skip to Main Content

Confinament perimetral, responsabilitat general

S’han confirmat els pitjors presagis. Les xifres de contagiats a Manacor el cap de setmana passat es varen triplicar, un indicador clar que hi havia diversos brots actius i especialment virulents a la ciutat. Les autoritats sanitàries i també l’Ajuntament de Manacor es posaren en alerta per prendre les mesures pertinents i més adequades per evitar que aquest brot continuàs la seva propagació.

La policia havia hagut d’actuar ja aquest cap de setmana passat per evitar concentracions multitudinàries de joves per fer botellots i altres bauxes complementàries. Es parla també d’un brot vinculat a la mesquita. Vengui d’on vengui el contagi, el cert els que s’han arribat a fregar els 200 casos actius, tot i que les xifres d’hospitalitzacions es mantenen més o menys estables i no es pot parlar encara de saturació a la instal·lació sanitària comarcal.

I encara que es vulgui criminalitzar en un primer moment determinats col·lectius, el cert és que la responsabilitat última és sempre individual. I hem de ser cadascun de nosaltres els qui actuï sempre en conseqüència i d’acord amb el que estableixen les recomanacions de les autoritats sanitàries i civils. Com ha dit el batle Oliver, “ara toca fer bonda”. I bonda és el que hem de fer.

Tanmateix, però, a estones sembla que moltes d’aquestes mesures coercitives i restrictives penalitzen els qui fins ara han actuat com pertoca, quan potser el que hauria calgut és una mà més forta contra aquells qui es mostraven amb supèrbia refractaris a les ordres dictades per les autoritats per mirar de pal·liar l’augment incessant de casos i de contagis fins al punt que Manacor ha esdevingut ara ja el lloc de Mallorca amb un índex més elevat de persones infectades pel virus de la Covid-19.

Caldrà veure ara com s’acaben aplicant totes aquestes mesures, quina força hi ha per comminar la població a complir-les i també com es resolen les infinites casuístiques que poden sortir: “Visc a Manacor però estic empadronat a Porto Cristo”; “Puc entrar a Manacor per dur la meva filla a vòlei?”; “Puc sortir de Manacor per anar a disputar un partit de bàsquet?”; “Mon pare viu tot sol a Porto Cristo, puc anar a visitar-lo?”; “Visc a Son Talent, puc entrar a Manacor a comprar?”; “Visc a Son Carrió, puc anar a jugar a pàdel al Jordi des Racó?”. De preguntes i casos, a cabassos. Allò més simple, en qualsevol cas, romandre a ca nostra, i moure’ns només per a allò que ens sigui indispensable.

Back To Top
×Close search
Search