skip to Main Content
Continuam Essent Masclistes Els Homes D’avui?

Continuam essent masclistes els homes d’avui?

Comentari del llibre d’Octavio Salazar “El hombre que no deberíamos ser”

El llibre arrenca amb una forta dedicatòria en la qual ens emplaça als homes d’avui a situar-nos en un present que mira a un futur en què ens hem de veure com en un mirall per construir-nos com a nous homes que viuen la seva vida d’una manera diferent a l’anterior patriarcal i rància. En la qual els homes deixem de ser els poderosos i les dones les sotmeses en què les relacions entre homes i dones estiguin basades en una igualtat absoluta. El feminisme que proposa l’autor del llibre no és contra els homes, és contra el patriarcat, que vulguem o no, els homes de certa edat o de totes les edats hem rebut a les nostres famílies i en la nostra societat. Per això, en ‘plantejar en aquest llibre la necessitat d’una veritable revolució masculina a banda de la femenina, cerca noves formes de relació entre homes i dones, més madura, més satisfactòria i més feliç. Per això l’autor ens situa en el primer capítol “Davant el mirall” perquè reconeguem l’herència rebuda basada en l’autoritat familiar i en la repressió de les emocions sempre considerades pel patriarcat com femenines i gens masculines. L’estereotip transmès socialment de l’home conqueridor i que porta la iniciativa i la dona com a secundària i receptora, a més de antiquat, és inútil i per això els homes l’hem d’eradicar d’una vegada per totes. Plantejat així cruament ens costa acceptar-ho. Sembla que està injectat en els nostres gens. Si no ho podem demanar als joves d’avui. Però no ho podem acceptar com una herència rebuda, de manera que cal superar-ho i eradicar-ho.
Els sentiments són tant femenins com masculins, i l’apoderament ha de ser de tots dos sexes. Els homes ens sentim més vulnerables en perdre l’hegemonia del poder i la dominació.
En el camí cap a la igualtat en les relacions humanes cal escurçar-, cal superar la por davant la pèrdua de poder davant l’empoderament de les dones. Sentir-nos febles és el millor camí hi ha la igualtat així augmentarem la maduresa i la satisfacció mútua.
Amb la submissió no hi pot haver igualtat sinó menyspreu i utilització de l’altre sexe, com en la prostitució o la violència masclista.
D’aquesta actitud deriven els comportaments masclistes com les manadas i la violència de gènere.
La lletra famosa de el tango “La maté porqué era mía” és un gran error que cal eradicar i oblidar. Perquè la dona no és meva, ni de ningú, sinó d’ella mateixa per sobre de tots els condicionaments.
També critica el llibre que el patriarcat hagi assignat sempre a la dona la seva faceta de cuidadora, i advoca per una funció mútua de les cures.
Salazar insisteix que cal mirar-se constantment al mirall per descobrir i eradicar els comportaments masclistes que crèiem superats però que de vegades segueixen latents en les nostres actituds.
El futur és de tots / es i per això cal construir sobre la base de la més absoluta igualtat per a una convivència més justa i més feliç, i aquest és el futur que tots / es hem de construir i transmetre a les noves generacions.
És molt interessant el capítol final que ens dóna 12 claus perquè els homes aconseguim la revolució masculina. Dotze claus que convé llegir-les detingudament, reflexionar-les i viure en el nostre dia a dia.
El llibre de Salazar no té desperdici ja que ens ajuda a desterrar els falsos mites de la masculinitat hegemònica, de la virilitat i el masclisme i ens plantegen la necessitat de demolir l’entramat masclista rebut.
El futur només pot consistir en una societat igualitària, justa i democràtica.

Rafael Valverde Maldonado
Feminista. Advocat

Back To Top
×Close search
Search