“Compondre música és una feina artesana”

[pullquote] Antoni Galmés (Manacor, 1970) és clarinetista de la banda de música des del 1984 i és el compositor de L’encontre i Camí del sepulcre, dues peces per a banda de música que s’estrenen aquesta Setmana Santa.
[/pullquote]

Com i quan neix aquesta idea?
M’ho va proposar el director actual de la banda, Eduardo Bernábeu. Són peces creades i pensades per poder caminar amb la processó. Es poden gravar, evidentment, però la primera idea és aquesta.

I de quan ve aquesta idea?
L’any passat per setmana santa el director m’ho va dir, de fer aquestes peces per al divendres sant i per a l’encontre. A l’encontre tocam aquella que es diu de les panades, que ni tan sols és popular. Tocàvem també una peça que no és ni de ritme ternari, és a dir, que no va bé per dur el pas… M’hi vaig posar l’any passat per Setmana Santa, perquè a l’estiu no ve de gust fer una marxa fúnebre.

I han sortit dues peces.
Sí: L’encontre, per al dia de Pasqua, i camí del Sepulcre per al divendres sant. L’encontre podria funcionar per a qualque altre tipus de processó no fúnebre, com ara la de les barques del Port.

I quan es tocaran?
L’encontre el tocarem després de les capades, en el lloc on se solia tocar un temps l’himne espanyol. El Camí del sepulcre el tocarem el divendres sant.

Com ha estat el procés creatiu?
Són distintes melodies que es van unint. Camí del sepulcre comença amb unes notes llargues… De totes maneres, jo no som un compositor d’escola. Podríem dir que les peces musicalment estan bé perquè sonen bé a l’orella, però no he anat a cercar que fos una cosa amb un cert grau de virtuosisme compositiu. Compondre és és una cosa artesana, ho has de fer d’una forma manual. Amb el que sé no pretenc que sigui cap obra mestra, vaig intentar fer una cosa digna.

Aquestes peces s’adapten a qualsevol banda…
Sí. Si me la demanen no hi haurà problema perquè qualsevol altra banda la pugui tocar. A més, és una composició molt senzilla.

La peça de Pasqua no deu ser tan fúnebre.
No. És clar que és més festiva, però sense perdre el caràcter solemne que ha de tenir una processó.

Un ritme binari, una processó… No deus haver fet un pasdoble?
No. El pasdoble va a un tempo una mica més ràpid que una processó i té més parts en to major. La marxa de processó pot tenir uns canvis de tonalitat i unes combinacions de tons o d’acord que li confereixen aquest caràcter més solemne.

Ja la teniu ben assajada?
I tant! Dissabte vàrem fer el concert de presentació al Convent.