Mercedes Febles (Santa Cruz de Tenerife, 1975) és la cap de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Manacor. Especialista en tractament de miomes i menopausa, recentment ha representat les Illes Balears en la presentació al Congrés dels Diputats d’ESMujer, l’Estratègia de Salut de la Dona a Espanya que ha nascut amb el propòsit d’unir esforços per desenvolupar un pla que permeti reduir la bretxa de gènere en salut i millorar la qualitat assistencial de les dones.
Tal com explica la ginecòloga, aquest projecte va partir de ginecòlegs de tot l’estat encapçalats pel president de la SOE, la Societat Espanyola de Menopausa, “perquè és l’etapa en què es va començar a veure que les pacients tenien pitjor qualitat de vida amb tots els símptomes”. La idea és evidenciar la bretxa de gènere existent i aportar una visió més integral i transversal al llarg de tota la vida de la dona. “Volem donar resposta a totes aquestes situacions que, encara que no són malalties malignes poden ser similars a una malaltia crònica perquè, tot i que són limitades en el temps, s’allarguen durant anys. No és com una diabetis o una hipertensió que són fins que et mors, sinó que s’acaben quan ens fem menopàusiques” explica.
El SOP, els miomes o l’endometriosi són afeccions que poden acompanyar la vida de la dona durant 20 o 30 anys i que suposen una pèrdua de qualitat de vida. Tot i que sempre han existit “són malalties a les quals durant tota la vida no se’ls ha donat molta importància per diversos motius. A vegades perquè els mateixos ginecòlegs moltes vegades, fins fa no tant et deien que era un mal de regla sense més ni pus. Ara, de cada vegada vivim millor i són les dones les que han començat a demanar solucions per a aquests dolors que moltes han entès que no han de patir”.
De fet, Febles explica que amb major o menor mesura afecta el 100% de les dones, tot i que és mal d’objectivar. “Amb un mioma sí que és més senzill treure números perquè es pot detectar amb una ecografia i fins a un 70% de les pacients poden tenir-ne entre els 40 i els 50 anys. Ara bé, certes malalties com l’endometriosi són malalties difícils de detectar i que canvien molt d’una pacient a l’altra. En l’endometriosi els nòduls que es formen poden ser mil·limètrics i només els pots veure si operes la pacient. Això dificulta molt diferenciar-ho entre un dolor de regla” explica la ginecòloga.
La doctora afirma rotundament que “la qualitat de vida de les dones empitjora des que les adolescents comencen amb la regla. Nines que comencen amb problemes premenstruals, dolor incapacitant amb la menstruació… Comencem amb l’etapa fèrtil, després el dolor crònic i els problemes de sagnat que tenen les dones cada mes i posteriorment acabam amb la menopausa que probablement és el pic on les dones reflecteixen que tenen pitjor qualitat de vida. Paradoxalment, és quan estam en el millor moment de la nostra vida professional i personal, en la maduresa, però, no obstant això, els símptomes fan que aquesta qualitat de vida empitjori molt”. De fet, en referència a la menopausa, Febles refereix símptomes com la disminució de la libido, cops de calor, sudoracions nocturnes, fatiga, dolors articulars, sequedat, ansietat o dificultat per concentrar-se i fa un incís especial a la salut mental de les dones en etapa menopàusica perquè “la disminució dels estrògens suposa entrar en una situació de més ansietat, en què tens la situació que tot va malament… Tot això unit al fet que dorms pitjor i estàs més cansada. És un canvi molt important que fa que les dones es trasbalsin més i entrin en depressió”.
Amb aquest punt de partida, la iniciativa EsMujer ha elaborat un document en què reclama una estratègia de salut de la dona a l’estat espanyol, concebut com una crida a l’acció perquè l’administració sanitària pugui fer feina en un full de ruta que permeti abordar de manera integral les necessitats sanitàries de les dones al llarg de tota la vida. “Volem visualitzar que les dones al llarg de tota la seva vida van tenint algunes patologies, que moltes són fisiològiques, com és quan ens ve la regla, que tenim dolor. Després, quan hi ha pacients que, encara que de manera natural no poden, es volen quedar embarassades i entren també en una patologia de la infertilitat. A més, hi ha dues patologies destacades que són els miomes i l’endometriosi, que produeixen molt de dolor i molt sagnat i que desapareixen quan arribam a la menopausa” afirma Febles.
Tot i que el projecte encara està en una fase molt incipient, per la doctora haver-ho exposat al Congrés dels Diputats ja és una gran passa. “Encara que no hi ha eines per posar-ho en pràctica immediatament demà mateix, la idea és que l’administració o les institucions visualitzin que el futur és veure la salut de dona d’una manera més integral per millorar l’atenció”. Així mateix, incideix en el fet que ara s’haurà de treballar a escala comunitària per integrar de manera transversal aquesta manera d’atendre la salut de la dona per fer front a un problema estructural.
A l’estratègia s’hi han unit també associacions de pacients que patien endometriosi, miomes, i també es va unir la indústria. “Les cases farmacèutiques són les que investiguen i treuen productes que poden millorar la simptomatologia, hem d’anar com tots plegats” afirma Febles.
