skip to Main Content
Cesk Freixas: “M’arriba Al Fons Del Cor Que Els Sanitaris M’escriguin Dient Que Les Meves Cançons Els Fan Acompanyament”

Cesk Freixas: “M’arriba al fons del cor que els sanitaris m’escriguin dient que les meves cançons els fan acompanyament”

Durant aquesta crisi del coronavirus, el cantautor Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) ha trobat en les seves Cançons de confinament’ una fórmula de vincular la rutina creativa amb la realitat excepcional del dia a dia. “M’escriuen treballadors d’hospitals o ambulàncies per dir-me que fan servir la meva música per destensar la situació que estan vivint”, explica. Tot i confinat, Freixas ha impulsat aquest mateix abril un Verkami que el té “al·lucinant” pel recolzament, amb el qual busca finançar el seu vuitè treball discogràfic, una tornada a l’arrel de la cançó d’autor que té previst gravar al setembre d’aquest 2020.

És difícil obviar l’excepcionalitat actual, la qual afecta a la cultura especialment. En el teu cas, has optat per engegar una campanya de micromecenatge per finançar el teu vuitè disc. Quina acollida ha tengut?

Estic molt content i sorprès, una miqueta al·lucinant. És veritat que havia fet altres micromecenatges a través de Verkami i que estem molt contents de la resposta, però mai havíem tingut una acollida tan gran com aquesta. Crec que els nostres seguidors han entès la precarietat agreujada per la crisi actual i han fet un pas endavant comprant aquest disc anticipadament. És en aquestes situacions complicades quan t’adones que la força del plural, del col·lectiu, pren sentit.


Parles de les noves cançons com “un retorn a les arrels i a l’essència de la cançó d’autor i de protesta”. En què consisteix aquest retorn?

Les modes de la música comercial t’acaben imposant una autocensura que busca de la teva pròpia creació aquest ‘agradar al màxim número de gent possible’. El que vull amb el nou disc és deslliurar-me d’aquesta crosta superficial i aprofundir en el que jo entenc que és l’arrel i l’essència de la cançó d’autor i de protesta. Per fer-ho, inevitablement necessito fugir d’aquestes tendències i anar a buscar un so molt més íntim, més propi de la cançó d’autor. Farem un disc que reculli l’essència dels nostres directes amb el punt reivindicatiu que havia deixat de banda a l’últim disc i que, pel context que hem viscut els últims anys, em ve de gust recuperar.

Quins temes preocupen i fan protestar al Cesk Freixas d’avui?

Els temes que em motiven a fer cançons avui són els mateixos que em motivaven a fer també les meves cançons fa quinze anys, perquè els moments d’opressió i de desigualtat que vivim són pràcticament iguals. Els temes són aquests: el context social; com a les democràcies capitalistes, les grans corporacions, que són les que acaben determinant els models polítics, fan servir l’excusa d’aprofitar els moments de crisi per seguir retallant tot el que té a veure amb l’espectre de les llibertats. En aquest disc nou també recuperaré poesies que van ser escrites fa molts anys però que segueixen explicant situacions d’injustícies equiparables a les que podem viure avui.


La crisi del coronavirus està obligant els artistes a explorar noves fórmules creatives. En el teu cas, les Cançons de confinament’. Què representen per a tu?

Vaig començar les ‘Cançons de confinament’ com a una manera de no perdre una rutina que sabia que, amb la nova realitat, em costaria mantenir com a creador. Per això vaig crear les ‘Cançons de confinament’: temes que jo conec i que intento adaptar a la meva manera. També ha sigut una manera de  la meva filla participés en el tema creatiu, ja que li agrada implicar-se en algunes cançons. Un altre motiu que em porta a seguir-ho fent és que hi ha molts sanitaris que m’escriuen cada dia, en el canvi de torn o en un moment de descans, per dir-me que fan servir les meves cançons per agafar una mica d’aire o per destensar la situació que estan vivint. M’arriba molt al fons del cor quan m’escriuen persones que treballen a un hospital o en ambulàncies apropant malalts i em diuen que les cançons els fan un servei d’acompanyament.


També t’hem escoltat donant suport a causes solidàries com l’ONG Casa Terra. Consideres que aquest confinament pot ser un exercici de consciència?

Sí, jo crec que el que derivarà de tot això ens obligarà a replantejar moltes coses: potser per primera vegada la nostra generació ens hem sentit molt i molt vulnerables; potser mai havíem tingut tan a prop aquest abisme de veure que l’estructura social s’ha anat desmantellant durant els últims anys i, en el moment que ho hem necessitat, ens hem trobat amb uns serveis públics de sistema sanitari molt precaris. Al capitalisme li ha interessat apagar l’anterior crisi a cop de fer retallades i ens trobem el que ens trobem: falt personal, el personal està molt mal pagat i falta material. Sobretot haurem de pensar com enfortir les xarxes de suport veïnal.


Recentment has publicat el teu nou llibre, El delta de les paraules, poesia nascuda dels sentiments de dues situacions personals complexes. De què parlen aquests versos?

El llibre em va semblar un bon moment per treure de dins meu una sèrie de temes que tenia molt agafats al pit. El meu pare va morir fa quatre anys, i després d’un mes va néixer la meva filla. Jo vaig tenir molt poc marge de temps per fer el dol de la pèrdua perquè de seguida va arribar la meva filla, i aleshores vaig tenir seriosos problemes per gestionar emocionalment aquest embolic. El llibre em va servir per endreçar aquest nus emocional i parla d’això, de la pèrdua de persones que t’estimes i l’arribada de persones a la teva vida.


El llançament del llibre va coincidir amb l’estat d’alarma, tot i que vas tenir oportunitat de presentar-lo oficialment. Quina rebuda està tenint?

Estic content, però la situació ha sigut tan estranya… el llibre va sortir una mica més d’una setmana abans de l’estat d’alarma, i la veritat és que tenim pocs ‘imputs’; sí alguns que ens diuen que més o menys ha agradat, però tot s’ha parat i el llibre s’ha quedat en ‘stand by’, així que no podem saber amb gaire exactitud si ha tingut recorregut. Jo m’atreviria a dir que no, i que ha sigut un autèntic problema en el terreny editorial tot i que el vaig poder presentar a Barcelona i València. Esperem poder-ho reprendre quan les autoritats sanitàries ens ho recomanin.

Clack – AMIC

Back To Top
×Close search
Search