Bosses de cotó que no arriben a tothom

L’Ajuntament de Manacor està impulsant bones iniciatives. Tenen entre cella i cella la recuperació comercial de la plaça de Ses Verdures i des de fa anys estan realitzant accions per tal de fomentar que la gent hi vagi a comprar, amb el valor afegit del comerç de proximitat i dels productes de “Quilòmetre zero”.
Durant l’anterior legislatura ja es va intentar promocionar aquest emblemàtic espai amb vermuts, concerts a l’aire lliure i amb la treta a concurs de l’explotació de l’antiga peixateria municipal. Ara que “Sa Botiga d’es Peix” i les seves “Ofertas del día” ja està en funcionament, l’equip de Miquel Oliver continua amb noves iniciatives per dinamitzar la plaça. La darrera fou repartir entre els clients de les distintes parades unes bosses de cotó amb la inscripció “Sa Plaça. El teu mercat”. Així, de manera transversal, també s’incidia en la lluita contra les bosses de plàstic. És molt possible que amb la persistència dels comerciants i el suport de l’Administració l’espai es revitalitzi i es converteixi en un centre amb ambient i molta vida, a l’estil dels mercats de Pere Garau o de l’Olivar de Palma.
La germana lletja continua sent el Mercat de Porto Cristo, que aguanta sota mínims diumenge rere diumenge. En la línia de l’anterior legislatura, l’actual govern municipal no sembla que aporti cap iniciativa per dinamitzar-lo. No s’hi han fet concerts per atreure clients, ni campanyes publicitàries, ni els polítics s’hi han fet fotos comprant-hi acompanyats de la família (potser esperen la campanya electoral). Tampoc s’hi han repartit bosses de tela amb el logotip del “Mercat de Sa Sirena” o “Mercat de Porto Cristo” entre la gent que decideix anar a comprar la fruita, la verdura, les olives, els embotits o els formatges allà en lloc de fer-ho a les grans superfícies. És un espai que també necessita polítiques locals per sobreviure, que requereix una empenta de l’Administració per estimular que la ciutadania hi vagi a fer la compra. Tant costava que la campanya de les bosses de cotó de fa quinze dies també es fes al Mercat des Port?
I és que, com deia en la primera frase d’aquest article, l’Ajuntament està impulsant bones iniciatives, però no arriben a tot el municipi. El regal de les bosses de tela no són les úniques polítiques locals que no han anat més enllà de les rondes manacorines. El diàleg amb els veïnats, per exemple, no ha arribat a s’Illot. Per sorpresa, es va fer una tallada massiva d’arbres al nucli costaner. Més enllà de la justificació tècnica, que no convenç quasi ningú, que s’ha explicat a posteriori, algú s’imagina que el govern municipal tallés els arbres del passeig de Na Camel·la sense abans fer reunions informatives amb els veïnats?
Un altre exemple seria la pacificació del centre. S’està fent un ambiciós pla de mobilitat a Manacor per reduir l’ús del cotxe i fer una ciutat més habitable i pensada en el vianant, en l’infant, en la gent gran, en la cultura de passejar. El carrer de Ciutat serà per a la gent que va a peu i s’ampliarà la zona de vianants. Una iniciativa excel·lent, però que tampoc no ha sortit de les fronteres de les rondes. Porto Cristo també necessita un pla de mobilitat, pacificar la primera línia, descongestionar-la, tornar-la a la gent i no als cotxes.
Ha passat com amb les bosses de cotó. Hi ha polítiques que, tot i pagar-les i reclamar-les, tot i ser valentes i encertades, no arriben als distints pobles del terme. Ho demanarem als Reis d’Orient, que les bones pràctiques de l’Ajuntament s’estenguin arreu el municipi.