Xítxeros amb Empenta, Neura, Assemblea Antipatriarcal, Embat, Caterva i Endavant OSAN
El passat dia 2 de setembre diferents entitats manacorines vàrem convocar una concentració per mostrar el nostre rebuig als discursos d’odi que s’han generat envers la situació que viu Ceuta. L’endemà, la revista Cent per Cent en va publicar un vídeo i ràpidament fou inundat de comentaris plens de ràbia, racisme i misogínia, que arribaren, fins i tot, a amenaçar la integritat física de les persones que assistírem a la concentració, amb missatges del tipus “Mem si vos violen a totes” o “Llavors vos estranya que vos vulguin veure dins les cunetes”, fets amb orgull i a cara descoberta.
Malauradament, tot i que aquesta resposta no ens sorprengui, sí que ens alarma, perquè mostra que el racisme ja no té vergonya, ni por, i mostra la cara, amb vanitat, i ben alta. Avui ser racista està ben vist. Odiar la diferència és normal. Deshumanitzar l’altre és socialment acceptat.
Com es cou el feixisme a Manacor? Mentre Vox i PP proclamen sense embuts el «Primero nosotros», altres partits callen, dissimulen o promouen discursos i propostes que s’hi acosten perillosament. La idea de crear escoles segregadores per als infants nouvinguts n’és un exemple greu: en lloc d’invertir en una escola pública inclusiva, assenyala com a culpables els més vulnerables de les mancances del sistema. Els infants nouvinguts no són responsables d’aquestes deficiències, sinó víctimes, i des del moment que arriben a l’illa o trepitgen una escola, els hem d’acollir i cuidar, no arraconar.
La deshumanització que viuen avui les persones, moltes de les quals són infants, que emigren des del sud a Europa és perillosíssima. La manera com de cada dia més gent els mira no dista gaire de com es mirava els jueus a l’Alemanya nazi.
Entre el 2000 i el 2026, segons dades de l’OIM i d’ACNUR, un mínim de 75.000 persones (calculat molt a la baixa) han mort dins la Mediterrània, mentre fugien d’Àfrica per arribar a Europa. La mar que compartim ambdós continents és un cementiri immens. Mentre les persones d’un costat s’hi llancen, les de l’altre els donam l’esquena perquè si les miràssim ens horroritzaríem. Margaret Atwood diu que “fer com si una cosa no passàs no és el mateix que desconèixer-la; t’hi has d’esforçar”. Nosaltres hi volem afegir que si la coneixes i goses amagar-la, n’ets còmplice.
Com se’ns acut acusar les persones immigrants de venir-nos a robar els recursos mentre la nostra economia se sustenta en l’espoliació dels seus? Com ens atrevim a dir que envaeixen el nostre territori si nosaltres primer hem convertit el seu en una font d’extracció i, després, en un abocador de fems? Tancam les portes de la nostra terra mentre destruïm la seva i els convertim en criminals quan en fugen cercant una vida millor.
El feixisme està fet o bé de malícia o bé d’ignorància o bé d’una combinació de les dues coses. Qui té poder, qui té un altaveu públic, i l’empra per difondre por i per culpabilitzar dels problemes d’un sistema injust les persones més vulnerables, és possible que tengui intel·ligència, però ben segur que no té ni bondat ni vergonya.
Com hem dit abans, no hi ha un bon pronòstic, per al feixisme. Però ara ja coneixem quina cara fa i quines són les seves armes, no ens pot enganar. Ja veim la pell al llop. Només ens falta conèixer i esmolar les nostres, d’armes: la bondat, la comunitat, la vida, les cures, l’organització col·lectiva, la confiança plena que un altre sistema més just, més sostenible i més igualitari és possible.
Yayo Herrero, al seu llibre Els cinc elements ens parla d’un estudi que conclou que és difícil que una mobilització col·lectiva fracassi si supera el 3,5% de la població. Nosaltres estam convençudes que la bondat humana el supera amb escreix, aquest 3,5%. Ara només ens falta mobilitzar-la i organitzar-nos per plantar cara al racisme, tal com férem el passat 2 de setembre, perquè el que va passar ahir a Ceuta pot passar demà a Manacor. Hem de mostrar fort i clar que el llop del feixisme no ens fa por perquè l’odi ja no hi té res a fer davant l’amor.
