La músicòloga, música, professora i escriptora Bàrbara Duran Bordoy (Manacor, 1963) ha guanyat el Premi Mallorca d’Assaig en Català amb Cant i treball a Mallorca, un estudi rigorós i accessible que posa en valor la música i les tradicions de l’illa. Parlam amb ella sobre el premi i la publicació.
Quan comences amb aquest estudi? Perquè sobre la temàtica ja has publicat altres títols i fa anys que hi investigues.
Sí. És un capítol d’un treball més gran que tenia ja començat. Just després de la pandèmia vaig encetar però els materials, que me’ls va donar el pare Massot, els tenia de més enrere perquè quan vaig acabar la tesi vaig demanar-li permís per continuar investigant per què hi ha molt de material gràfic i partitures. D’altra banda, a la Biblioteca Bartomeu March custodien els quadernets de camp i altres textos del músic Baltasar Samper que va fer una gran feina de camp recollint tonades i fent fotografies i ho solia fer amb altres persones, en aquest cas amb Ramon Morey, un mestre de Binissalem. Em vaig adonar que en tota aquesta paperassa, concretament de l’any 32 hi faltava memòria i la meva hipòtesi és que Morey va extraviar els papers o es varen traspaperar.
Què era la memòria?
La memòria és un document on apuntaven la ruta que feien, els noms de les persones informants amb qui xerraven, anècdotes, etcètera. Sigui com sigui, amb aquesta documentació de la biblioteca, tu pots resseguir dia per dia el seu recorregut perquè en Samper copiava el nom de l’informant, els pobles i les cançons. A partir d’això, el meu fill em va dissenyar un Excel i vaig anar fent buidatge de totes aquestes dades, netejar-les i poder tenir una reconstrucció agradable de tot plegat.
Com si haguessis refet aquell document, idò.
Sí, però completada a més dades dels tallers de brodadores de Consell o Santa Maria, del d’espardenyeres de Campanet… Ho estructur seguint les dades i ho separ per localitats. Analitz el repertori, per aquelles persones que no sàpiguen gaire de música i després hi ha el detall de cada poble. El que volia era aproximar-me al treball femení des de la cançó. La inspiració de tot plegat ve una mica també per mor del llibre “El quefer ocult” de Joana Maria Escartín, on documenta que et pots aproximar al treball femení per segments poblacionals. No hi ha documents d’això ni cap registre perquè les dones feien feina en negre, no existien oficialment. Jo partesc de la idea que un registre tan acurat com el de Samper, ve a ser un registre de treballadores que ens serveix per dibuixar un mapa més acurat. Dibuix el treball femení a través del repertori, dels cants que s’usaven en el context de feina. I una cosa curiosa és que les dones coneixen totes les cançons, tant les masculines com les femenines.
Quan sortirà publicat?
De moment no tenim dates, estam pendents de saber qui ho editarà encara.
Com valores la rebuda del premi?
Com qualsevol persona del meu camp, crec que ens presentam a aquest tipus de convocatòries perquè et publiquen el treball i d’aquesta manera pots difondre aquest coneixement, aquest patrimoni. Són moltes hores d’investigació que ningú veu i l’única possibilitat que tens de compartir aquest patrimoni musical és fer-ho així. No és que et donin un premi a tu personalment com que ens interessa la difusió del material. Estic molt contenta per això, per la difusió de totes aquestes hores de feina.
