Skip to content

Com serà el Sant Antoni postpandèmic?

Què demanam?
1. Vivim el segon any sense festa de Sant Antoni arran de la pandèmia. Quines conseqüències creus que tendrà? La gent tendrà més ganes de bauxa que mai? O per contra es veurà paralitzada encara per la por de la Covid-19? Sabrem fer festa?
2. Veus la massificació com un problema? Quiins efectes (positius o negatius) té sobre la festa? Creus que l’aturada pot servir per replantejar la festa en aquest sentit? Com es podria regular l’afluència massiva de gent?
3. Dos anys en la vida d’una persona adolescent és moltíssim de temps. Creus que aquesta aturada de la festa pot afectar la implicació de la gent jove amb la festa? Hi haurà una generació de manacorins que la viuran de forma diferent?
4. Creus que l’aturada de la festa pot servir per replantejar aspectes intocables de la festa com ara la democratització de l’accés a la colla de dimonis o la possibilitat que hi ballin dones? O et pareix que tot continuarà igual?

Bel Miquel: “M’agradaria que la festa estigués menys relacionada amb el consum d’alcohol”

1. La pandèmia ens ha afectat a tots d’alguna manera i ens costa tornar a l’antiga normalitat (quan les restriccions ho permeten), però les ganes de bauxa mai desapareixen. No sé si aquesta aturada tendrà conseqüències visibles, però tant de bo serveixi per a replantejar alguns aspectes de la festa.
2. M’agradaria que la festa estigués menys massificada i menys relacionada amb el consum d’alcohol, però supòs que és l’evolució esperable de les festes populars que es fan més conegudes. Un infant o una persona major ho tenen molt difícil per anar a veure els dimonis a l’Ajuntament. Ara bé, Manacor és un poble de quaranta mil habitants. En un dia que l’activitat normal s’atura per donar lloc a una festa popular, no em sembla estrany que moltes persones vulguin sortir a gaudir de la festa, i que també vengui gent de fora poble. No sé com es podria regular tot això, però segurament hi hagi maneres de fer-ho, com ja es va fer amb les Completes.
3. És mal de dir, però crec que si aquests adolescents han viscut la festa de petits, quan es pugui tornar a celebrar hi participaran com la resta del poble.
4. Em pareix que no serà fàcil fer realitat aquests canvis, però es tracta de reivindicar-ho i de fer renou perquè acabi passant. Hi ha gent que encara no entén que la tradició no ho justifica tot.

  1. Joan Cubells: “Si cal, els qui ja han canviat la veu tornaran pollastrejar”

1. Crec que la gent anirà endarrer de tornar celebrar la festa. És una festa prou sentida. Esperem que l’any que ve ja no calgui patir per la COVID-19 (no ens hi havíem posat per tant!) Sobre “saber fer festa”, depèn del que entenem per “saber”
2. La massificació la veig negativament. Despersonalitza la festa, li lleva caràcter. Festes n’hi ha moltes. Sant Antoni té “personalitat pròpia” que s’ha de servar.
No crec que l’aturada llevi la massificació. Just hi ha una mesura: “Educar”, implicar el poble en la tradició (al cap i la fi és qui fa la festa). Qualsevol mesura imposada crearia rebuig a algun sector de la població.
3. No crec que afecti gens. Pel mateix que he dit abans sobre l’arrelament de la festa. El marge d’edats dels santantoniers és prou flexible. Si cal, els qui ja han canviat la veu tornaran pollastrejar. Qui no brama de ruc, brama d’ase!
4. Seria una bona ocasió per fer aquest replantejament. A més és una qüestió que caurà més prest o més tard. Per tant, millor que es fes amb sintonia entre les parts més reàcies i les més favorables, sense haver de fer capelletes, actes alternatius i similars. Però sense taules de negociació!

Immaculada Sunyer: “L’aturada hauria de servir per resoldre els problemes d’una festa massificada”

1. Tendrem més ganes que mai de festa, sobretot els joves. Potser els més majors, tot i que en tendrem ganes, la celebrarem de manera diferent que abans de la pandèmia, evitarem la massificació.
2. Veig la massificació com un problema ara i abans de la pandèmia. L’aturada hauria de servir per millorar els problemes que teníem amb una festa tan massificada.Una manera de regular s’afluència podria ser donar alternatives, vull dir que hi haguès més activitats relacionades amb Sant Antòni en el mateix temps i que la gent pogués triar on anar. Per exemple, que el temps de Completes els dimonis encenguessin el primer fogueró o tot d’una d’haver fet el primer ball es pogués organitzar una altra activitat atractiva i no anar tothom darrera els dimonis. En una paraula “escampar” la festa i que tot no giri envoltant es dimonis
3. Tot canvia i tot evoluciona, si no fos estat la pandèmia, una altra cosa faria canviar una festa que per mi ja demanava auxili. Els adolescents la viuran diferent però no manco intensa, crec. Una generació la viurà diferent però la gaudiran moltíssim també, ells se la faran seva.
4. El poble jove ja ha començat a donar passes per adaptar sa festa en el moment social que es viu (les dimònies és un exemple). Tant de bo el patronat ho tingués en compte.

Maribel Servera:  “Si l’any que ve amollen la gent anirà desfermada”

1. És mal de preveure. No sabem quan podrem fer festa de la mateixa manera que abans. L’any passat pensàvem que enguany ja seria normal, i ara pensam que ho serà l’any que ve… L’any passat la gent va renunciar amb resignació a la festa; enguany crec que tothom està un poc cansat i molta de gent cercarà la manera, en petit comitè, de fer qualque cosa. Crec que si l’any que ve amollen la gent anirà desfermada.
2. La massificació desvirtua, però és inevitable si volem que sigui una festa viscuda per tothom. De fet, això és una de les coses guapes, veure el poble inundat de gent i corprès i entregat a un sentiment comú i identitari. Crec que és mal de fer regular l’afluència. L’única cosa que se m’acut és limitar l’accés a la gent de fora poble. És una opció, no dic que jo la defensi. No sé si el Sant Antoni postpandèmia estarà menys massificat o no. Si ho ha d’estar per normativa, ens haurem de reinventar.
3. Vull creure que aquest temps perdut es podrà recuperar i que els més joves estimaran la festa tant com nosaltres.
4. No crec que la pandèmia influeixi en això. Serà la pressió popular, la demanda del poble, la que faci avançar la festa en aquest sentit.

Jesús Nicolau: “Més ganes de bulla crec que és impossible”

1. Des que tenim dades, crec que mai havia passat un fet com aquest, dos anys sense dimonis, ni en els pitjors anys de la història manacorina. No crec que aquest fet ens faci fer-nos enrere. De moment la festa està damunt la cresta de l’ona. Més ganes de bulla, crec que és impossible. Però sí que en tenim moltes ganes. Sant Antoni, és molt Sant Antoni.
2. Després d’haver viscut anys de pobresa festiva, amb quatre rates darrere els dimonis, i el que ens ha tocat viure avui dia, em decant clarament per la gent. Respectant sempre protocols. Si hi ha respecte… Crec que no es pot regular. La gent vol festa, i davant aquest fet no hi podem fer res. No fer crida a la gent perquè vengui a Manacor a celebrar Sant Antoni.
3. No ho crec, com he dit abans, la gent vol festa. Cada any es viu d’una manera diferent a l’any anterior. la festa evoluciona any rere any. Però l’essència de la festa ha de ser sempre el mateix. Les escoles mostren als nins quina és aquesta essència (un 10).
4. A la pregunta ja deis que són intocables. Si hi ha qualque baixa a darrera hora, hi ha substitutes i substituts. No crec que canviï gaire.

Margalida Obrador: “La massificació s’ha d’evitar”

1. Jo no crec que tengui conseqüències que perjudiqui a la continuïtat de la festa de cara al futur. Sí que tenc clar que és un moment molt diferent i que el fet de no poder socialitzar lliurement canvia coses. Però no té perquè causar desànim ni perdre’n l’essència. Personalment i també amb els meus de prop hi ha respecte cap als protocols i les mesures. Sabrem retornar a la festa en qualsevol moment, quan correspongui. Tenc la sort de poder-la viure i gaudir a l’escola, fet que em fa sentir molt partícep cada any, malgrat aquests darrers anys sigui en format diferent. Veure la il.lusió de companys i companyes i dels infants sempre és una oportunitat de viure-ho. Així i tot, cal dir que també em preocupa que hi hagi conseqüències negatives per l’incompliment de normes convenients.
2. Ara mateix està clar que la massificació s’ha d’evitar. La festa la fa la gent i aquest fet fa que sigui difícil de controlar amb limitacions d’aforament. Cadascú hauria de poder esser als actes festius lliurement. Si hi ha respecte no hi ha d’haver problemes.
3. És ver que aquest temps ha marcat una pausa, però no pens que tengui conseqüència referent a minva d’implicació dels joves. Més bé pens que ho tenen arrelat i com que en van endarrer, quan sigui fluirà igual o més.
4. Pens que no té res a veure una cosa amb l’altra. No consider que la pausa hagi duit a un moment de reflexió, ja que no s’hi ha anat amb aquesta idea. Ha estat un canvi forçat pel moment. Les coses, amb naturalitat, es poden situar per elles mateixes, però no depenen de cap pandèmia sino de l’empenta dels qui ho viuen. Per tant, al poble pens que per ara continuarà per l’estil. Com a fet rellevant, puc contar que al nostre centre educatiu sempre hi ha hagut dimonions i dimoniones. I aquest any, a més, presentam la nova dimònia, na Simona, que juntament amb en Banyes Grosses són els protagonistes d’un conte que editam. Els nins i nines han de viure la igualtat d’oportunitats per poder-la extrapol.lar a la vida real. Llavors el temps dirà.

Back To Top
Search