Trama Urbana i Social Macianera (XIII) A la foto: a l’esquerra les cases de Ca’n Vives i a la dreta el coster d’Es Pujolet. De davant les cases partia aquest tram del camí sencer, on a la fotografia hi ha uns arbres a continuació de les cases. Arxiu: Google Maps.
Si bé per aquestes línies escrivim el passat del nostre redol en present, el present també és passat. Però un passat recent. Més fàcil d’oblidar. Com si fes dos dies, ja fa quatre anys.
Record un dissabte de matí. Un dissabte de matí de setembre, d’aquell setembre frenètic en què el preu de les garroves anaven a l’alça i hi havia un volum i un ritme de feina ràpid. Érem a Ca’n Vives en Tomeu Ferragut, solleric emigrat cap als nostres terrers per les correnties de l’amor; i jo. Més tard vengué l’amo, en Macià; d’espolsar ametles i mogué conversa. Com digué ell “vos contaré una cosa perquè la conteu als vostres nets”. Per aquells qui no ho sàpiguen, Ca’n Vives és una possessió que ja està documentada el 1785 al mapa del Cardenal Despuig.
Mentre fèiem una “breu fumada” sense fumar, davall un garrover proper a les cases, ens contà i ens assenyalà un bocí de l’antic tram del Camí dels Felanitxers. Hi afegí, és molt antic, però quan el meu sogre era petit, encara hi passava gent. El seu sogre era l’amo en Martí Sureda ‘Vives’, descendent de la nissaga dels Vives, qui amaguen una curiosa i alhora interessant història familiar.
Devora el garrover, ens mostrà un tram del camí devora una paret que marcava el camí a seguir. Aquesta seguia fins damunt un turonet conegut com “Es Pujolet”.
A partir d’aquí anys després, em vengué al cap el possible origen d’aquest camí.
Investigant vaig trobar una relació amb la repoblació de Son Servera arran de la pesta, que assolà aquest poble el 1820.
Quan aquesta acabà, Son Servera fou repoblada, en major part; per gent provinent de Manacor i Felanitx. Aquests darrers per acurçar i estalviar temps, i usant camins públics del moment, quasi tots passaven per dins finques privades. Aquest era el recorregut, sortint de Felanitx, prenien l’antiga entrada del camí de Son Prohens. Aquest, abans de la construcció de la rotonda de l’entrada de Felanitx; anava dret. Seguien per aquest fins a arribar a les barreres de la possessió d’Es Fangar, agafaven el camí o camins que travessaven per dins aquesta finca i sortien al Coll d’en Vallbona. D’aquí prenien un bocí del camí de Sa Mola i agafaven el camí de Sa Moleta. Passant pel Serral o Serralt. Travessaven la carretera o pel camí de S’Hospitalet i prenien el camí antic de Ca’n Vives, aquest el feren abans de fer l’actual. D’aquí fins a les cases. De davant la carrera en línia recta, parteix una paret i el tram que travessa aquest camí fins a damunt “Es Pujolet”. D’aquí travessava una altra finca de la banda de Son Llodrà fins a connectar amb el camí Son Amoixa. En acabar aquest seguien per la carretera de Son Fortesa enllaçant amb el creuer del camí d’Es Rafal Pudent fins a arribar al revolt actual, abans no hi era, era un creuer; de la carretera que connecta els dos ports del Llevant. I d’aquí cap a Son Servera. Aquest seria el recorregut més curt.
No se sap mai quin camí haurem de prendre. Tal vegada haurem de dreceres per fer un camí sencer perquè no tendrem un camí complet així com per ventura tendrem un camí dret. Però sempre haurem d’obrir camins nous.
El que queda clar és que els macianers sempre hem teixit, hem fet camins dins la Vall i fora. Però aquests s’han de continuar teixint per fer-ne una llarga teringa d’anècdotes, contarelles i coverbos. Però també de la nostra manera de ser i de fer. Cadascú farà el seu.
Bibliografia: Pere Fons. Una llegenda. Bartomeu Ramis.
Webgrafia: https://www.centpercent.cat/els-manacorins-en-el-repoblament-de-son-servera-al-segle-xix/
Testimonis orals: Macià Nicolau Nicolau i Maria Nicolau Veny
