Com menys naturals, més al·lèrgics

Aquesta setmana abordam una qüestió que s’ha convertit en un dels principals problemes de salut de les societats modernes. L’espècie humana lluita des del principi dels segles per millorar la seva qualitat i esperança de vida. I ho aconsegueix, si ens atenem a les estadístiques. Tanmateix, tot combat du implícites unes víctimes col·laterals. En aquest cas, el sistema immunològic dels humans s’ha vist afectat i fa que el nostre cos interpreti com a enemics elements de la natura que són aparentment innocus. El sistema immunològic ja no està entretengut en grans malalties i necessita treure la seva energia per allà on pugui, cercant enemics on segurament no n’hi ha. De ben segur que al nostre lector la situació, llegida en clau política, li sona d’alguna cosa.

En qualsevol cas, ve de nou, i molt, que l’Hospital de Manacor no disposi d’un al·lergòleg i que per visitar-lo els pacients s’hagin de desplaçar fins a l’hospital de referència de Son Espases. Sabem que es poden fer les proves aquí i que el servei, d’una manera o l’altra està cobert, però sorprèn que una afectació que pateixen una de cada quatre persones no tengui un especialista a un hospital comarcal com el nostre. No ens cansarem de reivindicar la inversió en recursos humans i econòmics quan es tracta de vetlar per la sanitat de tothom. I tampoc no ens cansarem de recordar que no es tracta d’una inversió sinó d’un retorn natural als contribuents d’allò que paguen en tots i cada un dels imposts que l’Estat, a través de les seves diferents administracions, tampoc no es cansa de recordar-nos que hem de pagar.

A banda dels remeis que ja hi ha per alleujar els símptomes, ara el gran desafiament de la medicina és investigar la fórmula per fer-nos més forts davant uns enemics amb els quals no comptàvem, perquè ni se’ns havien configurat mai com a contraris ni, tampoc, la natura els havia disposat perquè fossin elements pertorbadors de la nostra salut. Es tracta d’un fet, si més no, anormal i contra el qual, ara mateix, no sembla que tenguem resposta. Mentrestant, els oïssos, les picors i les crisis respiratòries continuaran a l’ordre del dia, en una mostra més de la nostra feblesa davant els embats que ens proposa la natura.