Al Museu de la Confitura de Torrent, al Baix Empordà, tenen una varietat immensa de confitures. Des de les més normals, com la d’albercocs, a la més extravagant com la de gin tonic.
No, no me les invent, entrau a la seva web i culejau una mica. Per suposat, és un lloc on m’agradaria anar ja que el projecte que hi ha al darrere d’aquest museu és fantàstic, de veres que ho paga informar-se un poc.
Aquesta que teniu aquí no é entre el repertori de les d’aquest museu, potser perquè és massa normal. No ho sé això darrer, però sí que sé que és una confitura molt fina i especial. És molt apropiada per a una taula de formatges.
Ja ho podeu veure, de les tomàtigues se’n treuen moltes coses: salsa, quètxup, confitures… Res, que és una meravella. A més també diuen que redueix el colesterol, ajuda a expulsar toxines, és una bona reguladora del trànsit intestinal, protegeix la pell dels raigs UV…
L’únic impediment que li podríem posar és que un dels ingredients de la recepta és una mica car. La vainilla els últims anys s’ha encarit i dues beines, que és el que se sol vendre envasat en els supermercats, costen al voltant d’uns 10€, o més.
Per tant estam davant una confitura una mica delicatessen. Gaudiu-ne!
Ingredients
• 3 3 kg de tomàtigues de pera
• 1,4 kg de sucre blanc
• 2 beines de vainilla
Passa a passa
1. Netejam i arreglam les tomàtigues i els treiem tot el que sigui dolent i el capoll.
2. Les tallam en 4 trossos i les posam en una olla amb el sucre i les beines de vainilla. Les beines les haurem arreglat obrint-les amb un tall de dalt a baix per a que amb el bull treguin totes les llavoretes.
3. Posam l’olla al foc mitjà/fort i quan agafi el bull el baixam a un foc mitjà.
4. Quan les tomàtigues estiguin tovetes apagam el foc i en haver refredat un poc treiem les beines de vainilla i les reservam. Trituram les tomàtigues amb la batedora i tornam a posar les beines dins l’olla.
5. Veurem que la confitura encara és molt líquida, per tant hem de tornar a bullir fins que hagi reduit i comenci a espessir.
6. Si no l’heu de consumir de seguida i la voleu per conservar durant una temporada llarga, posau la confitura encara ben calenta en pots de vidre, tapau-los i girau-los cap per avall. Deixau-los així fins que estiguin ben freds. D’aquesta manera no heu de bullir els pots per fer el buit. Assegurau-vos d’haver-ho fet bé pitjant amb un dit la tapadora del pot quan estiguin ben freds. Si ho heu fet bé la tapadora no s’ha de moure gens, si no la tapadora farà un soroll metàl·lic en tocar-la, que voldrà dir que dins el pot hi ha aire. Aquests pots són els que haureu de consumir més prest que els altres.
