Paula Vicens (Petra, 1964) és doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona des de l’any 1992. Amb ella abordam la necessitat de la contenció en el nostre quefer diari.
Creus que hi pot haver algun origen natural, astronòmic, pagà… previ al precepte de contenció i seriositat que va lligat a la Quaresma cristiana?
Si tenim en compte que totes les cultures tenen rituals de purificació podem suposar que hi ha alguna cosa en la naturalesa humana que ens porta a oscil·lar entre la contenció i la rauxa. Des de la Psicologia sabem que una de les dimensions que marca la presència de les emocions morals és la de la puresa/corrupció. Des d’aquest punt de vista, cada cultura té uns rituals dedicats a promoure la purificació, tan del cos com de l’ànima. Segurament des de l’Antropologia ens podien donar molts d’exemples diferents. La Quaresma cristiana serviria com un d’aquests exemples, encara que hi trobaríem, a part del sentit purificador, un altre sentit: el del control de la conducta del grup.
Hi ha uns moments de l’any en què puguem estar més trists, més contenguts, més reflexius?
Les tardors semblen estar més relacionades amb baixades en l’estat d’ànim. Existeixen el que s’anomenen les “depressions estacionals”, lligades als inicis de l’hivern i relacionades, segurament, amb la mancança dels beneficis del sol. En molts països del nord d’Europa es segueix el costum de prendre complexos vitamínics per tal de pal·liar els efectes de la falta de sol.
Quins elements de la natura condicionen més el nostre estat anímic? El vent ens fa tornar bojos? El sol ens du alegria? La pluja és trista?
Sembla que es comença a demostrar de manera ferma que la natura (el que podíem dir els verds, els blaus i l’aigua) té un efecte contrastat i beneficiós sobre l’estat d’ànim. De fet, els estudis indiquen que una passejada per un bosc o per la vora de la mar té un efecte antidepressiu contrastat. Es parla també de l’efecte positiu dels ions negatius, més presents a la natura que als ambients urbans.
La Quaresma, que crida a la contenció, coincideix sovint amb l’arribada de la primavera, que sembla més una convidada als plaers de la carn… No és un contrasentit?
Tal vegada, des del punt de vista de l’ordre social, tingui molt de sentit. Si “la primavera la sang altera”, la contenció de la Quaresma funcionaria com un recordatori del que necessita una societat amb una moral cristiana: no perdre de vista “la debilitat de la carn”, la necessitat de controlar la part més animal de la nostra ànima.
És bo o recomanable tenir una època de l’any dedicada a la contenció i a la reflexió? Un moment d’aturada, un parèntesi dins el frenesí quotidià… o són preceptes que ens hauríem d’aplicar sempre seguit?
La reflexió sempre està indicada com a mesura per a no deixar que la vida ens porti allà on ens empeny la societat. La nova “moda” del mindfulness, d’estar present en el moment, de prestar atenció amb intenció, intenta contrarestar l’acceleració de la vida actual amb la possibilitat de donar-nos un altre ritme, més d’acord amb el nostre passat com a espècie en contacte amb la natura. L’objectiu de pràctiques com la respiració controlada o la meditació és permetre que en lloc de reaccionar impulsivament, puguem respondre d’acord amb el que considerem els nostres valors.
El lloc on vivim, la seva climatologia, condiciona el nostre estat anímic? És ver que la Tramuntana menorquina o empordanesa fa que hi hagi més suïcidis? O que la taxa d’alcoholisme als països nòrdics és molt alta precisament per combatre la caiguda anímica que suposa viure dins el fred i la fosca?
Ja he parlat de les depressions estacionals, abans més presents en els països nòrdics. De totes maneres, els estudis semblen indicar que l’efecte del clima només és puntual. Els humans, amb el temps, ens acostumem a qualsevol cosa.
