Trama urbana i social macianera (X)
Foto de la portada:Escriptures populars de Son Macià. Esperem que de les 7 que hi ha en total, n’hi pugui haver més. I sobretot i el més important que amb els anys venguin més escriptors! Arxiu: Miquel Estelrich
Honor i Glòria
L’hemeroteca macianera és una gran enciclopèdia de transmissió oral i que es conserva en la memòria i s’hauria de transmetre. Aquesta, quasi sempre; es fixa més en les persones que no en les seves gestes. Sense menysprear aquestes darreres, solem mirar fins a on arribam o hem arribat i no com ho hem fet.
Una gesta importantíssima és la constància. Tant per qui la fa com per qui la rep.
Vull que quedi clar que aquest article no vol menysprear la resta de municipis ni és la meva intenció. L’ànim o ànims de destacar una persona o col·lectius no és ni hauria de ser objecte de menyspreu. Tampoc ho hauria de ser el seu origen.
Tot queda dins la Vall. Sí, hem sortit als mitjans de comunicació. Hem tengut reivindicacions socials i la premsa illenca i la televisió autonòmica se n’han fet ressò, però passats Ca’s Caminer, sortim del nostre reducte i bastió.
Això em fa recordar quan anava a l’institut els que erem macianers erem mirats i tractats pels manacorers d’una altra manera. Això pel que fa als alumnes. Una manera diferent. Deien pel nostre caràcter rústic i poc urbà. Ara això ja ha canviat i no es nota ni a una banda ni l’altra. Pel que fa als ulls dels professors, especialment si eren de llengua catalana; ens alabaven aquell caràcter de fora vila. El perquè estava, en el fet que era un factor clau en la conservació de la llengua i sobretot pel nostre dialecte. La manera i els llocs en què era transmesa també.
Si fèiem Batxillerat, alguns s’estranyaven en veure alumnes de Son Macià en cursar aquells estudis.
Ja no parlem d’estudis superiors.
Alguns demanaven si aquell poble tenia un bar, un supermercat, per petit que fos; o quelcom social pels joves. Tant era comparar si érem quatre cases o la urbanització de Marratxí!
Comparacions de diferent nivell.
Actualment, aquest reconeixement també queda dins el Turó i a vegades silenciat o poc comentat. O tot el contrari quan el nomenament per fer el pregó reconeix una persona. Com a complement reconeix la seva feina. Habitar o fer caramull al poblet és una feina i molt ben feta. No és ni hauria de ser just un gentilici.
Però la constància de què parlàvem al principi ha fet que certs col·lectius o macianers fora de la vall hagin estat reconeguts. El reconeixement popular i el reconeixement d’entitats. El reconeixement popular sempre costa més o menys, però sempre s’ha de parlar de la feina feta. De la feina que sigui. En aquests articles d’aquesta secció sempre feim o hem fet un reconeixement als macianers juntament amb la seva feina feta.
La Bona Nova té quatre evangelis i quatre evangelistes. Son Macià té i ha tengut evangelistes, els escriptors o col·laboradors; que han narrat la història popular del nucli i voltants. Cada autor no just té una obra sinó que en sol tenir dues o més. Una religió, feta cultura popular; que s’ha transmès més en paper, a través de llibres i setmanaris locals; però també musicalment de la mà de tradicions i els seus usos i costums.
Al llarg dels anys hi ha hagut macianers que han sortit de la Vall i per la seva procedència han donat a conèixer el llogaret.
Juny. Mes de les espigues. Espigues de blat, olivera i llorer. Tres elements que es concentren cada una a un cap diferent de la Vall. Símbols d’honor i glòria i memòria. En aquest article del mes de juny farem elogi d’aquells macianers que de part o banda i d’una manera o una altra han contribuït i contribueixen a escampar el credo macianer a fora del nostre reducte.
S’Estol des Picot
Començarem amb el grup de ball de pagès. L’any que ve farà 30 anys que rebé de la mà de l’Escola de Mallorquí el guardó del Reconeixement de Mèrits, corresponent a l’any 1996.
Aquest grup també rebé la Medalla d’Honor del Conservatori Superior del mateix Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, el 12 de desembre de 2005.
Dia 1 de juny de fa 29 anys. D’esquerra a dreta: Catalina Sureda, Isidor Marí, un home no identificat, els components de S’Estol des Picot: Tomàs Nicolau Barceló “de Sa Mola”, Baltasar Morey “d’Es Oms” / “Roca”, Maria del Pilar Pons, Simó Adrover, Antoni Adrover, Miquel Rosselló Sureda “Llandero”, Miquel Sbert “Clavet” i la presentadora de l’acte Margalida Cladera. Arxiu: Maria Nicolau Veny.
Els components del grup escamparen la melodia i les particularitats del ball de pagès per tot el Llevant i la resta d’illa. Alhora col·laboraren durant els anys 80 i següents en la recuperació del ball de pagès propi del Llevant i tradicions lligades a aquest, com Ses Sales i nombroses Serenates. També actuaren a Catalunya, als foguerons de Gràcia i Matadepera.
La seva feina i bagatge musical i cultural es convertí en un interès que avui veu els fruits de les llavors sembrades (el grup Es Revetlers) i d’altres grups de pagès que segueixen el model de cota i mateixa amb les seves particularitats pel que fa a la tècnica a l’hora de sonar.
Pel que fa a Son Macià, organitzaven actes de caràcter social i cultural, com excursions per l’illa de Mallorca. Contribuïren que durant la dècada dels anys 80 i alguns anys abans i després fou el centre i “capital” cultural del Llevant mallorquí. Això es tradueix que durant deu anys, cada mes i cada dos per tres hi havia trull al poblet sense necessitat d’haver d’anar a Manacor. Usaven més els espais com l’Escola i el Saló Parroquial. També la resposta social del poble macianer fou excel·lent. Funcionà com a associació cultural des del 1993 fins a la dissolució del grup.
Escriptors
Climent Garau Febrer
És el primer escriptor i cronista que té Son Macià. A través de les seves cròniques a Perlas y Cuevas la capital municipal i la resta de municipi sabia l’actualitat social de l’incipient llogaret. Hi escriví del 1968 al 1986, amb alguns intervals. A part de cronista, hi col·laborava en temes de caràcter de literari. Un exemple són els diversos articles que parlen d’espais del poble i el seu entorn.
Sebastià Sureda Vaquer
D’en “Tià Cladera” podem dir que és el segon macianer escriptor i cronista. A partir de 1977 va començar a escriure els moviments locals al setmanari Manacor, després del període del 72-75, conduït per Gabriel Riera Gomila. Del 77 al 86 trobà una intensa activitat social i festiva que va saber transmetre damunt la seva plana setmanal.
Les seves cròniques ocupaven una plana o pàgina del setmanari amb pinzellades d’actualitat, on combinava les reivindicacions socials del moment que hi havia amb les festes i entrevistes als més majors del moment. També va fer una repassada al passat macianer a aquest setmanari. Del seu conjunt d’articles, sortí el seu llibre Son Macià Passa per Passa (1984). Alhora fou el primer llibre escrit per un macianer, que hi hagué a Son Macià.
El 1987 passa a escriure a la revista 7 Setmanari, continuant amb l’actualitat social del moment.
Tomàs Garau Febrer (1959)
Tercer escriptor i cronista. El 1980 comença a col·laborar i publicar articles a Perlas y Cuevas amb temes d’investigació històrica, opinió i literaris. El 1995 treu el seu primer llibre, Història de Son Macià. És el segon llibre que veu Son Macià escrit per un altre autor macianer. La seva tasca literària comprèn els gèneres narratiu Pèl i pell! (2022), l’assaig Mallorcària (2005) i el líric Poemes de Pleniluni (2001) així com diverses publicacions d’investigació històrica a nivell local com nacional La Guerra del Marroc i les Balears (1859-1927) (2019). Seguint la línia de la filosofia i el pensament és autor de Dingalandang, Sons de contemplació i meditació (2024). És creador de la col·lecció literària Quaderns de Ca’s Xorc, que integra tres obres seves Poemes de Pleniluni, Mallorcària i la novel·la Pèl i pell!Actualment (2026), encara escriu i és l’autor local que més llibres ha publicat.
Col.laboradors dels Setmanaris
També trobam una remesa de col.laboradors o cronistes a diferents revistes, que durant una temporada narraren els aspectes quotidians del llogaret.
Manacor Comarcal
Trobam els següents col·laboradors: el matrimoni format per Macià Nicolau “Valens” i Catalina Sureda “de Can Vives”, Antoni Pou Muntaner “Patxó” únic capellà natural de Son Macià i monjo de l’abadia de Montserrat; escrigué dels espais del poble amb una visió literària, Margalida Llinàs, Margalida Vaquer “Maia” , Catalina Barceló i Pere Llinàs “de Sa Moleta”.
El 2019, any del Centenari; Sebastià Veny “Coa d’All” col·laborà amb aquest setmanari una temporada, enviant les seves gloses amb temàtica del centenari i l’actualitat del moment.
7 Setmanari
Miquel Nicolau
A Tota Plana
Aquí la crònica macianera anava acompanyat de Joana Sureda Frau, Antoni Sureda Nicolau, Antoni Pou Muntaner.
Durant uns anys s’interrompen els col·laboradors i la mateixa redacció de les revistes s’encarrega d’arreplegar l’actualitat local. Per tant, Son Macià ha tengut al llarg del temps (hem agafat el 2019 com a data, ja que són els primers cent anys d’existència del poble. A partir del 2019 s’obri una nova etapa amb molts de canvis progressius. Aquests canvis començaren el 2011 quan partiren les monges) representació cultural i representació a quasi totes les revistes o setmanaris existents o que han existit a Manacor. Tant en cròniques com per autors així com les diverses notícies que han anat pellucant i publicant els mitjans de comunicació.
Des del 9 de setembre de 2024 Son Macià ha tengut representació amb un article mensual al Cent per Cent per cortesia meva. Primer amb articles literaris de costums, amb interès d’actualitat social i des del 24 de setembre de 2025, amb la secció Trama Urbana i Social Macianera, on treim a la llum el passat macianer i el més important, els macianers qui ho feren possible.
Diversos testimonis orals.
Bibliografia: Història de Son Macià, de Tomàs Garau Febrer.
