AIPC va néixer per fer possible “l’autonomia” de Porto Cristo, i la realitat després de més de vint anys d’existència, és més que decebedora. Així, Porto Cristo no té cap mena d’autonomia. Des de fa anys, l’objectiu és tan sols el “poder”.
Anem a pams. Durant tres o quatre legislatures, el primer punt del seu programa era l’Entitat Local Menor, poder votar un batle. Inclús va arribar anar al notari a firmar el compromís amb en Toni Pastor a canvi de fer-lo batle. I ni així, la proposta mai es va dur al Ple de l’Ajuntament. No hi va haver voluntat política. I llavors, al llarg dels anys a que s’ha jugat? A tenir el ”poder”, només això. Engany electoral? Que cadascú pensi el que vulgui.
Ja fa uns anys, AIPC va aconseguir aprovar la creació d’una Junta de Districte, i els seus estatuts. Ja vaig dir clarament que allò no era res. No representava l’autonomia, no tenia cap competència per gestionar, tot es basava en què al Delegat de Porto Cristo el batle li cedia allò que s’estipulava en el nomenament, i que el delegat seria el President de la Junta. Punt i final, el “poder” era el govern i allò que el batle l’hi delegava. Es va intentar vendre com una gran passa. En realitat no era més que “fum”.
Aviat farà quatre anys que es produí un canvi de govern a l’ajuntament i AIPC quedava fora del govern. Els nervis, les declaracions, la sorpresa, les acusacions, les sortides de to eren l’expressió d’una situació no prevista. AIPC es veia perduda, allunyada del poder, tot i la victòria electoral a Porto Cristo.
Com era possible? Fins i tot amb l’existència d’una Junta de Districte i on AIPC hi tendria la majoria, i on podria tenir-ne el control? Era molt clar, s’havia arribat al final del camí. Havien venut que la Junta de Districte representava l’autonomia, que era una passa important, i bla, bla. Res, tot fum. Constituït el nou govern (Més-Esquerra, Volem Manacor i PSOE) i passades unes setmanes en Joan Gomila presentà una proposta per tal de crear una comissió a fi de dotar de competències a la Junta de Districte (definides les competències, traspassades pel Ple de l’ajuntament, llavors la Junta tendria capacitat de prendre decisions i governar). Només si això es produïa, AIPC tendria poder. Es va aprovar la constitució de la comissió, i en poc temps AIPC pactava amb el Pi i el PP una moció de censura. Ara sí, el delegat tendria les competències, i AIPC tornaria a tenir el poder.
La comissió s’havia constituïda i es feu una sola reunió (ho sé perquè en formava part en representació de Més-Esquerra). En els quasi quatre anys d’aquesta legislatura en Joan Gomila no la tornà a convocar. Per a què? Ara, en Gomila era el delegat i les decisions les prenia ell. Si a la Junta de Districte se l’ha dotava de competències, les decisions les hauria de prendre la Junta i tots els grups polítics podrien participar-hi.
La jugada era clara, en Joan Gomila com a delegat de batlia a Porto Cristo era qui decidia, tenia el “poder”. Perquè compartir-lo amb la Junta de Districte?
AIPC al llarg dels anys ha anat enterrant totes les possibilitats de què Porto Cristo tengués autonomia. I no solament això, sinó fer un ús millor d’allò que hauria de ser la democràcia.
Aviat tornarem a votar, entre altres la formació d’un ajuntament i serà el moment de contrastar propostes, programes i també la gestió d’aquests darrers quatre anys.
Cal tenir la informació, i partir d’aquesta fer possible el debat.
Pep Barrull
