skip to Main Content

Catalina Bordoy i Vicente Castro presenten les seves darreres obres literàries

Catalina Bordoy: “La gent m’ha demanat una continuació del primer llibre”

Catalina Bordoy va entrar al món de la literatura amb Ni cel ni somni i gairebé un any més tard publica la seva continuació: L’oblit. És per això que recupera el personatge de la Laia, la converteix en protagonista i emprenen una nova vida a Esporles. Allà, però, “li estan passant coses que ni s’esperava ni volia”, assegura l’escriptora.

Per comprendre l’afirmació de Bordoy, és convenient tenir en compte que a L’oblit es narren històries reals de dones maltractades i, en conseqüència, els personatges que hi apareixen estan basats en persones reals. Varen ser les dones mateixes qui es varen acostar a l’escriptora per explicar-li les seves vivències, i per això Bordoy s’ha hagut de ficar en la seva pell i això no l’hi ha estat fàcil i una de les testimonis la va afectar en especial. “Quan recordava els moments en què havien estat feliços, rei i estava contenta; però quan recordava tot el mal que li havia fet, es posava a plorar”, assegura. I precisament aquesta capacitat de passar d’un extrem emocional a l’altra i la cruesa de la realitat va deixar a l’autora impactada.

Ara bé, en ser històries reals no “no només hi apareixen abusos”, assegura l’escriptora. “També hi ha amors i desamors”, amistats, rebutjos i feines noves. En definitiva, situacions que totes poden viure o patir en algun moment.

La presentació de L’oblit serà el pròxim diumenge 19 i les dates ens podrien fer pensar que és fruit de la pandèmia i del temps mort obtingut dels confinaments. Però en aquest cas no és així. “La gent m’ha demanat una continuació del primer llibre, que va tenir un final obert”, afirma Catalina Bordoy. Les dues parts, assegura, “s’han fet amb el cor i sentiment”.

Vicente Castro: “Vol donar a conèixer què és l’assetjament escolar”

“És un relat infantil que vol donar a conèixer què és l’assetjament escolar, la valentia i l’amistat”. D’aquesta manera comença descrivint Historias de la granja Vista Hermosa el seu escriptor, Vicente Castro. Vol fer veure als infants que el fet de tenir un color diferent de pell o unes característiques físiques diferents, no vol dir que siguin inferiors. I ho aconsegueix explicant tres històries correlatives que succeeixen en una granja d’aus situada devora la Serra de Tramuntana on “neixen pollets, dels quals un és negre amb retxes blanques i un altre és una paona, que quan comencen a l’escola pateixen assetjament escolar”, explica Castro. Ara bé, el temps demostra que ser físicament diferents no vol dir que no tenguin les mateixes capacitats. És més, el pollet negre es converteix en el cap de la granja i la paona en la de seguretat.

Les notícies de baralles i assetjaments pel simple fet de ser d’un altre lloc que apareixen als mitjans de comunicació el varen motivar a escriure Historias de la granja Vista Hermosa. Ara que ja està escrit, l’hi ha aparegut una nova motivació relacionada amb el relat infantil: traduir-ho al mallorquí. Així, explica que “segurament moltes persones no ho veuran bé, però el català, per a mi, és un dialecte del mallorquí i no al revés”.

Amb tot, Castro posa de manifest que l’any 2022 aquests relats tendran una continuació amb tres històries noves. Per ara, però, presenta Historias de la granja Vista Hermosa el pròxim divendres a Manacor. Castro destaca que a la portada hi apareix l’illa de Mallorca.

Back To Top
Search