeducar. Ara també tenim cavalls d’altra gent, abans només fèiem feina amb els nostres.
Quants en teniu?
Gairebé vuitanta.
Viuen aquí en mode de semillibertat. Tenen un lloc a cobri?
Tenim una quadra per si hi ha una lesió o una malaltia que requeresqui falta de moviment. Tots els cavalls tenen ombra, però també és ver que és un animal que està fet per estar defora. Veus que plou i estan defora, encara que tenguin per eixoplugar-se.
Com és la rutina a Naturacavall?
Començam una tanda de donar menjar a segons quins cavalls que necessiten una ració extra o menjar diferent. Després dedicam un temps a entrenar cavalls que estan en procés de convertir-se en cavalls nostres de ruta. I després també hem de dedicar temps a tasques de manteniment de la finca.
Quina extensió de terra gestionau?
Hi ha devers vint quarterades, i deu més si comptam els terrenys on sembram per a pastura.
Clar, perquè també sembrau perquè puguin menjar.
No feim bales, però s’ho mengen verd, entre el febrer i el maig. Al principi hi estan dues hores cada dia, però al final hi ha moments que hi queden tot el dia fins que fan net.
Les excursions que feis amb els cavalls surten d’aquí mateix, o també us desplaçau amb remolcs a altres llocs de l’illa?
La majoria les feim partint d’aquí, amb rutes per la finca que hi ha aquí dalt. Si són rutes més llargues posam els cavalls dins dos camions i ens desplaçam. Les excursions les feim amb un màxim de vuit clients i poden durar d’una hora fins a cinc dies. Les classes més teòriques solen ser d’una hora.
Teniu dificultats per passar per segons quins llocs? Hi ha molts de camins tancats…
Tenim molta de gent que repeteix perquè feim bastanta varietat d’excursions, i per poder donar aquesta varietat, que és molt millor per als nostres clients habituals, necessitam passar per camins diferents. En aquest sentit, ens limiten les traves que trobam a l’hora d’enllaçar camins. A l’hivern solem anar més per la part de Tramuntana. Pollença, Mancor, Caimari, Lluc, ens ho faciliten bastant, perquè tenen més disponibilitat i a més has de trobar un lloc per dormir els cavalls. La majoria estan acostumats a dormir a fora i a més es duen bé entre ells, perquè també estan avesats a conviure en manada.
Hi ha llocs que ofereixen classes d’equitació com a activitat extraescolar per a joves, amb un format periòdic. És el vostre cas?
Feim un format d’abonament perquè els clients puguin venir des d’una certa llibertat. Feim classes per a adults, i els dilluns feim les sessions per als més joves.
Diries que l’equitació és assequible per a tothom?
No és una afició barata. Quan és un format més mensual tal vegada no és un preu de l’altre món, però comparat amb altres aficions no consider que sigui una afició barata, tant si has de llogar el cavall com si el cavall és teu, amb tot el manteniment que això implica.
Tornem a les festes de Sant Jaume. Quin serà el teu paper?
Com a cavaller major tenim l’entrega del penó, que enguany es fa al Club Voleibol Manacor. Dia 24 duim el penó cap a cal cavaller major, que serà a la botiga de mon pare i ma mare davant l’auditori. El penó serà allà els dos dies i el tornarem a treure per l’Encamisada. I després torna cap a can Tomàs, que el guarda fins l’any que ve. Enguany, a més, farem els jocs de córrer l’anell a Baix del Cos, que pot ser una novetat molt atractiva.
Un temps qui més qui menys a fora vila tenia bísties, ja fos per a llaurar o per estirar carruatges.
Avui ha minvat la presència de cavalls en el sentit utilitari. No fa gaire anys veies passar qualque carro per Manacor. Ara és molt difícil. A més, el poble no està dissenyat perquè sigui així, i si ho féssim habitualment segurament aviat trobaríem traves. Però la presència de cavalls era molt habitual, un temps. A les cases antigues encara hi ha l’empedrat a posta per entrar-hi la bístia. Com a poble molt relacionat amb els cavalls es podrien crear dinàmiques per afavorir-ne l’ús, com ara un camí de terra perimetral al poble. Allà on posen la fira deixam els cavalls fermats a un cartell publicitari. Podrien posar fermadors així com toca…
Els cavalls avui pareix que només serveixen per anar a la pista.
Sí, però ha augmentat l’afició dels cavalls de muntura. Abans érem els únics de mig Mallorca que fèiem excursions, i ara això ha augmentat.
