Carles Costa Salom, in memoriam

Quan vaig rebre la notícia de la mort de Carles Costa i Salom diumenge 19 d’abril, en plena situació de confinament sanitari, me vinguèren moltes idees pel cap del que havia estat en vida en Carles, i vaig decidir escriure unes ratlles per reconèixer la seva tasca, entre altres activitats, al front de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca. Me va ajudar a donar consistència a aquesta idea, que el president de l’Associació, Rafel Oliver, me demanàs algunes qüestions sobre la seva vida.
Per la condició de santjoaners els dos, la meva perspectiva respecte a la figura de Carles Costa es pot veure amplificada positivament, però intentaré delimitar-ho al seu paper dins la premsa forana.
En Carles va ser, des dels inicis, un dels fundadors allá a l’any 1978 i a l’any 1980 de la en la legalització i aprovació dels Estatuts de l’Associació. A les primeres juntes, presidides per Santiago Cortès, en Carles ocupa el càrrec de tresorer els períodes de 1980 -1982, 1982 – 1984. Com que en Carles era el president del Centre Cultural de Sant Joan, que tenia el local just al costat del que és ara la seu actual de l’Associació, gestionà que l’entitat tingués una seu estable en el local veïnat fins el 1992 que s’inaugurà el casal actual.
Curiosament mesos més tard al mes de març de 1984 Costa accedeix a la presidència de l’APFM fins el desembre de 1985. No será fins el desembre de 1989, després de dos mandats de Gabriel Massot i Muntaner, que torna al capdavant de l’entitat fins el març de 1995, quan curiosament un servidor accedeix a la presidència després d’haver estat vice-president amb en Carles el seu darrer mandat.
Com bé observam, Carles Costa va ser una figura cabdal en el si de l’APFM durant el període de 1978 fins el 1995, moment que decidí retirar-se del món de la premsa local. No cal dir que la figura de Carles Costa i Salom hauria de ser recordada en el món de la premsa local i forana.
No obstant, la figura d’en Carles no és pot entendre sense una visió global del seu paper en els moviments socials del poble durant dècades, a més de la seva participació a la vida política municipal del poble.
Comença els seus trulls cap a finals de la dècada dels 60 començant en el Teleclub Comarcal de Sant Joan, on s’hi publicava el bolletí del mateix nom que, el 1976, el convertiria en el Sant Joan, el mateix any que creà una Escuela de Danzas del Teleclub Comarcal que desembocaria a l’any 1979 en l’actual Aires de Pagesia.
Amb l’agrupació de ball, viatja arreu dels pobles de Mallorca, territoris d’Espanya i Europa, aconseguint reconeixements públics i socials que consolida l’entitat, com el primer premi l’any 1999 del Festival Internacional de Danses Folklòriques de Palma.
Com veim el 1979 és l’eclossió dels projectes costanians. Als projectes inicials de la revista Sant Joan i a l’agrupació Aires de Pagesia, s’hi suma la creació del Centre Cultural que, assumeix el paper de l’antic Teleclub i passarà a aglutinar totes les iniciatives que en Carles visionà. És difícil enumerar-les a totes i no, és aquí el meu objectiu, però podríem dir: el certamen de poesia ‘Verge de Consolació’ el qual va ser una realitat durant vint anys; la Banda de Cornetes i Tambors que es dissoldrà el 2007; la Cavalcada i la representació del ‘Reis’; els concerts de Joves Intèrprets durant quatre anys; i els més vius com els Dimonis, la colla de Diables, el Corb de dos caps de Sant Nofre, Sant Joan Pelós, …
A l’altra banda del panorama sociocultural, Carles Costa participa activament a la política municipal. A les eleccions de 1979 sortí regidor pel partit Coalició Democràtica i, malgrat tot Unió Mallorquina havia aconseguit la majoria absoluta, li oferiren la delegació de Cultura i Esport. Als comicis de 1983, a les files d’UM ocupava el tercer lloc de la llista i es va fer responsable de l’àrea de Cultura, Esports i Afers Socials. Finalment el 1987 es tornava presentar per l’agrupació Unió Mallorquina – Plataforma Santjoanera però no va sortir elegit.
A més Carles conreà el món dels llibres i deixà algunes obres destacades dins l’àmbit local. Amb Lluìs G. Socias és autor de Fra Lluís Jaume Vallespir, O.F.M. promàrtir de San Diego (Califòrnia) l’any 1975; és autor de la biografia Joan Mas Matas. Es Mestre Pagés (1983) i del llibre de cultura popular Sant Joan, un temps (1995). I podríem seguir.

Miquel Company Florit. Expresident de Premsa Forana de Mallorca.