Antoni Mas i Forners (Santa Margalida, 1968) és doctor en història especialitzat en història medieval. Parlam amb ell arran d'un estudi que ha elaborat sota el títol “Despoblats medievals de Mallorca”, i que indaga sobre viles i llogarets que varen néixer però que no s'aconseguiren consolidar. En el cas de Manacor, Bellver i sa Granada podrien haver estat pobles, però quedaren en l'intent.
Hi ha gent que, mig en broma mig de veres, anomena Sant Llorenç com a Bellver. Quina relació tenen?
Hi ha una polèmica bastant grossa entre Antoni Gili i altres persones, sobre quina havia estat la ubicació de l’església de Bellver. En segon lloc: tot i que don Toni va afirmar amb molta de vehemència que se situava a l’actual sant llorenç, això no implica necessàriament que la Pobla de Bellver que es va crear fos exactament allà. Hi havia casos en que no coincidia una cosa amb l’altra. Jaume II va voler crear noves poblaccions per afavorir l’assentament de pobladors en benefici propi, perquè estiguessin més poblats i pogués exigir més fiscalitat.
Manacor sí que va continuar.
En els plans que s’esmenten dins el terme de Manacor, va voler potenciar el nucli de Manacor, i es va crear un eixample que es deia la pobla de Manacor en forma de damer, de quadrícula.
Aquesta forma de quadrícula era molt habitual a viles procedents de les ordinacions, com ara Petra, Campos, la Pobla…
Sí. Hi havia una praxis habitual de planificar trasts rectangulars, que responien a la idea d’ordre que hi havia en aquell temps i que alhora servien per definir de manera molt més clara les rendes. Les pobles solien ser de cinc quarterades de terra i deu de garriga que es convertien en comunes. N’hi va haver que fracassaren i d’altres varen arribar a consolidar-se. Manacor es consolida. A Bellver es crea una pobla que es converteix en municipi, però que fracassa com a nucli de població, que desapareix el 1320, quan ja estava en decadència. Com que desapareix, no se sap amb certesa si l’actual poble de Sant Llorenç coincideix amb la pobla de Bellver. El més probable és que sí, però no tenim cap referència toponímica clara i els territoris eren molt grossos, no vol dir que fos així.
Passa a altres llocs que l’església pogués estar separada?
Quan fan la Pobla d’Uialfàs, no hi havia església, només l’oratori de Crestatx, per exemple. I la parròquia era a Campanet. Com que sa Pobla va anar a més, després feren la parròquia pròpia.
A prop de Sant Llorenç hi ha una possessió que es diu Bellver, també. Poden tenir res a veure, l’antiga pobla de Bellver i la possessió?
Però ja dins el terme de Manacor actual. Bellver és un topònim de Catalunya. Tant es podria tractar d’una zona que els pobladors catalans habitassin, com d’un topònim transportat o que un llinatge es convertís en topònim. Com que no sabem el què, podria ser que si hi havia hagut gent amb aquest llinatge les seves terres començassin a dir-se així i tant l’alqueria de Bellver com la poble de Bellver tenguessin aquell nom. El que crida molt l’atenció és que quan es parla de Bellver sembla que sigui molt a prop de l’actual possessió que du aquest nom. En canvi, hi ha molta distància entre el topònim de Bellver Ric i Bellver Pobre i l’actual poble de Sant Llorenç.
I també hi ha sa Granada, que encara resulta més sorprenent.
Jaume II parlava de la intenció de fer una pobla a sa Granada i a Albocàsser, Totes dues encara dins el terme de Manacor. Es tracta d’un topònim que es repeteix a vuit o nou llocs de Mallorca i que podem associar amb la família sa Granada. Sabem que hi va haver una pobla de sa Granada i que es va arribar a construir, i que també va desaparèixer. El problema és ubicar-la, perquè el topòpnim es repeteix. Hi ha un sa Granada que ara és Son Granada de Llucmajor. També n’hi ha d’altres, per exemple a Campanet o a Puigpunyent o també a Palma. Podria ser la de Manacor? Ho era? Qui ho sap?
Hi ha altres llocs on aquestes pobles desaparegudes hagin deixat qualque rastre en forma de construcció?
Sí, per exemple, Sant Miquel de Campanet, on ha quedat només l’església tota sola. Sabem que hi havia hagut un poble, o també l’oratori de Sant Tem, amb la pobla de la Palomera, o l’oratoria de Santa Anna d’Alcúdia, que es deia abans Santa Maria. I a part també hi ha casos en què no ha quedat absolutament res. O d’altres que després de desaparèixer, reneixen perquè s’hi tornen a fer establiments. A Esporles hi havia un nucli anomenat vila que desapareix, i al mateix lloc al segle XVI es torna a formar un altre nucli. El mateix passa a Ariany, on un nucli consolidat desapareix al segle XIV i reneix al segle XVI com a conseqüència d’establiments.
