CALENDARI: Taula o llibre que exposa la successió dels dies i mesos de l’any, amb indicació del temps atmosfèric, de les festes, etc. (DCVB)
D’ençà de temps molt llunyans les persones sempre han tengut la quimera per conèixer el temps a l’esdevenir, saber si plourà o no, per dur les seves tasques quotidianes que tenien assignades, com les agràries. Antigament, no hi havia les prediccions amb les quals comptam avui en dia gràcies als satèl·lits, observatoris que poden indicar, amb més o manco exactitud, la situació meteorològica que s’apropa de la qual n’informen per tots nosaltres els mitjans de comunicació o a les xarxes socials. No obstant això, encara podem veure el frare penjat a moltes de cases, per indicar-nos si plourà o no, o moltes de famílies encara compren el parenòstic, que és com l’anomenam a Mallorca, una deformació de pronòstic.
Com a mostra d’aquest interès que hi ha hagut sobre el temps trobam a Mallorca, avui en dia molts de refranys que fan esment d’aquest fet. Com ara per la Mare de Déu del Candeler, dia 2 de febrer, som molts els que recordam: “Si la Candelera riu, lluny és l’estiu o si la Candelera plora l’hivern és fora”. Per Santa Bibiana, dia 2 de desembre, alguns recorden: “Si el dia de Santa Bibiana plou, plou quaranta dies de tira i una setmana”, o per Santa Margalida, dia 20 de juliol: “Santa Margalida l’encén i sant Bernat l’apaga” o “sa monja l’encén i el frare l’apaga”, tot i el debat que hi ha sobre a quina monja es refereix la dita tradicional, ja que santa Margalida no era monja i se suposa que es tracta de santa Clara, 11 d’agost. La fraseologia ens evidencia, gràcies a aquests refranys i molts d’altres que podríem esmentar, aquest interès de temps ancestral per tot allò que ens arriba del cel.
LLÚCIA: Nom propi de dona, que té per patrona una santa màrtir venerada com a advocada contra el mal d’ulls. Existeix la creença que els dotze dies que passen entre Santa Llúcia i Nadal representen els dotze mesos de l’any, i que el temps atmosfèric que domini cada un d’aquests dies denota el temps que ha de fer en el seu mes respectiu (Llucmajor). Per Santa Llúcia, llarga és la nit i curt el dia. (DCVB)
Na Margalida Pou Mesquida (Felanitx, 1975) és administrativa i cada any elabora el calendari d’en Salomó, que li va ensenyar la seva padrina Margalida Manresa Oliver, de sa Coma, nada a Son Mesquida, l’any 1916 i que va morir l’any 2003. Filla d’en Mateu i de na Maria. Germana de Sor Miquela de la Puríssima, monja de la Caritat. Es va casar amb en Llorenç Mesquida. Va tenir tres filles i un fill, i va ser padrina de quatre nets i cinc netes. Només ella i la seva cosina Margalida Roser, de Campos, continuen amb aquesta tradició apresa de la seva padrina.
Aquest calendari es comença a elaborar el dia de Santa Llúcia, 13 de desembre i s’acaba el dia dels Reis, 6 de gener, dura vint-i-quatre dies. Consisteix a apuntar cada dia el temps que fa: plou, fred, vent, ennigulat, boira… El dia de Nadal es bota, no s’apunta el temps que fa aquest dia. Llavors amb les dades recollides d’aquests vint-i-quatre dies tendrem el temps que es preveu que faci la resta de l’any. Les prediccions anotades en aquest calendari van del gener fins al desembre, les quals ens indiquen les previsions meteorològiques durant cada quinzena de l’any.
Si tenim en compte que el dia de Nadal es bota, no s’apunta res, i llavors es torna a mirar el temps que fa el dia 26 de desembre, Sant Esteve, i fins al dia 6 de gener. Aquest període comprès entre Sant Esteve i els Reis marcarà les segones quinzenes de cada mes.
Exemple: Si el matí de Santa Llúcia plou, i el dia de Sant Esteve està assolellat, la primera quinzena de gener serà plujosa i la segona quinzena estarà assolellat. Si el dia 14 de desembre fa vent i dia 27 de desembre fa molt de fred, la primera meitat del mes de febrer serà ventosa, mentre que a partir de dia 15 de febrer farà fred.
Na Margalida diu que li agrada cada any elaborar aquest calendari, perquè per a ella és el millor homenatge que pot fer a la seva padrina i a més aquest calendari no se sol equivocar gaire.
SALOMÓ: Nom d’un rei d’Israel, fill successor de David i famós per la seva saviesa. Dur el compte de Salomó: observar el moviment dels astres per a endevinar allò que ha de succeir. Vilafranca de Bonany (DCVB).
En Marc Caldentey Fullana (Manacor, 1983) llicenciat en Geografia per la Universitat de Barcelona i meteoròleg d’IB3, comenta que “assistim a un canvi climàtic i, per tant, davant aquesta situació d’emergència climàtica la fiabilitat de les previsions meteorològiques que parteixen de la tradició s’han d’analitzar amb lupa, s’han de tocar amb les mans, i han de veure com afecten el canvi que vivim. Els meus padrins paterns eren pagesos i a ca nostra sempre hi va haver el parenòstic, però ara la situació ha canviat de verd en blau. La crisi climàtica ho ha desbaratat tot. A alguns trets de la climatologia es pot aplicar la saviesa tradicional, però a d’altres no. Jo crec amb les previsions de la meteorologia tradicional, amb la lluna, però ara tot aquest bagatge, les dites i els refranys, no es poden aplicar a la realitat actual. Un home de Sant Llorenç des Cardassar em va contar que deia en referir-se al vent de llebeig, sud-oest: Llebeig, aigua veig, però ara això ha baratat, perquè quan bufa el llebeig d’aigua no en veig, ja que el torrent va eixut”.
ENCOURE: Els dies d’encoure: els dotze dies immediatament anteriors a Nadal i els dotze que segueixen a aquesta festa, tots els quals són considerats com a norma d’observació per a predir el temps que farà durant l’hivern (Manacor). Etim.: desconeguda. Podria esser molt bé que encoure no fos sinó una aglutinació de En Coure, sobrenom personal, i que calgués llegir en realitat dies d’En Coure (DCVB).
L’investigador de cultura tradicional, Rafel Perelló Bosch, Manacor, 1963, comenta que “l’elaboració del calendari dels dies d’encoure i totes aquestes altres previsions magicoreligiosos s’han gairebé esvaït. L’amo en Toni de sa Botigueta de Sant Joan, que apareixia a les primeres temporades del programa Téntol a IB3, elaborava aquests càlculs per preveure el temps que faria al llarg de l’any, però ara ja és molt vellet. Son pare de mossèn Antoni Maria Alcover també tenia en compte aquestes previsions”.
A Llucmajor li diuen, o li deien, segons en Rafel Perelló, “els dies de santa Llúcia, també a altres bandes els anomenen els dies d’encoure o d’en Coure, els comptes d’en Salomó. A l’hora de fer les prediccions, entre les diferents maneres d’esmentar aquests càlculs, per augurar el temps, hi pot haver petites variacions, però al capdavall és el mateix. A Castella els anomenen las Cabañuelas”.
PARENÒSTRIC o PARENÒSTIC: Calendari en què es pronostica el temps que farà en les diferents èpoques de l’any. (És paraula usada per la gent vulgar i de poca lletra, segons el DCVB).
N’Amadeu Carbó Martorell, Barcelona, 1970, folklorista i escriptor, diu que “a Catalunya aquests pronòstics que a Mallorca pronunciam parenòstics, els diuen calendaris o almanacs”. Carbó col·labora amb el calendari de l’ermità dels Pirineus que dirigeix Norbert Tomàs, d’edicions Morera i que entre altres articulistes també hi trobam el reconegut frare caputxí, Valentí Serra de Manresa. Aquesta publicació aviat celebrarà els 150 anys de la primera edició. A Catalunya també s’edita el calendari dels pagesos, del cordill, entre d’altres.
Aquests pronòstics, segons Carbó, “eren vàlids fa cent anys, quan no hi havia dades d’observatoris meteorològics, però quan varen aparèixer els observatoris que ens aporten dades més fiables han quedat com una reminiscència folklòrica. No tenen una actitud científica, en estar mancats de precisió, són més aviat generalistes. Si diuen que el mes de gener farà neu al Pirineu, segurament a una part o a l’altra de la serralada és molt probable que nevi”.
No obstant això, tenen aquests calendaris altres tipus de continguts, com ara informació de quan se sembren les hortalisses, una informació que els nostres avantpassats sabien, però que avui en dia molta de gent que resideix a pisos i fa horts als seus balcons de la ciutat desconeix. D’aquesta manera estableix un fil entre la gent i la natura, en informar de com, quan i què s’ha de conrear als balcons, o recull les recomanacions per consumir quilòmetre zero. També podem trobar a aquests calendaris, a més de les prediccions meteorològiques, les celebracions festives. Es pot consultar al calendari de l’ermità un gran directori de totes les festes i fires que s’organitzen a Catalunya, probablement el més complet.
A Catalunya es coneixen diverses pràctiques magicoreligioses al voltant dels fenòmens meteorològics, com el calendari de la ceba. Consisteix a agafar una ceba la nit de Nadal o de Cap d’Any i es desfà en capes, d’aquestes capes se n’agafa dotze, una corresponent a cada un dels mesos de l’any. Es posa un polsim de sal a cada una d’elles i es deixen a sol i serena. Llavors algunes capes tendran aigua, que la ceba haurà produït per l’efecte de la serena i la sal i cada capa tendrà assignat un mes, si per exemple la capa corresponent al mes de gener ha desprès molta d’aigua, segons la creença, tendrem un gener plujós.
ALMANAC: Catàleg que duu la distribució de l’any en mesos, setmanes i dies, juntament amb notícies astronòmiques, meteorològiques o d’altra matèria (DCVB).
